Meravellosa, enorme. Aquesta cocotte de ferro amb porcellana. Seductora et crida les pupil.les, t'atrapa les retines i t'encadena la voluntat. No pots deixar d'imaginar quantes bèsties i acompanyaments s'han rostit dolçament a les seves entranyes. El somni dels justos no se, però el somni dels tendres i sucosos... sense dubte.
Deu tenir tres dècades, i les porta ben marcades a la pell. Us asseguro que en quan apareix a la cuina, no deixa ningú indiferent. Magnetisme? Diguem-li per el seu nom de veritat: sex-appeal culinari.
Aquesta cocotte posa catxondo.
pd: Àlbum per als papis, familia i curiosos: Atenció a les patates mini-wini que ens va posar la Marina, sensacionals!!
Ohhhh!!! que bo, que bo i que bo!!!com he rigut, no m´ha entrat pels ulls sinó directa a la vena i sense goma!!! ves a saber quina recepta de les millors s´han fet i per quí s´han fet!!!has pensat en la personalitat de l´àntic amo? té molts km al cul aquesta cocotte!!! ostres he rigut molt amb aquest post, de veritat, un altre aviadet, bona nit!!!!
ResponEliminaÓscar, aunque no venga a cuento en este post explícale por favor a tu parroquia que los Anónimos del post de Cuina éramos todos seudoanónimos, estabamos identificados de sobra, lo pasamos como enanos y estábamos continuando la discusión paralelamente vía correo-e. Y es que no hay como tener un sentido del humor rarito.
ResponEliminaBueno, mejor casi no lo expliques, porque creo que ya lo he explicado yo.
El color, no és cap maravella, però ara fa un parell d'anys a la botiga "Le Creuset" de l'outlet de la Roca, tenien tota una sèrie d'aquest mateix color... "xicle bazoka total"... :).
ResponEliminaEs ben curiòs com aquesta gent fabriquen cada any algun color "raro" i el salden al 50% a l'any següent i en canvi els seus dos colors estrella (negre i toronja) no els salden. El que vull dir és curiós es que s'atreveixin amb colors d'aquests..
Però em vaig acabar agenciant un "tagine" de color blau turquesa, que no desmereix massa aquest color xicle.. però com estava al 50%, em donava igual... I a casa, qui entra a la cuina, ja és "de casa"... ;)
una cocotte bien original
ResponEliminamiquel
Chez, amb tots els anys de fogons que acumula aquesta cocotte...uffff...quin background!! :)
ResponEliminaAnónimo, no hace falta explicar...me parece. O sea, que muchos ya saben 'el pa que s'hi dona' (el pan que se da) en el blog y además fue de risa. A pesar de reclamar por mi parte verdaderos trolls... XD
Ricard, el color... doncs fredament no hehehe. Però la gràcia d'aquesta cocotte és la història que acumula. Quien la pillara :)
Miquel, como dice Ricard: color de chicle :O
Hola Oscar, guapo tu
ResponEliminala teva definició es perfecta, jo en tinc una des de fa molts i molts anys, i me l´estimo
mil petonets Susanna