Fa uns dies vaig rebre de forma sorprenent i inesperada un correu de Valira, proposant-me fer alguna col.laboració amb el blog.
Com que tots sabem de que parlem quan una marca et proposa algun tema com aquest, els vaig contestar que jo només ho feia amb marques i productes que m'agradèssin. Però que m'agradèssin de veritat.
Així que vaig quedar a la espera de la proposta amb les orelles ben obertes ( Per cert, aquestes propostes demostres que no sóc ni la meitat de la meitat de gamberro i iconoclasta del que jo mateix em vull creure).
Em van proposar enviar-me un dels seus productes per a que jo en fes la crònica que em semblés convenient. Proposta standard i una cosa que no per evident cal deixar de resaltar:
El producte és de la empresa, les opinions són meves.
I la cosa va començar a agafar color.
Us ho explicaré bé, amb pèls i senyals, perque tot aquest tema donarà per a diversos posts, en els quals alguns de vosaltres en podeu sortir beneficiats... i perque per alguna raó tinc el logo de Código Cocina allà abaix a la dreta.
D'entrada em van oferir provar alguns dels productes que tenen per a menjar fora de casa: Aquestes motxiles guapes que s'han posat de moda entre les administratives modernes per a portar els tàpers amb aillament tèrmic, potser alguna paella o cassola de la gama Aire,...
I aquí un servidor, que és una mica 'client dels que a la tenda no vol que l'atenguin i prefereix anar mirant tot solet els aparadors i els calaixos'... es va dedicar a regirar la tenda online a la recerca de l'estri més seductor.
Això, per a un blocaire de cuina, és com posar a Cristiano Ronaldo en un desfile de pots de gomina. I es clar, al final vaig escollir 'la rubia de las tetas gordas'.
El que jo anomenava alegrement la planxa pija de l'Isma i que ells anomenen centre de cocció.
Coses del màrketing ben entès. Algú pot pensar que és una forma rimbombant d'anomenar una planxa. Però dedueixo que algú del departament de màrketing va tenir l'encarrec de trobar un nom que alhora indiquès que no es tracta només d'una planxa...
Bé, tornant al fil, aquesta va ser la meva petició: el centre de cocció Candela.
Tot i que ja vaig veure és el seu producte més car (100 euros, inabastable per a la meva economia actual), vaig fer un porque yo lo valgo i m'hi vaig atrevir. Al cap i a la fí, era el que realment em feia il.lusió del seu catàleg.
De nou van acceptar la meva proposta i aleshores em va quedar clar que no estava devant del típic cas en que a canvi d'un sobre de sopa en pols una empresa vol que li facis un post. Com a mínim no eren ronyicas amb els seus mateixos productes.
Sembla obvi que una empresa pot disposar per a nivells de promoció dels seus propis productes, no?. Però també molts sabem que sovint les mostres promocionals que s'envien als blocaires per a que facin posts (o fins i tot montin concursos que exigeixen colocar logos a altres blogs participants) són un autèntic regate en seco que ni el mateix Messi, escolti. Hi ha molt ronyica amb els blocaires suelto por ahí (aquest ha estat el meu momento desahogo del día, heh)
Ara arriba el momento spot, per al qual us poso les característiques del Candela agafades de la seva mateixa web:
- Placa en aluminio
- Grill en acero inoxidable extraible
- Asas en silicona roja extraibles
- Revestimiento antiadherente
- Resistente a las rayaduras
- Fondo especial inducción con tecnología TAI
- Apertura de seguridad
- Cocción sin materia grasa
- Dispone de 2 funciones: cocción al vapor o al grill
- Difusión optima del calor
- Plan de cocción inclinable
- Color negro
- Entregado con 2 espátulas termoplásticas y una tapa en vidrio.
- Medidas: 435x 380x 125mm.
- Peso: 5429gr
Segons he estat llegint per divereses webs i altres blogs que n'han parlat, el revestiment està fet del mateix material que la carcassa d'Iron Man. Pràcticament in-ratllable.
I fot un goig tremendo quan el tens a la vitro!! Senyores i senyors, mola que te cagas.
Aquí ens teniu al trio la-la-la: L'Isma, la Candela i un servidor.Observeu la meva cara de 'encara no em crec que m'hagin dit que sí'...
Bé, deixo de donar la xapa amb les batalletes i us poso la recepta d'avui per a la carmanyola, a veure si aconseguim que la longitud del post us permeti arrivar al final...
Saltat de nyoquis amb verdures i curry.
Ingredients:
Xampinyons
Blat de moro dolç
Porro
Alls tendres
Pèsols (els meus eren de l'hort de Ca l'Esteve)
Un paquet de nyoquis
Sal, oli, pebre
Una cullerada de curry
Procediment:
Tallem les verdures i les diposem sobre la Candela fins que s'escalfin.
En el moment que estan escalfades, les barrejem i saltem per un minut. A continuació posem una culleradeta de curry i tapem amb la tapa per a que es coguin amb el seu propi vapor.
Mentre es fan les verdures, aprofitem la cassoleta de devant per a coure els alls tendres amb quatre cullerades d'oli. Els alls daurant-se i la verdura al vapor.Escalfem una olla amb aigua i sal preparant-la per a fer els nyoquis.
Quan ja tenim les verdures 'al dente', barrejem tot i ho saltem. I mentrestant coem els nyoquis.
Acabem posant els nyoquis al centre de cocció, donant-li unes voltes i rectificant el punt de sal.
Com us deia al principi, aquesta és la primera part. I a la següent entrada ja no nomès haureu d'aguantar les meves batalletes i tal... a la següent entrada... alguns de vosaltres poden tenir premi. I hasta aquí puedo leer... PERMANESCAN ATENTOS A SUS PANTASHAS.
Aixxxxx!!!es que amb tu qui no s´anima és per què no vol!!! jo em peto (sort que estic sola) bé a la rubia i a l´Isma ja els había vist però vaig decidir no fer la compra per què a la cuina encara que nova ja no cap res més!!!M´han dit, que han sentit, que diuen que aquesta planxa va de maravella sobre tot pel marisc, si t´agraden les cloïses o navalles (les que és mengen ja ja) amb la tapa i el baf que genera en un plis!!!les tindràs obertes. Ja he vist aquesta moda, molts tenen marques de productes de cuina, si et dic la veritat ja no sé si dir quina sort o quin pal estar tan pendent, ho desconec fa tan poc que estic en aquest món!!! Petonás per tu i la rubia:)))
ResponEliminaOstres! si que ha d'anar bé, si! però es que a la meva cuina no s'hi cap!!!! anirem seguint, però, els teus descobriments amb l'artilugio... ! petó
ResponEliminaReconec que estaria encantada que em regalessin la planxa pija de l'Isma, però també que el meu status de ronyica (i de pobrica) no em permet gastar els 100 euracos!
ResponEliminaESTA "CANDELA" é muito bela, além disso, acho que também dá "candela".
ResponEliminaAi la Candela, què xula!!! ja m'havia fixat en ella, el que pasa és que val una pasta...!!
ResponEliminaEls nyoquis boníssims!! prenc bona nota.
Petonets
Tot bé, però no et podies fer una foto on no semblessis el cosí català de Bin Laden? XDD Ara, la planxa té MOLT bona pinta (és l'enveja, que em fa parlar)
ResponEliminaEl títol m'ha fet molta gràcia... Tot i que saps m'agrada transgredir, no m'hagés atrevit a posar-ho per por de que algú em tatxes de masclista o alguna cosa equivalent.. Però veig que de moment ningú t'ha atacat i m'alegro.. :).
ResponEliminaAnant al tema del post, dir-te que tot i que em miro aquests artil·lugis amb passió, l'afegitó "de l'Isma", em feia passar per alt aquest estri. No tinc res contra l'Isma, però quan utilitzen noms coneguts de manera gratuita (Ex: Els xips del F. Adrià), em provoquen desconfiança d'entrada.
Però ara estem parlant de la planxa de Starbase... :). I això ja em dóna més confiança i seguiré amb interès els teus comentaris.
Salut!.
Aquesta carmayola es per compartir, oi? Mmmmm.
ResponEliminaA quina hora es la festa?
Valira forever
Uh, qué chuli! yo me mantengo a la espera de tu próximo post!!!! me gustan a mí estas colaboraciones. Y yo soy de las que escribo una entrada con cada producto que me mandan, pero no me muerdo la lengua para dar mi opinión sobre ellos... que es lo que se tiene que hacer!!! si hay que halagar, se halaga, pero porque es DE VERDAD!!! Un beso!
ResponEliminaescoltes la segona hora? ho dic perquè ara no puc parar de cantar "candela, candela, candela aaaargh"
ResponEliminaenhorabona per l'encàrrec! estarem a l'aguait que qualsevol excusa per acumular més aparatus és bona i si ve amb recomanació teva...
en un plis tindrem una línea de productes marca Starbase a lo Jamie Oliver
:-)
Candela es fuego, el fuego es purificación, y nada más puro que la naturalidad. Ya puestos, parece que este "parato" cocina bastante natural, y eso es sano, lo que no es moco de pavo. Es bonito, sí, de escaparate incluso; aunque eso no es lo esencial, no deja de ser un valor añadido. Iré visualizando (así se dice ahora, ¿"nor"?) información y comentarios. Ahora mismo, me voy. Salutaciones, Ernesto.
ResponEliminaEm sembla que dec ser l'única que no coneixia aquest estri... No havia vist l'Isma parlar-ne tan bé!
ResponEliminaI la teva conclusió quina és? Ara ja deus haver tastat la carmanyola, oi? Je je je...
Jo també vull una Candela i un curro per poder portar la carmanyola.
ResponEliminaEs una passada aquest aparell i la recepta molt sana.
Esperaré el proper post.
Petons.
Digues que sí, que no tens melena, que no ets rossa, però que "yo lo valgo"...i tant!. Jo em conformo amb mirar i llegir el que ens expliquis, que amb 100 euros jo faig meravelles!!! Una abraçada!, ah! i la recepta, per variar, boníssima!
ResponEliminaLa cosa esa que ha preparado usté con la otra cosa esa que ha recibido de soborno se parece sospechosamente a lo que una vecina mía le echa de comer a las gallinas, sólo que sin curry. En honor a la verdá he de decirle a usté que mi vecina consigue unos huevos cojonudos.
ResponEliminaDe todos modos, el quiz de la cuestión en esos trebellos no es que la primera vez funcionen, sino lo que les pasa a la vez 150.
"Permaneseremos atentos a la pantalla" per a veure els episodis següents.
ResponEliminaQuina pinta que fa aquest centre de cuina o pijada de l'Isma!! Ets un crack!! Llàstima que la meva economia actual tampoc em permeti poder-ne gaudir!
ResponEliminam'agrada el teu plantejament sobre el tema publicitat :)
ResponEliminajo també espero el pròxim capítol
Jo que en això de la cuina soc premodern, m'imagino mig quilo del ganxet saltejades amb aquesta Candela i tres bones botifarres de Vic cuites amb l'estri... o be unes generoses costelles fetes i conservades calentes amb la Candela, agafant-les una darrera l'altra per acompanyar-les amb un all-i-oli com cal... Estic salivant, no puc més. Nardo
ResponEliminaJosssus!!! Maria i Josée!!!!
ResponEliminaQue suertudos algunos,
Jo sempre veig que a tothom li regalen coses, i sempre penso... quina sort, com s'ho farán?
En tot cas, La meva enhorabona per treure "chicha" d'una gran companyia comercial, que la gaudeixis mooooooooolt i un cacho beso.
Ea!
asi me gusta!!!! a lo alto!
ResponEliminaquin dinar més bó i sa!
petonets
Silvia, gracies! Intento donar-li un toc alegre, que així la vida és més maca :)
ResponEliminaTeresa, va molt bé. A veure quines receptes surten :)
Taller, jo ni la somiava precisament per el mateix que tú. Es clar que veient el catxarro en directe no et se dir quan costa fer-lo però sí que és un estri 'de gama alta'. Mola molt.
Paki, é belísima!! :D
Mary Lou, oi que la Candela era somni humit de molts? Ja et dic: la rubia de las tetas grandes jajajaja!!
Mar, em costa molt no sortir agitanao. La culpa és dels meus pares, obviament... XDDD
Ricard, crec que els que passen per aquí ja coneixen el meu tó bromista. I de fet, moltes vegades he exercit al blog d'un cert feminisme així que jo no ho entendría si algú es queixés d'una broma tan pueril :)
Gastromimix, tú i l'altre, l'altre i tú esteu convidats quan volgueu. Ja ho sabeu!!
ResponEliminaLocasita, es que sino apága y vámonos. Yo siempre lo he hecho y algunos posts nunca vieron la luz precisamente porque si no me gusta no lo pongo. Lo único que he cambiado es que ahora necesito sentir que hay un respeto por la parte de la empresa que quiere que difunda mi opinión de sus productos. Y con baratijas ya no paso... :)
Pero no es por soberbia, es simplemente que debo sentir el respeto por la otra parte para respetarme yo mismo. Y claro, siempre avisando a los lectores.
Anna, era una broma que vaig pensar en fer servir. Però al final no m'hi cavia tot hehehe. Jo del Jamie amb tenir la meitat de la seva naturalitat al cuinar ja em donaria per satisfet hehe.
Això fa una pinta tremenda!
ResponEliminaAnónimo1. Vaig fer servir moooolt poc oli per a cuinar. Això és una dada objectiva :)
ResponEliminaGemma, com comento just a sobre... la conclusió ha esta molt bona de moment: molt poc greix i una cocció al vapor que és molt sana. I realment saltar amb aquest troç de paret dona molta tranquilitat que res no s'escaparà de la planxa hehehe.
Cocinera de Bétulo, doncs de tot cor et desitjo sobre tot que trobis el curro i a veure si amb el temps acaves tenint una Candela d'aquestes. Però primer el curro!! :))
Mercè, la recepta és adaptada amb petits canvis d'una que porta el manual del estri i que està feta per l'Isma. Em vaig deixar de comentar-ho al post.
Anónimo2. Veremos como dicta sentencia el juez tiempo, el fabricante asegura gran durabilidad...y de momento pinta sólida la cosa.
Y respecto a lo otro... he de decirle que yo también doy conseguidos unos huevos cojonudos (y estoy hablando literalmente). :-P
Per mi nomes te dos problemes, l’espai i el preu, esperem les noves entregues, sempre fas que ens ho passem molt bé lleguin-te
ResponEliminaUna abraçada
Fuck yeah! Així m'agrada, demanant el més car de la botiga i punt!
ResponEliminaJo també ho coneixia com la planxa pija XDDD
(Ja m'he posat al dia amb els blocs)