deixat anar al final... com qui no vol la cosa.

Arribem del cap de setmana, i observo com comença el final dels temps (Memphis Grizzlies no només s'ha classificat a per a les semifinals de conferència de la NBA sino que acabo de veure com guanya el primer partit de les mateixes... com us dic... un senyal de la fí dels temps).


M'arriba per mail un article de Llàtzer Moix (no tinc el gust) publicat a La Vanguardia Digital.
En el mateix es comença parlant de com com blocaires francesos i nord-americans estan a la grenya per aconseguir dinerets de les hores teclejades (i investigades, reflexionades, descartades i reescrites). Un article que en principi m'interessa es clar, de fet ja havia seguit amb certa curiositat malsana el cas del The Huffington Post.

AQUÍ L'ARTICLE SENCER.

Cobraran o no cobraran aquests nord-americans i francesos que apareixen a l'article? Doncs en realitat... me la replanfinfla bastant.
No tant per el fet evident que no sóc ni una cosa ni l'altre, sino per el fet també evident que els incomings esperats en aquesta particular trinxereta són zero.
I parteixo de la base de que qui escriu gratuitament per a una plataforma ja sap el pa que s'hi dona i li interessa per la raó que sigui.

Però la part que m'ha resultat més sucosa de l'article comença a partir de la segona meitat. De fet, al final he pensat que el començament era la justificació perfecta per arribar a la conclusió final. Això es clar, és una impresió meva.

Com diria l'espavilat universal enunmomentodado en Llatzer crea un particular sistema de castes digital ben curiòs.

Acabaré con una referencia a España, donde distingo tres clases de escritores para los medios de información.
Por una parte, los formados cuando la hegemonía del papel y encuadrados en veteranas empresas que les retribuyen. Por otra, la animosa grey electrónica que mantiene sus blogs, en solitario o arracimada, grafómana o militante. Y, por último, los que se dedican a apostillar lo que escriben los demás, por lo general desde el anonimato y, a menudo, exhibiendo su ignorancia, frustración, envidia y manías.

Los viejunos afortunados, la grey electrònica (al lloro amb la bondat dels adjectius: arracimada, grafómana, militante. Sense oblidar que grey significa ramat, rebaño.) i finalment els cobardiques anònims que ignoren, envejen i estan frustats.
Ca c'est tout?
Osties, posats a crear castes podriem haver-ne fet alguna de clase mitja-baixa on encabir-nos els miserables que no deixem de ser grey sense talent però bones persones!! Bé, no pas jo, que no escric per a cap plataforma editorial...

Deixant a banda el meu cas, que reconec que em costa molt no analitzar de forma subjectiva... tinc uns quants amics i coneguts que escriuen per a plataformes editorials diverses. I no cobren ni un xavo.
Són grey aquests pelacanyes?
Espero les seves actualitzacions amb més interès que el 95% del que els periodistes professionals em serveixen a la pantalla. I no cobren... i no passa res. Si cobrèssin tampoc no passaria res, es clar.

Perque, i aquí és on volia arribar, la veritable joia d'aquest article està en les seves darreres frases. O com a mínim a mi m'ho sembla.

Uno de ellos se refería recientemente con desprecio a “los que cobran” por informar u opinar. Craso error. ¿No debería aspirar a eso cualquier escritor lo suficientemente interesante como para profesionalizarse? ¿No hallarían un mejor uso de sus horas los que carecen de ese interés?

¡Para la cinta!¡Para el carro!¡Para la rotativa! Deixam seguir la lína llògica darrere aquestes paraules...
La gent interessant ha d'aspirar a profesionalitzar-se....
O sigui que si no vols professionalitzar-te es perque no tens interès? Discutible.
I si no tens interés perque no pots o vols cobrar ... potser sigui millor que busquis altres ocupacions? Mirar el Salvamé, potser?


Llegir-vos als que sí que cobreu?
Tócate los cojones. Doncs no, Llàtzer.

PD1: Interessants els comentaris (3) que de moment hi han deixat. Està clar que jo no espero cobrar res per les meves tonteríes, però hi ha quí ho té claríssim. I jo sincerament espero que ho aconsegueixin. Tot i que no em queda gens clar que els que comenten siguin blocaires, em semblen periodistes culturals.

PD2: Que paguin els fotuts empresaris!!! (misatge patrocinat per el meu pare, que és Anarco-sindicalista i tal.)