La banda de Möbius és un objecte matemàtic molt curiòs que només té una cara, es a dir que si agafes un bolígraf i començes a fer una línia a la meitat de la mateixa... arriba un moment que sense canviar de cara tornes a estar a on vas començar.
La banda de Moebius o cinta de Moebius (pronunciado /ˈmøbiʊs/ o en español a menudo "moebius") es una superficie con una sola cara y un solo borde, o componente de contorno. Tiene la propiedad matemática de ser un objeto no orientable. También es una superficie reglada. Fue co-descubierta en forma independiente por los matemáticos alemanes August Ferdinand Möbius y Johann Benedict Listing en 1858.
En Steve Kass ha decidit fabricar-se la seva pròpia pasta de Möbius (aquí), amb el que ha obtingut un plat d'allò més matemàtic (això segur) i segurament també saboròs (si té tanta imaginació segur que també cuina bé).
Com podeu veure, és una pasta ben curiosa i topologicament irressistible!! Bon profit Steve!!
Vist a Microsiervos
11 comentaris:
I tan curiosa que es aquesta pasta.
Petons.
visca la gastrociència recreativa!
Oh!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
M'encanta!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ho trobo una idea genial, la penso copiar! Penso... què tal una coca de vidre en forma de banda de Möbius????? Uau.... Aquesta tarda mateix m'hi poso!
Saps que he fet centenars de bandes de Möbius de paper? Bé, la bàsica i altres encara més originals... Has provat mai de retallar una banda de möbius pel mig? Obtens un resultat força soprenent ;)
I és que has encertat el post al 100%, perquè la meva especialitat dins les matemàtiques és precisament la Topologia. Oi que és maca?
Llàstima que l'Steve Kass no ens digui si la pasta li va quedar bona, je je je... Ets increïble, no sé pas d'on treus totes aquestes idees :)
No hay güevos a hacer una pasta en botella de Klein.
Anònim, totalment d'acord amb tu, només cal tenir en compte que una ampolla de klein necessita un espai de com a mínim 4 dimensions, je je je... :)
Pues por eso :-)
Ara mateix li envio un link del post a la matemàtica del centre on treballo. Segur que li encanta, aquestes coses la tornen boja!
Jo aquesta nit segur que somio amb formigues! Jeje!
Fins aviat!
La Taula d'en Betnat
L'Anna m'he enviat el post de la pasta d'una cara i m'ha entusiasmat!
Sempre m'he preguntat perquè hi ha "sopa de lletres" i no hi ha "sopa de números".
Visca l'agermanament de la cuina i les mates!
Cocinera, i no es pas que sigui dificil de fer :)
Manel, visca!!
Gemma... si ja sabia jo que t'agradaria hehehe. Ara que la coca de vidre la deixo per als mestres del dolç. Vull dir per a les mestres del dolç :-P
Anonimiño, Será por güevos. Lo que pasa es que faltan ganas... :-P
Anna, es que els matemàtics quasi tots tenen passió per lo seu... sino qui s'hi posa, oi? hahaha
Anònima matemàtica, merci per la visita i visca l'agermanament saborós :)
Jo volia dir el mateix que la Gemma: la gràcia de fer aquestes bandes és, després, tallar-les pel mig. Triomfes segur (i si és amb pasta, imagina't).
Publica un comentari a l'entrada