de Gengis Khan al estàndar global.

Els atzarosos origens de la hamburguesa tal i com la coneixem avui són un dels millors exemples de com al llarg del temps, les cultures intercanvien costums alimentaris i de com la tècnica acaba de posar la cirereta per a que un menjar esdevingui un estandar mondial.

Ens hem de remontar als mongols per començar a coneixer als rebesavis de les actuals hamburgueses. Els mongols, liderats per Gengis Khan i posteriorment per el seu fill Kublai Khan crearan a ferro i espasa un dels més grans imperis que mai ha existit-tal i com es feia en aquells temps, no com ara que tot es fa ... ehhhh... d'això...-

Guerrers ferotges, capaços de superar la Gran Muralla i vèncer els exèrcits xinesos, els mongols són soldats de cavalleria educats per a lluitar, menjar, cabalcar i si fa falta dormir sobre els seus cavalls.
Els seus exèrcits eren els més ràpids perque cabalcaven incansablement (bé, s'hauria de preguntar als pobres cavalls) i no s'aturaven ni per a menjar. I com menjaven doncs? Tenien el costum de colocar entre la sella de montar i el cavall la carn tallada que els havia de donar proteína i força.
D'aquesta manera, el constant càstig mecànic del cavall juntament amb la calor de l'animal i el jenet acavàben desfent la carn en un avantpassat ferèstec i groller de les actuals hamburgueses.



El que actualment coneixem com a Rússia, formava part de l'imperi mongol. I precisament d'aquest contacte -concretament el contacte amb el fil de la seva espasa primer i suposo que amb la punta del fuet posteriorment- va neixer la singular afició russa de menjar carn picada convenientment complementada amb altres ingredients.

Com que els russos anomenàven 'tàrtars' als mongols, van anomenar el plat steak tartar.
Tot i que es va perdre el costum de triturar-lo a base de hores de colpejar amb les natges la sofrida proteina animal. En tot cas, continuava sent carn picada sense una cocció al foc.


L'arbre genealògic de l'hamburguesa continua, oh sorpresa... al port d'Hamburg.
Durant els segles XVIII i XIX hi ha haver una nodrida colònia de russos vivint en aquest port alemany. Els quals van importar el costum de menjar carn picada en format steak tartar, de forma que quan els mariners d'hamburg viatjàven fins al port de Nova York es van acostumar a demanar als restaurants del nou mon 'Hamburg steak' (cal recordar que Hamburg era el principal port de embarcament d'inmigrants cap als Estats Units).

En los diversos restaurantes de la Gran Manzana se ofrecían los filetes al estilo de Hamburgo con el objeto de atraer a los marineros alemanes. En los menús aparecía frecuentemente steak cooked in the Hamburg style («filete americano al estilo de Hamburgo»), o incluso Bifteck à Hambourgeoise. Esta situación hizo que, desde Estados Unidos, cualquier preparación elaborada con carne picada evocara en los inmigrantes europeos recuerdos del puerto y, por extensión, del mundo que dejaron atrás.


Un dels problemes per a la popularització de la Hamburg Steak és el cost que té picar la carn manualment. Hem de tenir en compte que al contrari dels nostres dies, en que la carn picada és més barata que la carn sense picar (les raons semblen força clares, hehe) en aquells temps picar la carn a mà incrementava força el preu. Un filet picat i preparat al estil hamburg podia costar fins i tot el doble que el mateix filet de carn original. I aquí és on entra la tècnica, que va aconseguir mecanitzar el procés de picat de forma que els costos es van abaratir de forma radical.

El avance técnico que ayudó a popularizar elHamburg steak es el empleo de la mecánica para desmenuzar la carne de forma industrial. La invención de la primera máquina de picar carne se debe al ingeniero alemán Karl Drais que en el siglo XIX ideó, de manera novedosa, una máquina con esta funcionalidad. La máquina hizo posible que la carne picada estuviera disponible en el mercado en grandes cantidades y a precios más razonables. Posteriormente, hacia 1845, en Estados Unidos aparecen diversas patentes mejoradas acerca de los picadores de carne.


I és a partir d'aquest moment, a finals del segle XIX on es crearà l'hamburguesa en el format que ara coneixem: Un filet format per carn picada i posat entre dos llesques de pa. Serà en efecte als Estats Units i ells aportaran el fet de la cocció de la carn.

Com no podia ser de cap altra manera, diversos ciutadans americans es disputen l'honor d'haver inventat l'hamburguesa, tot i que això és irrelevant a efectes d'aquesta entrada. Queda clar com la carn picada ha viatjat a l'espai i al temps per arribar fins als nostres dias transformada en hamburguesa.

Es clar que en els temps del màrketing tot es pot millorar i segur que a hores d'ara hi ha un grup de creatius de multinacional pensant com poden fer aquestes sucoses i saboroses hamburgueses ianquis encara més atractives.

No sé si ho podran aconseguir...


Natges i bromes a part, aquesta successió il.lustra bé que el que menjem és sobretot el resultat de la historia. Cada cop que menjem, no només ens alimentem i no només gaudim.
Cada queixalada és ens n'adonem o no, un acte cultural.