No se que m'admira més...
1. la capacitat imaginativa de la persona que ha parit la idea: obrir una ampolla simulant que obrim una llauna,
2. la capacitat de fer-ho possible amb un disseny tan minimalista o...
3. la capacitat de posar-hi un preu de quasi 15 dollars a la xapa de metall retorçat i quedar-se tan ample (ep, però què ben cromada que ha quedat!!)
Si ets dels que vol/desitja/necessita/matariaper aquella sensació de tirar de la anella abans de començar el refresc... aquest és el vostre obridor.
El que passa es que encara no han resolt un parell de punts importants. A saber, en primer lloc com incorporar aquell sorollet de dificil onomatopeia que sorgeix quan obrim una llauna ben fresca: Aquell 'clackss' metàl.lic, sec i enèrgic que l'ampolla no pot imitar amb el seu 'pfisss' esllangueit i gasós.
I en segón lloc, que també pugui servir de clauer.
Quan ho aconsegueixin segurissim de la muerte que em compro un. Bé, o potser no, es clar.
Vist en aquesta tenda online.
Jo crec que l' originalitat també s'ha de pagar!
ResponEliminaXul·lo sí és, però jo em quedo em l'obridor de sempre, que porta enganxat un esclop de color groc cantarín i de seguida el trobo al calaix. Amb aquest color (tan ben cromadet, com dius), jo que sempre vaig de pressa, ni amb ulleres de llegir el trobaria al calaix dels coberts!!!!
Jo també soc dels que ja vaig bé amb el clàssic de sempre. Reconec que el disseny es una passada, però el preu encara ho es més.
ResponEliminaTambé tinc el de tota la vida i alguna porta també he fet servir!!!! pero aquest es xuli!!!bon CDS
ResponEliminam'agrada!
ResponEliminaPer quedar-se amb el personal està be, però es tant pràctic?
ResponEliminaPetons.
reconec que m'agraden les xorrades a la cuina, això sí, esperarem que surti la versió "xino" a 1 euro....
ResponEliminaMargarida, pagar sí. Però es clar s'ha de ser molt bo i original per a que valgui la pena. Això no em sembla 15 dollars de de bó :-P
ResponEliminaJosep, com que penses com jo deu ser que ets molt sabi i tot això hahahaha.
Chez Silvia, però el nostre no es clauer!! Pensem-ho a veure si algú ho inventa.
Ivana, a mi també. Per això està aquí. Ara, no el penso comprar...
cocinera, aquesta és l'altra. Sembla que sigui facil que es mogui lateralment i no faci bé la feina...
Mandarina, jajaja la versió a un euro ja és una altra cosa. Es clar que no penso que estigui taaaaaan ben cromada :-P
On hi hagi el d'Estrella robat a qualsevol concert...
ResponEliminaPer cert, no demanis el so aquest, que són capaços d'incorporar-te un petit altaveu per fer-ho (i uns eurets més a l'etiqueta).