Primer una petita mostra de la meva opinió sobre el petardeig de Sant Joan.
Ja ho ha explicat molt bé l'Òscar del blog ultra-recomanable 'the lost art of keeping a secret' > Aquí
Ell, com que és pare de familia i home assenyat (no t'enfadis Òscar, és una llicència poètica) ho expresa de forma contundent però educada. Jo ho faré d'una forma més gràfica i directa.
I un cop desfogats, entrem en el terreny alimentari. Si fa uns dies em 'marcava un Kesue Miyagi' (donava cera pulia cera) amb un dissenyador d'aquells que fan coses que no serveixen per a res...
Avui us porto una proposta també de diseny que em va encisar desde el mateix moment que les meves retines van ser impactades per els fotons missatgers de bellesa. Hasta los rockeros más duros tienen su corazoncito.
Un flascó de mel bonic, elegant i amb la mateixa forma que l'abdomen d'una abella. Dit així sona una mica jevits, però mireu la foto i digueu-me si no és el pot de mel més bonic a l'oeste del rio Pecos.
Els autors són l'estudi Ah&Oh (Magda Katek y Kamil Jerzykowski ), aquí teniu la seva pàgina amb els detalls de la proposta.Només amb la foto d'aqui a dalt ja m'enciso. El producte està destinat a fer popular la mel entre els nens, per aixó l'anomenen 'babees' (barreja dels mots anglosaxons baby i bees, respectivament nadons i abelles). Una idea molt cuca, bonics. Veieu? Em poso tovet i tot.
Sort en tinc que no el venen a casa nostra, perque em veig comprant uns quants carregaments només per a poder tenir aquests pots meravellosos de mel. Irracional? Segurament.Ah, que us sembla que no n'hi ha per tant? Que en faig un gra massa? Estimats, ja ho van dir els Rolling Stones: el gastrobloguisme és una actitud! És només un pot... però m'agrada!!
Vist a través de areavisual
10 comentaris:
Oscar, quina inspiració de bon matí...!
estàs proposant sodomitzar els petardaires amb les seves pròpies eines?
A mi els petards m'estressen i molesten, digueu-me intolerant però estic d'acord amb la teva proposta!!
Quan he llegit “assenyat” he hagut de (primer) comprovar que no hi ha cap altre blog amb el mateix nom que el meu i (segon) pessigar-me per confirmar que no estava fruint d’un son d’allò més profund.
Realitzades les oportunes confirmacions, queda agrair la referència a l’incendiari apunt revetllaire mentre contemplo l’espectacular flascó de mel que, a ben segur, no regalaria mai a Pablo Motos.
Tampoc m'agraden el pertars, gens!!! Encara haurem d'agrair a la crisi que els que petaven la setmana anterior, que ja empipaven prou, no s'han sentit!! el pot de mel m'encanta!!!
da gusto volver a leerte, y encontrarnos con esta miel que nos ofreces con un diseño especial para niños.
Es una gran idea y en cuanto al Oscar: ¿que te voy a decir que no te hayan dicho?
Me encanta leerte y miles de gracias por tu apoyo incondicional de siempre.
Glòria... bé, no està escrit al matí :-P
Manel, jo havia pensat més en un 'métetelos en el culo los petarditos'. Sempre metafòricament -ara estic més tou perque ja ha passat la revetlla i ja espero que fins l'any que bé... hehehe-
Taller, ILP? Ara està molt de moda aixó de reivindicar hahaha
Òscar, ja he dit que hi havia llicències poètices, assenyat meu hehehe.
Teresa, fa tres anys la cosa era escandalosa i una autèntica barbaritat. Estava fora de mare.
Elena, muchas gracias y mucha energia positiva :)
Hombre, el continente en cuestión es bonito y de diseño y tal, pero yo me pregunto a)Qué tal será el contenido? Más que nada porque desgraciadamente muchas veces parece que eso es lo de menos. Véase si no el delirante tema de las botellas de nisesabecuantos euros que dentro contienen agua,
y b) Lo de hacer envases chupiguais "para que los niños los encuentren atractivos" es, en mi opinión, tomar a los tiernos infantes, bien por gilipollas, bien por candidatos a "fashion victim" con lo que ello tiene de pedagógico.
Seguramente la cosa no es tan grave: lo de los niños etc no es más que la coartada moral de sus papás.
En mi caso creo tener algún derecho a opinar, despues de criar tres churumbeles. El único caso que recuerdo en relación con ese tema es el de los dinosauros de lu y se les pasó al cumplir los cinco. Y le juro que distinguen perfectamente la carne buena de la mala y los pimientos de herbón de los murcianos. En cuanto a la miel, a unos les gusta y a otros no: como todo en la vida. A mi el gintonic me sigue sabiendo a frenadol, por muy afterwork que sea.
Besitos
Una metàfora molt explícita... A mi els petards tampoc m'entusiasmen, sobretot en mans d'adolescents, per això sempre passem la revetla a casa.
Confesso que els pots de mel m'han encisat, però no els trobo un disseny gens infantil. Vols dir que no som nosaltres els "fashion victim"?
Petons!
Anna
És un pot preciós, entenc molt bé el teu entusiasme :)
Si t'agraden aquests estris de disseny, no et pots perdre el programa "Mixeur, sabores e ideas"
de TVE2 dels dissabtes i diumenges a les 20h. L'has vist? Surten coses de disseny tan xules com aquestes!
Publica un comentari a l'entrada