deixant l'entrecot al punt de simpatia

Amb els anys he aprés a valorar una bona verdura. M'ha costat, deu ser per la queréncia natural al Peterpanisme que pateixo. La verdura, ha costat. Al final, com tot lo bó de la vida s'ha acabat imposant la realitat i una bona verdura de qualitat al seu punt també em fa venir salivera.

Però per a tenir la sensació de festa grossa, alló que en diem festival de llum i colors, encara em surt dedicar-li temps, atencions i carinyo a un bon tall de carn. Gros, tendre, reposat i cuit al punt. Que hi farem, m'agrada la carn.

Per això aquest cap de setmana vem tenir dinar especial: Ens van caure a la nevera uns entrecots espectaculars d'aquells que només de mirar-los en cru que t'enamoren. Desde dijous ja pensant en el moment de mastegar-los!!

Vem passar durant la setmana per Vic -motius de feina- i un cop acabada la obligació va venir la devoció. Previa consulta tant a internet sobre proveidors de carn ecològica i de qualitat a la zona com al personal expert de la plana de Vic... ens vem encaminar cap a la botiga que la familia Coll-Fred té ben a prop de la Plaça Major.

Ens van atendre dues noies molt amables que mentre tallàven els entrecots, porcionaven les botifarres i demés operacions xarcuteres ens van anar explicant la seva filosofia d'explotació i negoci.

Explotació familiar, situada a Vidrà, tenen ramat propi de raça frisona desde fa no-se-quants-anys. Les cuiden, les pasturen, les 'mimen' i les escorxen ells mateixos. Un centenar de vaques que surten a caminar per els prats i muntanyes a menjar herbeta fresca.

Per això quan els hi preguntes coneixen quin és el temps exacte de repós que porta cada troç de carn dels que tenen a la venda.
Nosaltres vem tenir sort i vem aconseguir uns entrecots que acumulaven quasi dues setmanes de repós.
Ens van explicar que els hi havia costat molt fer entendre als clients que la carn reposada en nevera durant dies està més bona que la carn escorxada fa molt poc. Que fins i tot com està millor és quan la reposes amb l'animal sencer, sense fer les peces per a la venda.

Vem comentar la dificultat de trobar vaca vella (ells no en porten, les vaques velles normalment són lleteres o reproductores que al cap d'anys arriben al final del cicle productiu, el seu ramat és dedicat a la carn), vem parlar de les quantitats per racció (aquí nosaltres com sempre anàvem molt excedits, juassssssss!) i en fí molta conversa al voltant de la ramaderia.

Anécdotes i coneixement càrnic durant quasi la mitja hora que vem estar a la tenda mentre ens preparaven 'lo nostre'. Mentre estava allà i en agraïment a la seva generositat compartint coneixements i simpatia ja tenia decidit fer aquest post.

El resultat dels entrecots el podeu veure aquí. Encara em cago en Paulov només de recordar aquells moments davant els fogons. I poder saltar les mongetes mentre la carn relaxa les fibres sense refredar-se... és de traca i mocador, quina gran pensada!

Si voleu coneixer més aquesta familia de ramaders i carnissers ho podeu fer a www.collfred.cat (venen a tota Espanya) o per suposat fer una volteta per la seva tenda on us asseguro que no us faltarà conversa.
Gràcies per la simpatia!