de bacallà amb orellanes, mistela i ... Radio l'Hospitalet

Aquest dilluns i en bona part gràcies a la generositat del Roger, tinc l'enorme plaer de ser entrevistat al programa 95 graus Farhenheit de Radio l'Hospitalet. I a més serà en directe (perque jo ho vaig demanar així) sobre les 13.20h aprox.

Els que em coneixeu una mica sabeu que la radio és el mitjà de comunicació que més em sedueix i sense cap dubte el que acumula més hores en els meus comptadors particulars.
Sí, internet m'ha permés expresar-me a través d'aquet blog i tal. Però lamentablement no puc tenir una ràdio a casa (siguem clars, ho he projectat però... quí em faria la continuitat a les hores que estic a la feina?).
Si alguna cosa em fa rodar el cap, perdre l'oremus i levitar lleugerament és (apart de la reina del meu cor)... un micròfon de ràdio.

Per a la ocasió he volgut inventar aquesta recepta, ja que en les dues entrevistes anteriors que ha fet a blocaires (la Mar i la Merçè) la Laura Alsina -a la sazón conductora del programa- ha acabat la mateixa demanant una recepta.
No es dirà que no he fet els deures, altra cosa és la nota.
Sigui quina sigui aquesta nota, en el meu cas penso que és saníssim afegir el famós 'Necesita mejorar' que ens va portar la ESO.

Mai vaig entendre que el 'necessita millorar' no es posés també als que ho treien tot amb bona nota.

Per a aquells que arribeu fins aquí tot seguint les ones hertzianes de Radio Hospitalet, gràcies per l'interés i al final d'aquestes paraules hi trobareu la recepta. Sou nous i per tant us aviso que sovint el meu teclat em porta per camins no gaire directes fins a les receptes...

Mentre barrinava quina podia ser la combinació final de sabors, tenia claríssim que l'ingredient principal seria el bacallà. Tòtem familiar inamovible dels nostres panteons gastronòmics i que també em serveix de tocada de gònades a cert lector gallec que és molt erudit, en sap moltíssim, té una afilada esgrima dialèctica però al que no li agrada el bacallau.
Una veritable llàstima, perque estava a punt de demanar-li el matrimoni. Otra vez será, celtiña de los cohone :-P

Com quasi bé sempre que intento agrupar les coses que he aprés i així muntar alguna recepta que no sigui llegida directament dels mestres que en saben de debó, hi acabo afegint algun toc de fruita.
Ja em disculpareu el ascuasardinisme recurrent. Espero :-)

I ara, per fi, la recepta. Que alguns pensaran que ja era hora... i la veritat és que tindran raó.Alerta que si cliqueu els botons sonarà l'audio!!



Però ja ho he dit altres vegades, amb això del blog jo m'hi vull divertir i es clar: la recepta ja la sabia quan m'he posat a escriure la entrada.




Bacallà confitat amb orellanes d'albercoc (orejones de albaricoque), mistela i suc de llimona.


Ingredients:


Per a la falsa melmelada d'orellanes d'albercoc:
200 grs d'orellanes
Una copa de mistela de moscatell
Pebre negre
Mig got de suc de llimona


Per al bacallà confitat:
Uns lloms ben macos de bacallà dessalat
Unes patates grans per a fer la base i també per ratllar per al cruixent
Dues dents d'all
Oli d'oliva verge


Per al fals 'pil-pil' de julivert:
L'oli amb la gelatina de confitar el bacallà
Julivert fresc picat


Procediment:


Començem preparant la 'melmelada', picant les orellanes d'albercocs a ganivet en tires. Els posem en un cassó amb la mistela de moscatell a foc moderat i les tindrem uns 10 mins màxim (no volem que es desfacin del tot ja que aleshores perdem la textura). Quan està feta, afegim pebre negre i el suc de llimona. Jo afegeixo el suc al final de la cocció perque si cou perd frescura i al meu gust queda més amargant. I el que buscava era un matís cítric.

Si hagués tingut llima, hagués posat suc de llima en comptes de llimona.


El bacallà el confitarem en oli en un cassó alt i estret (per a que amb menys oli ja ens cobreixi el bacallà). A l'oli hi posem uns allets pelats per a que deixin anar part de l'aroma (el greix de l'oli com tots els greixos és un transmisor de sabors excel.lent)
Ha de ser a foc suau, idealment que l'oli estigui entre 55 i 60 graus. Es a dir, que no arribi a 'bullir' i per tant el bacallà es faci dolçament i suau.
El tindrem just fins que les làmines dels lloms de bacallà començen a voler separar-se. Pot ser al voltant d'uns tres minuts amb el meu foc.

A banda, tallem unes làmines gruixudes de patata que fregirem. Si podem treiem part de l'oli del bacallà (el que no tingui gelatina de la que ha deixat anar la mòmia del mar) i el fem servir per a fregir la patata. Jo per donar el toc cruixent i ja que no tenia ametlla laminada a casa, he ratllat una mica de la patata i al final també la he posat en l'oli a foc fort fins que s'ha daurat.

Finalment, amb l'oli que queda al cassó i que conté la gelatina, muntarem un fals pil-pil afegint-hi una bona quantitat de julivert picat i passant-ho tot per el turmix. Si tenim sort emulsionarà una mica i queda amb un gustet molt bó de bacallà amb julivert.

Per muntar el plat, posem una làmina de patata amb un parell de lloms de bacallà per sobre. Afegim el cruixent de patata (o d'ametlla si en teniu) i al costat hi posem una qnelle de la melmelada d'orellanes amb mistela i llimona. Acavem amb el pil-pil de julivert que li aporta sabor i un preciós color verd.

Que vagi de gust i .... en quant tingui la gravació penjaré l'audio en un irreflenable exercici d'ego-turisme!!

PD: Els botons estan extrets d'aquesta pàgina sensacional per a riure una estona:
http://www.davidalandi.es/l2h/segonahoritzador/