dissabte, 23 de juliol del 2011

de com es suposa que m'haig de sentir.


No sé com espera el Sr. Hacendado que em senti quan descobreixo que el principal ingredient (el primer de la llista d'ingredients, per tant el que és present en major quantitat) del mix d'especies per a amanida que vaig comprar la setmana passada és... la sal.

Sí, ja sé que no posa la paraula 'especias' en el nom i que de fet en lletra petita es descriu com a 'sazonador para ensalada'. Però està a la estanteria de les espècies entre el pebre i el comí. Deixant a banda temes de salut sobre estar afegint sal al plat sense donar-me compte també està el tema del preu (és més car que les espècies per separat i ja sabem que la sal no és precisament un article de luxe).

I sí, la culpa és meva. I si no llegeixo els ingredients, la culpa torna a ser meva.
Però no sé com espera el Sr. Hacendado que em senti quan descobreixo que el principal ingredient és la sal.

#etfelicitofill

la foto és del blog deseossingluten

10 comentaris:

  1. XDDD

    Hay que joderse con los cocineros con punto de humor

    XDDDD

    ResponElimina
  2. truca a Mercadona i munta un pollastre!

    El meu avi, que es mira molt el sucre, els va trucar perquè després de prendre gazpacho Hacendado li pujava i als ingredients no hi deia res de sucre...

    Al final li van tornar a trucar per admetre que si, que hi havia sucre i que hi havia un error a l'etiqueta...

    true story!

    ResponElimina
  3. Donca mira, jo també estic mosca amb la marca Hacendado! Ens els productes com la nata líquida, crema de llet... no hi ha la quantitat que diuen, a tots hi falten 10g!!!! comproveu-ho!! jo estic per muntar-los un pollo com diu l'Anna. Els en surten la tira d'estranquis a costa dels clients!!!

    ResponElimina
  4. a) L'etiquetat defectuós es pot denunciar?
    b) No entenc el sucre en un gaspatxo. Potser hi es per anivellar un altre excés?

    Ja sabem que no ens hem de creure res del que ens diuen, però que no sigui veritat ni el que hi ha escrit en lletra super-petita... es de "jusgat de guardia" que diria el Monegal.

    ResponElimina
  5. Si ja ho diem... Com fet a casa... Ara bé, important llegir quan comprem i com que tampoc ens podem fiar... Boicot a les marques!
    Jo fa temps que no compro res preparat i quan alguna cosa em fa gràcia, miro els ingredients i descobreixo que no és tant complicat.
    Xiquets i xiquetes, que hi ha molta porqueria i moltes ganes d'enganyar, fotre el pèl i enriquir-se a costa dels demés.
    Aquest tema em toca la fibra, es nota?

    ResponElimina
  6. Estafat, sería la paraula? Ens enganyen com volen, encara que es culpa nostre per no llegir les etiquetes de pe a pa. Miraré aixó del pes que diu la Teresa.
    Petons.

    ResponElimina
  7. Una de freda i una de calenta, no? De tant en tant, un desengany a la cuina és normal i ens passa a tots... Jo també vaig picar amb un preparat per a pastes que vam comprar a Itàlia i era 99% sal, això sí, amb un "envoltori" molt maco!

    Bona crònica del sopar! Encara em ve salivera quan penso amb els plats que vam preparar!

    Petons!
    Anna

    ResponElimina
  8. Penso que tots som culpables...com tu dius els ingredients per separat són més barats...incomprensible...

    ResponElimina
  9. Per en Josep:
    El sucre al gaspatxo "anivella" l'acidesa del tomàquet (per això s'hi tira al tomàquet sofregit a foc ràpid).
    Salutacions desde Mérida.
    Ernest Fontenova

    ResponElimina