De la cuina japonesa podem tenir una imatge més o menys zen (ja ho diu Adrià que aquí cuinem amb el cor però que al Japó cuinen amb l'ànima) i en general de la cuina oriental una imatgede cuina eficaç amb poca presència de la carn i molta verdura i peix. I amb la utilització de preparacions en crú que obliguen a disposar de materies primeres fresques i de qualitat.
Avui us proposo una entrada poc apte per a cors sensibles i de fet poc apte per a mentalitats occidentals en general. Tot i que paradoxalment, la gran majoria de videos que ens trobem a la xarxa amb aquest contingut estan fets i penjats per turistes occidentals que es miren amb fascinació i repulsió simultània els plats que els hi posen al devant.
Per començar, un video que m'ha fet arribar l'Anna de la cuina d'en Bernat. Moltes gràcies Anna, no se exactament quina és la imatge que vaig repartint per aquets Internets de Deu però has encertat de ple: ho trobo atractiu, interessant i repugnant alhora.
Ep, repugnant perque la cultura mediterrània que he mamat m'ha condicionat d'aquesta manera. Ho tinc claríssim.
Es tracta del plat del calamar ballarí, un curiós efecte que s'aconsegueix ruixant amb salsa de soja (molta sal, molts ions de sodi) la meitat 'superior' d'un calamar. Les imatges parlen per si mateixes:
D'entrada he dubtat força de si realment el calamar està viu o no, ja que hi ha força comentaris per internet que diuen que estàmort ja que consideren que al calamar se li ha tret el cap i només li queden les potes.
El calamar és un cefal.lòpode, es a dir, un animal que té les potes al cap!!
Veient aquestes imatges jo no estava segur que ja estigués realment mort. Repeteixo, no apte per a mentalitats occidentals sensibles.
Però aquest altre video, on les potes continuen movent-se un cop tallades individualment em conviden a pensar/desitjar que probablement síque ha passat prou temps (sempre parlo d'uns pocs minuts, aquí es tracta de que tot està ultrafresquíssim) iel pobre calamar està en efecte mort i només es tracta de moviments 'autònoms' de les potes provocats per culpa de la salsa de soja.
Però a orient, la seva tendència a gaudir en cru dels animals maritims més frescos no es limita només al calamar, també gaudeixen per exemple dels camarons
O unes boniquest garoines que encara belluguen
I un clàssic dels clàssics: xupa-xups de pop. Que cada any causa unes quantes morts d'agosarats comensals als que el menjar 'se les va por el otro agujero'. Glups!
En general, una molt llògica tendència a menjar els aliments com més frescos millor. Però que a mi em desperta recança sobre la necessitat de menjar animals vius.
Com podeu veure, també es fan preparacions ultra fresques amb animals no marins:
De fet, i per aclarir la meva postura estic en contra de qualsevol patiment que sigui evitable.
Morir per a servir d'aliment és un patiment inevitable i natural excepte si optem per la via vegetariana, que és un altre debat un cop ens hem assegurat que hem eliminat qualsevol patiment innecesari.
Menjar la carn d'un peix que agonitza al plat...a mi no m'agrada desde un punt de vista empàtic. Dec ser una mica lluç perque jo empatitzo amb el pobre peix.
Es clar que nosaltres ens fotem les ostres vives i crues i ningu protesta, oi?
Doncs aixó, qüestió de cultures.
Què bèsties!!! quina engunia!!! M'han passat les ganes d'esmorzar..., però ho faré, eh!! no crec que el formatge es posi a ballar...
ResponEliminaQue tinguis bon dia!!
Realment fa una mica d'angoixa... però deu ser qëstió d'acostumar-se... És el que tu dius que aquí ho fem amb les ostres i ens quedem tan amples...
ResponEliminaA primera vista impresiona bastante y se te quitan las ganas de comer...pero como dice Ricard es cuestión de acostumbrarse. Hablando de probar cosas diferentes ;-)¿Alguien ha ido a una Blind Dinner? Yo estoy pensando ir a una he visto esta de Club Torres http://www.clubtorres.com/es/blog/3
ResponEliminaCreo que me sumo a tu misma opinión, me encanta lo nuevo hasta cierto límite.
ResponEliminaEl calamar, si que tiene pinta de estar vivo y eso me da un pelín de grima.
Besos
Uffff! Quin recopilatori més exhaustiu i més cafre!!! El primer vídeo sembla un conte infantil al costat dels darrers. He de confessar que els dos últims no els he vist sencers...
ResponEliminaJo també sóc de les que empatitzo amb el peix. Dec ser una mica lluça...
Petons!
Anna
Fascinant, macabre i repugnant! Vaig patir veient un pobre peix que menjaven viu, he de dir que hi ha animals amorfs que em desperten menys tendresa. Ho acabo de comprobar!
ResponEliminaQuin iuiu!!!!!! ara entenc una mica més als vegetarians!!!
ResponEliminaPetonets
eeecsss, quina angúnia!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Uff... que gore!
ResponEliminaFa temps vaig penjar al blog un video d'un sashimi una mica bèstia, de granota. L'escuarteren tan ràpid que el cor encara batega quan se'l mengen amb els bastonets!! Becus!
http://www.youtube.com/watch?v=EjrADN6L7R0&mode=related&search=
ostres quina passada!!! confesso que he vist els videos al matí i me'ls he remirat ara!!! i que consti, jo no m'ho menjaria pas, penso, com tu dius, que és qüestió de cultura!! quina troballa de videos! :D
ResponEliminaEs ben bé veritat que tot es cultura culinària, però a mi en faria moltíssima angunia el menjar-me quelcom que es mou. Tot i que las ostres amb perden
ResponEliminaUna abraçada
...realment impactant... Si vols una mostra escrita, i a mi m'ha posat els pèls de punxa...llegeix COMER ANIMALES de Jonathan Safran Foer...i flipa!!!!
ResponEliminaHo sento, però he hagut de parar de mirar videos... Aisss...
ResponEliminaQuin fàstic, noi! No m'imagino menjar res que encara bellugui...
ResponEliminaCal posar un avís a l'últim vídeo, no es pot mirar després de dinar!