O potser que les naus a l'espai són silencioses, perque a l'espai hi ha el buit. I en el buit el só no es pot transmetre.
O que Beethoven també és punky.
Que Jack Nickolson està boig. Bé, això ja ho sabiem d'abans, Stanley.
I que l'èsser humà està intrínsecament ple de contradiccions i dualitats.
Per això si ahir portàvem l'aristocràtic Parmegiano-Reggiano, avui portem la proletaria mortadel.la.
L'artista Emily Berezin va fer aquest curiós gravat en uns talls de mortadel.la mitjançant un làser.
L'objectiu és fer reflexionar sobre la transformació que ha sofert desde el seu origen animal fins a ser mortadel.la.
No seré jo qui defensi la salubritat de la mortadel.la (de la que particularment m'estimo més la varietat amb olives, de perdidos al rio). Però tampoc seré jo qui defensi que dibuixar un pollastre i un porc a una mortadela és ART amb majúscules.
Però no em diràs que no deixa de ser divertit, Stanley.
Buenísimo! Arte culinario diría yo. Aunque yo puestos a elegir, elijo la mortadela con la cara de popeye, esa mortadela que hacían cuando yo era pequeña (sinceramente no sé si aun existe en las carnicerías)!
ResponEliminaUn saludín
Suposo que es tracta de cridar l'atenció... perquè la qualitat no crec que sigui massa bona però com dius tu, no serem qui hodigui! però art, art, per a mi no ho és pas!!!
ResponEliminapetó
A mi tampoc m'ho sembla que sigui art... més aviat una gracia per cridar l'atenció de la canalla, pero vamos.... que art... pos no.... (i no hi entenc eh!!! es el meu parer)
ResponEliminaSalut i molta mortadelaaaaaa!
Pues un servidor también ha sido siempre de mortadela de olivas ;-)
ResponEliminaCuando vengas a las montañas te contaremos de las "impresiones con chocolate sobre pan de molde" de Julia y su amiga Nash. Desde las imágenes más navideñas a las más gore, con el Cristo Redentor y sus gafas de sol gritando el slogan de "COMED Y BEBED", puro arte chocolateado... JARL
En defensa de la mortadel·la diré que vaig treballar un estiu fent de cambrer a Anglaterra i que allà era considerada producte de luxe. Ens van explicar què era com si vinguéssim de qualsevol poblat de cabanes o d'alguna tribú nòmada del Sàhara. Jo els vaig dir que a casa nostra en teníem amb la cara de Mickey Mouse i de Popeye... van quedar distrets!
ResponEliminaTothom té dret a un advocat defensor... encara que sigui culpable :-P
ResponElimina