de sobte obres el diari i et cagues en tot.

El Gobierno ocultó siete años un estudio de los tóxicos en el pescado
La justicia destapa el dictamen confidencial de 2003 que halló niveles excesivos de mercurio en el emperador - Medio Ambiente alega que era un texto interno

Tots hem vist la típica película on l'intrèpid periodista Holywoodià descobreix un secret que les malvades autoritats federals no volen que la gent conegui. El coneixement tindria consqüències desastroses que poden trencar el delicat equilibri del funcionament social... i econòmic.

Sempre podem pensar que aquestes fàbules de 90 minuts cada cop més tristes, més 3D, més estúpides i més digitals que ens fabriquen a Los Angeles són ... simplement fàbules.

Aleshores, un dia, obres el diari i et trobes amb un artícle on s'explica que el govern d'on vius, tenia un informe sobre l'excès de metalls pesats trobat analitzant grans túnids.
TROBEN QUE ELS GRANS TÚNIDS FRESCOS I CONGELATS QUE MENJEM EXCEDEIXEN LA NORMATIVA SANITARIA en presència dels perillosos METALLS PESANTS.


Un informe oficial de diciembre de 2003, elaborado por el Instituto Español de Oceanografía (IEO), halló una concentración muy superior a la permitida en muestras de las tres especies recogidas en el Atlántico y el Índico. Sin embargo, el informe fue calificado como confidencial y todos los Ejecutivos desde entonces se han negado a hacerlo público. La organización ecologista Oceana, tras un litigio de más de tres años, ha logrado que la Audiencia Nacional le diera acceso al texto. Medio Ambiente sostiene que el informe era considerado interno.

Article complert aquí del periodista Rafael Mendez per al diari El País.

La resposta -no us la perdeu, per favor- és ràpida i es basa en que encara que tinguin MES QUANTITAT DE MERDA PERILLOSA DEL QUE LA NORMATIVA PERMET... no passa res. Perque en general la gent no em menjem gaire quantitat d'aquests peixos.

Es clar que si ets un enamorat de la tonyina vermella i en menjes quantitats ingents pensant que les autoritats fan la seva feina de control... doncs que et donin per el cul.
No es pot ser tan innocent, home.

Article explicatiu de les raons del govern i la indústria aquí. D'Aurora Muñoz i també al diari El País.

El problema no està en si es pot afinar més o menys aquest límit. No tinc coneixements per a jutjar-ho.
El problema està en que SUPERA EL LÍMIT LEGAL de la normativa sanitaria. Vaya, que nimiedad.
I el govern del país on visc ho considera confidencial i oculta la informació als seus ciutadans.

Ocultar un informe com aquest no és un delicte contra la salut pública? Segur que no!
Manllevar la informació sobre salut als consumidors (dic jo que serà per preservar una cadena comercial o algo així) és èticament justificable? Segur que sí!

Qué pasa, que vivim en la puta película de Erin Brockovich versió Atún rojo o qué?

No, el que passa és que les fàbules són fàbules i alguns dels que ens manen son uns fabulosos fills de puta.