deliciosament parmigianament blocairement

El Parmigiano-Reggiano és una mena de Rolls-Royce dels formatges, com un Iniesta de la gastronomia. És posar-hi unes escates al plat i automàticament la teva recepta puja de status social i la qualitat del conjunt es multiplica.

Per a cuinar és un formatge fantàstic, la veritat. És un tópic, però també és veritat que el seu aroma a fruits secs és deliciós i la seva cremositat sorprenent en un formatge que a primera vista es veu 'sec'. Com pot esperar el sentit comú cremositat d'un formatge que es talla a escates amb una espàtula?
Misteris de la gastronomia i de l'abundancia de greixos.

Per això quan em van convidar amablement a la presentació d'un receptari internacional Cooking with Parmegiano-Reggiano no m'ho vaig pensar. Count me in, please!
L'event es va desenvolupar al restaurant Inmortales de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià i vaig tenir la sort de coincidir amb tres cracks del bloc gastronòmic (Mar, Roger, Francesc) amb els que la tarda va ser més rodona que el mateix peasso de Parmegiano-Reggiano que presidia la taula.

Tots hem estat testimonis, i de vegades actors involucrats, en tastets i presentacions en fires i mercats de diversos productes. Presentacions on la lluita per guanyar la posició és digne de comparar amb la dels pivots dels Lakers i els Spurs a les finals de la Conferéncia Oeste de la NBA.

No va ser el cas.
El restaurant Inmortales era prou ampli com per a que ens hi sentíssim còmodes i alhora prou 'petit' com per a transmentre aquesta sensació d'èxit que donen els locals plens.
I es que de deliciós material fungible n'hi havia tant com volguèssis.


A les taules, imponents troços de formatge disposats a rebre les embestides de tot aquell que en tingués ganes. Un goig per a la vista i per a la panxeta que a aquella hora de la tarda ja tenia alguna que altra necessitat.

Però no només es tractava de menjar el formatge 'a pèl' sino que la idea era presentar aquest receptari promogut per Forma Libera. On el Parmigiano-Reggiano col.labora amb ingredients i el.laboracions internacionals.
Gaspatxos, plum-cakes, strudels, blinies, tatins... mapamundi gastronòmic.

Si cliqueu a la fotografia del llibre anterior o a aquest link podreu visitar el receptari complert:
http://www.parmigianoreggiano.com/digital_book/cooking_with_parmigiano_reggiano.aspx

Ens van oferir cinc de les receptes del llibre, en concret cinc receptes corresponents a Espanya, Italia, Vietnam, Egipte i Caribe.
Totes bones, encara que la que més em va agradar va ser el risotto (es que la cosa és sensacional quan et posen un arrós ben fet, ben arrissotat i amb uns espàrrecs) i no em va acabar de convencer el postre (no pas perque no estigués bó sino perque no vaig aconseguir trobar el gust del Parmigiano-Reggiano al daiquiri).

Figues, pernil ibèric, P-R i Rioja.

Una bona combinació per començar, presentada en unes tartaletes en aquesta ocasió, tot i que a la recepta del llibre es serveix directament sobre la figa oberta. Per a mi una millor alternativa.

Risotto de P-R amb calamars i espàrrecs

Brutal, no us poso el quinze adjectius corresponents perque us aburriria. El millor de la nit per al meu paladar. El tema dels calamars fregidets no em mata, però els espàrrecs... buffff. I l'arròs estava cuit al punt just i ultra-cremós.

Gambes amb salsa de coco, curry i Parmegiano-Regiano.

Molt bones, cuites al punt de deixar-les sucoses, amb aquest embolicat de fideus d'arròs que les fan cruixents i amb una salsa sorprenent per lo bé que lliga!!


Kebab amb sopa de P-R

Aquí tenim una combinació molt clàssica, ja que les broquetes són clàssiques a tope i la sopa no deixa de ser una deliciosa salsa de formatge. Molt i molt plaent.


Daiquiri de melò i P-R

La idea sembla/és molt bona, però per alguna raó el que jo em vaig prendre no tenia gust de formatge. Comentant-ho amb la Mar a ella li passava el mateix.
Va ser un bon postre, perque estava molt bó, però per a mi el més fluix al no aconseguir transmetre el que es volia: que amb el P-R també es poden fer postres frescos i refrescants.


I finalment...

No em queda més que ser educat, agrair als amfitrions la seva invitació. Dir-los que em va agradar molt i que penso que va ser un èxit.
També i a banda, esperar que en altres ocasions coincideixi amb la Mar, el Roger i en Francesc perque m'ho fan passar molt bé.
I també agrair la bona feina del restaurant Inmortales, al propietari del qual em va fer gràcia trobar justament la nit del dissabte passat al Karakia del Canal 33 en el programa dedicat a la cuina dels argentins que viuen a casa nostra. El mundo és un panyuelu.

Ja sabeu, si teniu ganes de fer alguna recepta de les moltes que hi apareixen (i per suposat estan les que nosaltres vem tastar al restaurant), teniu el receptari online amb una gran quantitat de propostes de tots els continents. Feu-li una ullada!!

Salut!!