dimecres, 24 d’agost del 2011

de florides metàfores...

Aquests dies hem fet un ús intensiu del bacallà, i bé, aquesta és una de les conclusions...


Algunos dicen que el bacalao
es como una Cleopatra de la cocina,
que se folla a todos los ingredientes
con llos que lo encames en un plato.
a

4 comentaris:

  1. Ricard Sampere24 d’agost del 2011, a les 23:34

    Sempre m'ha agradat el bacallà... i les Cleopatres.. Ara veig la llum al descobrir el lligam.. :).

    PS. Em disculpo per dir grolleries en un àmbit menys transgresor que el meu habitual... ;)

    ResponElimina
  2. locasita25 d’agost del 2011, a les 19:02

    Pues a mí el bacalao no me iba mucho... pero le estoy cogiendo el gustillo...... será que con la edad me estoy volviendo una picarona...... jajajajaja...

    Besos!!

    ResponElimina
  3. starbase26 d’agost del 2011, a les 9:33

    Ricard, no et disculpis home... :D

    locasita, la edad que nos hace más sabios, heh!

    ResponElimina
  4. Ruben7 de setembre del 2011, a les 14:26

    El que comenta locasita és tot un clàssic: el bacallà és un peix odiós quan ets petit, però que a mesura que et fas gran t'agrada cada cop més (sense ànim de buscar dobles sentits).

    ResponElimina