de Introducing: el tapín i unes figues que quitanelsentío

Dues primeres jornades del nostre Tour Summer 2011, a la pedanía de La Muela (Vejer de la Frontera, Cadiz). On a part de compartir amb la nostra cosina Iria, el seu company Diego i els seu fill Nuno unes hores de relax i calma.
I a la nostra familia, com a moltes de les families dels que passejeu per aquí, quan hi ha calma i hi ha relax també hi ha temps per a menjar i gaudir al voltant de la taula.

Una de les coses bones de viure en contacte amb productors és que de tant en tant reps un obsequi fantàstic com per exemple un bon grapat de figa-flors (és aquest el nom català per a las 'brevas' oi?).
De pell delicada i sabor sucós, aquest és un dels meus fruits preferits i ens els van obsequiar quan només portàvem mitja horeta a La Muela. NO ES POT COMENÇAR MILLOR UN TOUR VACACIONAL.

I una de les coses bones de tenir una cosina i familia que han decidit treballar-se el seu hort i cultivar les seves pròpies verdures és que també les gaudeixes i fas nous descobriments. Com el tapín, una hortalissa que em va ser presentada com una varietat de carbassó.
Tot i que jo em mostro molt escèptic, donat que jo els trobo molt més a prop de la carbassa (pell gruixuda i dura, llavors centrals grans com pipes i una carn ferma i no tan esponjosa com la del carbassó).
És cert que a internet el poc que he trobat sobre el tapín és per associar-lo a un tipus de carbassó blanc, però les fotos no es corresponen amb el tapín de la zona de Vejer que cultiva la meva familia.

Aixi que vaig pensar que el millor era deixar-me de romanços i fer un risotto de tapín, gaudir-lo i ja més endavant continuar el debat sobre el possible origen d'aquella hortalissa fenomenal de tamany elefantiàsic.

Risotto de Tapín.


Ingredients:

Un tapín
Dos carbassons
Dues pastanagues
Una ceba ben gran
Un got de fino (que es noti on estem ostiaaaaaaaaaa!!)
Mantega i oli d'oliva
Una mica de formatge payoyo ratllat


Procediment:


Començem tallant les verdures en cubs d'aprox un centímetre de gruix, la pastanaga una mica més petita ja que és mes dura i no volem que quedi crua.
Tallem la ceba i la posem a la cassola amb mantega i oli abundant. Vaig escollir aquesta barreja per donar-li un aire més local. Potser caldria parlar d'arrós cremós i no pas de risotto?


Quan tenim la ceba entendrida, afegim les verdures que anirem coent a foc mig. Quan estan cuites però encara tenen estructura, afegim el got de fino i evaporem l'alcohol.


En aquest moment afegim l'arrós, sal i pebre i el tenim a foc fortet fins a que agafi el característic color nàcar, moment en que afegim un brou vegetal -o aigua si no en tenim-. Afegim un parell de cullerots i anem remenant. Quan acaba l'aigua en tornem a afegir -sempre brou calent, per no trencar la cocció-.


Quan l'arrós està cuit, aprox uns 18 mins hi posem el formatge payoyo ratllat i una bona cullerada de mantega.

Somriures familiars a banda, d'aquest cap de setmana m'emporto el record d'unes figues acabades de collir, uns gelats sota el porxo i la presentació formal amb aquesta hortalisa fantàstica: El tapín.