de jornada atlàntica: Razo i arrós de pop/arroz de polbo/arroz de pulpo

Un dia atlàntic pot començar amb una passejada per la platja de Razo, una veritable bellesa de llengua blanca entre l'oceà i el maragda. Per a un mediterrani de socarrel com un servidor la temperatura de l'aigua galega és un test molt dificil de superar.
Amb prou feines els peus i els melucs. Més enllà és patiment i no hem vingut a aquesta vida a patir quan ho podem evitar. Vivificar-se sí, perdre el rec sanguíni no.

Així que un cop acomplert el desig de respirar iode i sentir les agulles del fred als peus, el millor és retirar-se fins a la terrasseta i compartir un esmorzar, un cafetó o fins i tot un mosto per a no perdre les costums estivals. La veritat és que l'esmorzar no és precisament una reivindicació d'atlantisme, però amb els peus congelats i amb el que ens esperava més tard no vaig tenir l'encert de demanar si teníen empanada o similar per a esmorzar. Ni l'encert, ni els ous ni la inteligència.

Així que per rescabalar aquesta petita errada tot just arribar a casa em vaig posar fogons a la obra per a el.laborar aquest plat d'arròs de polbo, o sigui arròs de pop, que sí que s'escau totalment a la longitud i latitud i sobretot s'escau totalment al bon gust i a la vita é bella.


Arroz de polbo. Arròs de pop. Arroz de pulpo.


Ingredients:


Un pop mitjà (o com és el nostre cas, mig pop enrome del que vem menjar ahir 'a feira') Aprox 1 o 1,5 kg de pop.
Dues cebes tendres grans.
Un pebrot vermell
Un pebrot verd carnós
Dues dents d'all
Una copeta de brandy
Dues cullerades de salsa de tomàquet
Sal, oli, pebre.
Una culleradeta de pimentón de la vera dolç


Procediment:


Començem coent el pop, la ortodòxia diu que en una olla de coure però els heterodoxos ho fem en una cassola ben gran, on hi hagi molta aigua i del material que tinguem a casa. L'objectiu és que al posar-hi el pop la temperatura de l'aigua no baixi gaire.
L'espantem tres cops, es a dir, el posem i treiem tres vegades per a que la pell no s'esverli i quedi més bonic. El courem amb aigua amb sal fins que estigui tou. No poso temps, pot ser 30 mins o pot ser 50 mins depenent del pop i l'aigua. Es va punxant fins que està realment tou. No us espanteu, és molt dificil passar-lo de cocció.


Quan tenim el pop cuit, el tallem a trocets i el reservem. També reservem l'aigua de la cocció ja que té moltíssim gust i ens anirà bé per l'arrós. Nosaltres vem cometre l'error de llençar el brou i per això el nostre plat no té aquest color més fosc preciós que deixa anar l'octòpode...


En una cassola posem oli i la ceba tallada molt petita, brunesa o brunoise, i la dauraem bé, per a que caramelitzi una mica. M'agrada el seu sabor torrat ja que el pop és molt potent i hem de complementar amb força. Un cop força daurada hi afegim els pebrots i la copa de brandy. Al final posem els alls picats finets i un parell de minuts després la salsa de tomàquet.
Ja tenim el fons de l'arrós preparat.


Ara només ens queda afegir l'arrós a la cassola i posar tres cops més de brou (o brou + aigua si no ho voleu tan fort) per a que ens resulti un arrós caldós ben potent. Nosaltres hem fet servir arrós integral, que no és el meu preferit ni molt menys en materia de textura però és el que teníem. I la veritat, ens ha arrodonit del tot la jornada atlàntica, heh!!