dimecres, 10 d’agost del 2011

de vermell al quadrat (cuina i tomàquet)

No se com puc qualificar sino de Nadalet avançat que així sense gaire avisar, lacuinavermella hagi decidit arrencar-nos la tirita que ens haviem posat en els darrers mesos per cicatritzar el seu silenci.

Cadascú escriu i fa entrades el ritme que li dona la gana, per suposat. Però si el silenci era seu, les ganes de gaudir-los eren nostres.

Doble regal, gros i vermell com el Pare Noel - de color roig gràcies a la Coca-Cola, per cert-.
El 'coming back to town' de la Txell i el Kike primer, i també en segon lloc el motiu de la mateixa: Anunciar la segona fira del tomàquet del Vallés en convocatoria especial per a blocaires i fauna gastrosfèrica.


Fira a la que ja vem tenir la sort de poder assistir en el seu primer any (crònica aquí) i a la que hi pensem tornar a assistir aquesta segona edició. A Santa Eulàlia hi tenim familia, amics i tomàquets. Tres en un de carinyo i plaer.

La organització -que seriòs sona així, oi?- ha obert una convocatoria especial per a la gastrosfera, a la que us podeu inscriure tot dirigint-vos a aquesta entrada del blog vermellós (PUNXA AQUÍ: Vols tastar tomaquets de debò?). Serà fantàstic retrobar-nos uns quants blocaires tot escurant l'estiu.


Per celebrar aquest doble regal, homenatjarem el mític programa Polvo de Estrellas a la finada Antena 3 Radio, conduit per el vehement Carlos Pumares. En un exercici d'esperit Punk, en Pumares sempre programava un 'Especial Villancicos' a mitjans d'Agost. Amb dos tomàquets!!

Jo no farè dues hores com ell, demostrant un cop més que lo meu és més una postura 'd'àcrata de saló' que no pas una altra cosa. Ara que... una nadala del Springsteen si que cau, això fixe!!


Ja és Nadal, Nadal vermell i tomaquero.
a

6 comentaris:

  1. La cuina vermella10 d’agost del 2011, a les 22:40

    Ets un amor gran i esplèndid! mil gràcies per aquest post! Aisss, que contents que ens has fet! :)

    ResponElimina
  2. LA COCINERA DE BETULO10 d’agost del 2011, a les 23:00

    Passaré per la cuina vermella. Gràcies.
    Els tomàquets de veritat semblen una especie en extinció.
    Petons.

    ResponElimina
  3. Anònim11 d’agost del 2011, a les 10:18

    Los tomates del cartel, están pochos o es que son así? Disculpe mi ignorancia en temas exóticos.

    ResponElimina
  4. Anònim11 d’agost del 2011, a les 14:25

    A la tomacada no vindré però per la cuina vermella si que hi passaré, perquè... HAN TORNAT A OBRIR???
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. starbase12 d’agost del 2011, a les 8:16

    Vermells, només faltaria!! :D

    Anna, passa-hi i apunta't dona!! Que s'apren molt sobre tomàquets i es passa molt bé :))

    Anónimo, claro, en las verdes tierras galaicas no teneis 'tomàquet de penjar'. Ya haré un post sobre el mismo :)

    Gemma, de moment han aixecat la persiana i a veure si hi van tornant!! A que seria una molt bona noticia? :)

    ResponElimina
  6. Anònim12 d’agost del 2011, a les 14:07

    Tomate de colgar? Aquí sólo colgamos las cebollas, los ajos y los caciques. Ah, no, coño, he vuelto a confundir el deseo con la realidad....

    ResponElimina