És fàcil caure en la tonteria del urbanita que s'enlluerna estúpidament amb allò que per a altres és el normal i habitual a la seva vida. Ok, fora pixapinismes i oh!-que-maquismes.
Però fer-se una volta per 'la leira' de la meva sogra de bon matí és un plaer terrenal, mundà, senzill i inesquecível.
Gràcies a Gloria i a Juan per acollir-nos sempre amb tanta amabilitat i carinyo!! :)
efectivament, sense tot això que tu dius, però poder sortir a l'hort de bon matí i triar què faràs per dinar, és una sort.
ResponEliminaHola, uns comentaris:
ResponElimina* De volta per .... aquesta expressió NO existeix en català
* la horta... l'horta
* del urbanita... de l'urbanita
* fer-se una volta... aquesta expressió NO existeix en català
* inesquecível... ????
Bé, per si t'interessa alfabetitzar-te en català.
Aquests moments són els que donen sentit a la vida!
ResponEliminaOh, qué maco! Jejeje.
ResponEliminaFora conyes es un luxe poder menjar aquests productes, clar que no surten sols, hi ha que deixar-se l'esquena.
Disfruta de tot aixó.
Petons.
Manel, i la gracia és fer-ho sense exagerar. Quicir, al cap i a la fi és allò més normal del món.
ResponEliminaVisc a la cuina, sobretot quan els vius amb la familia :)
Anna, en aquest cas qui hi deixa l'esquena és la meva sogra :D
Tota la raó! quantes coses ens perdem els urbanites!!!
ResponEliminaGaudeix molt d'aquest últims dies!
Petonets
Anonimo: inesquecível é português. Mas é possível, também Galego. Muito giras as fotos e os produtos do horto.
ResponElimina