del dulce perfecto

Sabeu aquell flim on el George Clooney s'enfronta amb resignació meritoria a la 'Tormenta perfecta'?
Doncs jo no se posar aquella mirada zen de resolució imperturbable devant l'avenir del precipici, ni molt menys gaudeixo de la benedicció del careto del George.
Però el que si vaig trobar la setmana passada va ser 'el dulce perfecto'.  Perfecte per a  quí?

Doncs per a mi, es clar.

 

I es que durant el sopar del dijous vem estar comentant amb la màgica parella sevillana (Cati&Abe, Abe&Cati) com m'agradaria tastar els piononos. Dels que sospitava que eren el dolç més bó que hom pot trobar sobre la terra que han petjat els homes. Així sense exagerar i aprofitant que ells viuen a Sevilla i no s'espanten per metàfores hiperbòliques varies.

I resulta que els molt 'tunantes' tenien piononos a Torremejia, on passen les vacances molt aprop de casa del meu avi Juanito. Així que sense avisar, com aquell practicant que et clava la hipodèrmica abans de que et donis compte ens van treure un platet de piononos per a que els tastèssim.

No us sabria descriure la meva cara, i no pas perque no l'hagi vist. Sino perque era una mena de Gollum eufòric perque per fí ha trobat mi tesssssoro, heh!

Els piononos són un dolç de discutit naixement, ja que a la història popular que l'atribueix a la visita papal de Pius IX (Pio-nono) hi ha també altres autors que indiquen l'origen àrab del dolç. La veritat és que abans de cercar per internet els origens, jo mateix vaig pensar que amb tanta canyella i mel allò em semblava molt més un voluptuòs postre àrab que no pas un ascètic postre papal.

En aquesta pàgina he trobat una bona explicació del pionono, de la que extrec alguns fragments:

 

Aunque son confusas las historias que se cuentan sobre sus orígenes, Grani atribuye su nacimiento a la influencia árabe: "ésta parece ser la procedencia más acertada" señala, dado los ingredientes utilizados en su elaboración (la canela es fundamental). 

Sin embargo, también nos cuenta que algunas fuentes remontan su aparición a hace poco menos de dos siglos, ya que "lo hacen en relación a lo mucho que le gustó al Papa Pío IX”. Tal y como nos relata la leyenda fue el Pontífice quien indicó que desde entonces la mitra adoptase la forma del pionono. Señala Grani que el nombre se le atribuye por la forma cilíndrica de la tiara papal...

La repostería de la época hispano-musulmana se caracteriza sobre todo por el empleo de materias primas como la canela y la miel, todavía hoy podemos encontrar muestras de esta cocina en dulces árabes como la shubarquía y la pastela, que con su característico sabor nos trasladan a otras épocas. 

La producción del pionono está ligada a Santa Fe desde el principio y eran varios los obradores que elaboraban el postre, y cada uno intentaba variar y mejorar la receta original dándole personalidad propia al producto sin perder su sabor tradicional. 

En tot cas, us puc ben assegurar que per el que fa a mi, he trobat el dolç perfecte. Suau, molsut, humit, dolç, especiat, cremós i dolç. He dit dolç?
I els culpables són aquesta parella de extremenya i andalús que a la foto només semblen la meitat de simpàtics del que són en realitat!!

GRACIAS ABE Y GRACIAS CATI!!