desde el restaurante Algo así. Cañamero. Cáceres.

Aquest dijous hem fet la sortida gastronòmica de les vacances amb tota la colla, i per primera vegada en uns quants anys aquest cop hem decidit una opció que no ens porta a visitar als nostres veins lusitans.
Aquests cosins germans peninsulars dels que admirem sobretot el seu mesurat tó de veu i educació exquisida als restaurants. Un poble silenciós i amable que només arribar ja t'obsequia amb el deliciós paté de sardines!

Quin poble més civilitzat en quasi tots els seus ciutadans!!

Però deixem el futbol aparcat per una vegada i centrem-nos en la visita al restaurant 'Algo así', regentat per una parella de suissos anomenats Frank i Susanna Sinzig.

Situat a la petita localitat de Cañamero, podria fer l'acudit de que és impossible arribar-hi per casualitat de lo amagat que està. De fet no tenen web com a tal i només he trobat aquest link amb les seves dades.

Però el cert és que tot i que nosaltres el cercàvem, va ser la casualitat que ens va permetre arribar-hi: perduts (per segona vegada), vem entrar a una finca per donar la volta i tornar de nou al poble a preguntar. La sort va determinar que escollíssim per a fer la maniobra la finca mateixa del restaurant.

I es que està en mig del camp. Però en mig del camp d'una zona de camp. Rodejat de deu mil mil.lions d'alzines (porlomenos). És una bona mostra de la potència del boca-orella quan tens un bon producte. La gent condueix un parell d'hores per venir a sopar al restaurant.

La proposta és molt clara i senzilla: menú sorpresa durant tot l'Agost, sense possibilitat de triar i a 31 euros per persona (els nens no van pagar tot i que els hi van donar un plat amb filet i patates a cadascún). Sopar a la terrassa ja que no tenen aire condicionat i només fa falta dir si tens manía a alguna aliment en el moment de fer la reserva. Per cert, només es pot anar amb reserva. Però no es tracta de cap proposta sofisticada rotllo menú degustació d'autor, és força més senzill: plats senzills ben cuinats i una bona materia primera. Mola.

Un cop arribes, et trobes amb la brasa a la vista -la resta de la cuina està dins la casa- i taules amb capacitat per a 50 persones. Amb una decoració força particular molt plena de ceràmica que sospito prové de la escola de ceramistes que està situada en la finca del devant. La il.luminació es un pel baixa per al meu gust, però suficient per a veure bé.

El menú esta composat de set elements, que van variant conforme els productes de temporada ho fan i els cuiners es deixen portar.
A banda hi ha un vi rosat de la casa força bó, una combinació de sucs extraordinaria servida en una gerra preciosa (taronja, aranja, mango) i per suposat aigua. Tot en la quantitat que vulguis, a mesura que t'ho veus en van portant.

 Els nostres set plats van ser els següents.

Pastís de verdures amb salsa d'aranja (pomelo). On el millor és la salsa, una mena de chutney agredolç que li dona la personalitat al plat. Personalitat que el pobre pastís de verdures per si sol no aconsegueix, la veritat.

Esturió arrebossat, llagostins, músclos de Galicia i una salsa de verdures. A la foto posa salsa d'aranja però no, no era d'aranja sino de verdures de 'hort. L'esturió magnífic amb el punt just de cocció i amb l'arrebossat abundant però gens pastós. I els músclos de nota excel.lent, just oberts de forma que els trobes sucosos i tendres. Fantàstics.

Cochinillo fet a la tailandesa amb una salsa reduida de carn i pebrots verds. Un puntet picant. Potser el plat que menys em va impresionar no perque no fós bó sino perque no era ni prou picant com per a cridar la atenció, ni prou caramelitzat com per cridar l'atenció ni prou melós com per cridar la atenció...
Bó, sense més.

Per a desengreixar i fer una petita pausa, un sorbet de kiwi, poma, pera i llimona força bó tot i ser un 'polo'. Quicir, molt bon gust tot i que jo m'hagués estimat més una presentació menys dura. Potser un granisat o un sorbet en copa i menys fred. Però la idea es molt bona i el format permet que el pal del gelat sigui un escuradents i endavant les atxes!! :))

Continua el festival amb unes broquetes de xai (cordero) i un cochinillo a la brasa sobre una salsa de mostassa i romaní (romero). Tot i que hi va haver discussió a la taula sobre si realment el xai La carn de les broquetes era el xai o a l'inrevés. En tot cas, les broquetes molt tendres i la salsa de mostassa i romaní molt escaient.

I abans dels postres, una grandiosa taula de formatges de la zona (excepte l'homenatge patri del Emmental suís de tocs cremosos i de pastura). A destacar el rulo de cabra i un blau que va fer aplaudir amb les orelles al personal. Tot i que jo em vaig quedar amb un d'ovella de cria ecológica i envellit sis mesos que ja començava a picar. Tela.

I per acabar, uns gelats en el que destacava el sorbet de nectarina 'de secano de mi huerto' com deia en Frank. Excel.lent. Bó també el de gerds i per a mi el de xocolata amb taronja estava massa fred i massa dur.

I per acabar, quan ja s'han fet les tantes de la nit, assortit de licors fets a la casa (amb un aiguardent d'orujo brutal i un de guindilla que és com beure tabasco) i un parell de combinacions sense alcohol per als mojigatos com un servidor.

En definitiva, una oferta que funciona de fa uns anyets a base de boca-orella (el menjador estava completament ple ahir a la nit) amb uns amfitrions que han donat amb la fòrmula per poder oferir a preu molt ajustat un bon menú en un entorn molt particular.
I a sobre, tot i ser suís... el Frank és un autèntic catxondo en el moment de servir i comentar els plats! Una molt bona nit de mantell i coberts :)

Salut!