de Punt de cocció episodi 3. La ciència ficció i la gastronomia.

Avui us hem portat un petit recull de moments, sons i llibres de ciencia ficció on la gastronomia -o com a mínim la alimentació- hi són presents i juguen algún paper. Ja sabeu que si voleu escoltar la secció del programa Tots els matins, punt i a part que condueix Laura Alsina ho podeu fer via el nostre Podcast:

Si el voleu en format mp3 tradicional podeu clicar AQUÍ
Si el voleu escoltar en diferit però online sense descarregar podeu clicar AQUÍ.

Complements multimedia:

Començem per algunes de les escenes que apareixen durant la secció:

Aquestes dues no es poden insertar, però podeu clicar per veure com en 'Cifra' traiciona la humanitat per un sucós bistec de vedella i com en Charlton Heston denuncia que en realitat els galetetes de Soylent Green que tothom menja a 'Hasta que el destino nos alcance' en realitat estan fabricades amb les persones mortes. It's people!!
http://www.youtube.com/watch?v=D_CHIK4sWvs
http://www.youtube.com/watch?v=9IKVj4l5GU4&feature=related

Alguns dels enllaços on cercar més informació sobre alimentació de Star Wars i El senyor dels anells:
http://starwars.wikia.com/wiki/Category:Food_by_culture
http://www.dor-lomin.org/noticias/noticias.php?anillotolkien=320&pagina=640
http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Middle-earth_food_and_drink


I les fonts originals de les noticies que hem comentat a la secció:

Regina Santamaria pren el relleu de Santi Santamaria>
http://blog.santisantamaria.com/2011/09/de-tal-palo%E2%80%A6/

Fira Ebregourmet>
http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2681-cat-ebre_gourmet_fira_gastronomica_de_les_terres_de_lebre_a_deltebre.htm

Tres accesoris per a tenir el nostre Ipad mentre cuinem>
http://www.tipb.com/2011/09/15/belkin-intros-trio-ipad-2-kitchen-acessories/


Per acabar, el bueno el feo y el malo. On ens mullem el cul i opinem a microones obert:

El bueno:

La ampolla de Coca-Cola que es fa servir com a làmpada/bombeta a Filipinas> 
http://blogs.lainformacion.com/futuretech/2011/07/22/un-litro-de-luz-la-botella-de-plastico-con-agua-y-lejia-que-ilumina-la-vida-de-los-mas-pobres/

El feo:

Poca democracia en el tractament europeu del tema transgènic?>
http://www.gastronomiaycia.com/2011/09/24/la-regulacion-europea-de-los-alimentos-transgenicos-es-poco-democratica/

El malo:

La molt mala notícia del tancament del restaurant Drolma>
http://www.infohoreco.es/web/infohoreco/noticias/detalle_noticia/-/asset_publisher/O6cV/content/adios-al-restaurante-drolma-de-barcelona?utm_source=alerta_Infohoreco&utm_medium=email&utm_campaign=Cocina#.TnjA1y2KTDs.twitter




Gràcies de nou a Radio l'Hospitalet i a la Laura per permetre que ens fiquem en aquests 'fregaos' :D

I ja sabeu que els que volgueu participar amb alguna recepta resultona ens la podeu fer arribar aquí al blog o al correu decuina (arroba) decuina (punt) net. Sempre citem als autors, per suposat!! 

de repápalos d'Extremadura.

'Repápalos extremeños' explicats per la meva mare. 

Així tal cual, amb aquesta curiosa redacció en castellà on la 'cebolla' ha passat a ser 'ceba'
Els repápalos son un plat que m'encanta perque és un plat que porta fins al limit el concepte de cuina d'aprofitament saborosa. Un cop fets es poden menjar a palo seco o bé fins i tot afegir-ne una salsa i menjar-los com si fòssin unes mandonguilles.
Els vaig coneixer de petit perque amb el pa ratllat i l'ou que sobrava quan arrebossàvem la carn ens en feiem els que podiem. La única cosa a tenir en compte és no passar-los de cocció ja que aleshores queden massa eixuts.

Aquests eren de xoriço (que per el que veig als linials ara ha passat a dir-se simplement 'xoriç') però obviament el sabor el podem modificar i fer-lo del que volguem: pernil,  bacallà, sobrassada, etc...
Aquí teniu la recepta:

Ingredients:
Pan duro. contra más duro mejor. mas o menos que la cantidad de la foto.
2 huevos
leche
chorizo 
ceba tendra

Procediment:
Romper el pan y ponerlo en remojo con la leche.
Quitar el exceso de leche cuando ya esté blando. Si se calcula bien, solo hay que escurrirlo.
Añadir la çeba ratllada
picar el chorizo -en este caso es extremeño- en cachito y mezclar.
Batir dos huevos y añadir.
Yo lo puse un rato en el frigo.

En una sarten con aceite de oliva caliente, ir añadiendo con una chucara la masa, que sin ser líquida ha de queda tova. Quedan mas jugosos.

de matar palomitas a cañonazos

Fa temps parlàvem del suau hipnotisme mecànic de l'arròs inflat, molt relaxant i happy-flower-way-of-life.
Però està clar que també hi ha maneres sorolloses i violentes de inflar blat de moro i arrós per a fer crispetes i demés productes similars.

Per a aproximacions més serioses al tema, us recordo que ja vem fer aquest post on explicàvem en detall quin és el fenomen que causa la gelatinització dels midons que formen la crispeta (resum molt resum: el vapor d'aigua interior no pot escapar, adquireix molta presió i al reventar la expansió i refredament gelatinitza el midó).

He descobert fa poc el que s'anomena tècnica de fabricació 'Armada invencible' que utilitza una mena d'estri de perfil surrealista que acava fent sortir les crispetes en forma d'impresionant canonada.

No se si a Felipe II li hagués servit per a evitar el desastre de la famosa flota que no va ser enviada a lluitar contra els elements. Però amb aquests canons com a mínim els anglesos haguéssin pogut menjar les crispetes tot gaudint de la seva victoria.

Deu canons d'aquests per banda i viento en popa a toda vela, no necessito res més per a formar la atracció més molona de Port Aventura. Dispara y merienda, grumete.

Aquí podeu veure amb més detall la forma del 'paratu' i tot el procés de fabricació. I també valorar que en realitat el coreà del video anterior està en un estàndard molt alt de qualitat i higiene comparativament. Impresionant.

I si en comptes de fer-ho a lo gran a Port Aventura, els de Playmobil en fèssin una versió mini per al barco pirata de los clics? Ho podriem petar!!

Ara mateix el que fa una estona em podia semblar el top en el món de la fabricació rupestre i bestia de crispetes -fer-les amb sorra en un wok ruinòs- , doncs ara mateix em sembla un exercici de nenazas. 

Creo que me he roto una uña.

Aquest sistema explosiu de fer crispetes també es pot aplicar a l'arrós. De fet tot a la cuina es pot aplicar a l'arrós, o no?

Us recomano que feu un cop d'ull a aquestes imatges a càmera lenta d'un dispositiu canonieri similar als anteriors. Però dedicat a l'arrós i convenientment disfressat de ...màquina de tren ¿WTF? 

(vet aquí una nova mostra de la diferent manera de pensar entre els orientals i jo)

de breaking news: Avui Ruscalleda time al canal 33

Avui torna el programa Generació Digital al canal 33 i ho fa amb una estrena gastronòmica de luxe: Carme Ruscalleda.

Aquest vendaval energètic de nivell 8 a la escala Richter-Escoffier sempre val la pena. Lluny queden els nostres dies de grouppisme gastronòmic on la sola presència del cuiner mediàtic ja ens feia salivar.
Però també lluny està la actitud del que tot ho sap i res valora: una dona com Carme Ruscalleda ens fa treure el barret perque la veiem treballadora i perque tenim uns quants llibres de receptes que ens fan posar molt a tó.

Per tant, recomanació llençada i avís a navegants -literalment-. Ja sabeu on seré avui a les 23.05h, 'com un putu clau' devant el 33.

Gràcies per l'avís a la Gemma i a la Mar (que a més a més és GUIONISTA del programa) :)))

de resposta a la endevinalla... va a ser que era....

I la solució a la endevinalla del post anterior sobre  qué és aquesta foto i com està feta...

és....

Em va fer molta gràcia i llògicament dos mestres de la càmera com son en Marti i en Surfzone l'han encertada de ple.

Recordem les respostes de Martí:

Tres facil Òscar!
http://www.buzzfeed.com/daves4/water-falling-in-front-of-an-mc-escher-painting
És el mateix que això, goteta caient, enfocada i que enfoca el que en la foto no has enfocat (dicese de Lacasitos o un origibnal de Escher) :P 

I d'en Surfzone:

Martí, de cara a la paret per fer-te el xulo! XD

Jo m'inclino per una foto macro d'unes gotes d'aigua en un aparador de Lacasitos. La gota actua com a lent convexa (lupa) i fa enfocar el que queda fora del camp d'enfoc de la càmera.  

I aqui teniu l'artista original, que es mereix un aplaus! I curiós, nosaltres tendim a dir-ne lacasitos però al exterior n'hi diuen m&m... :)

d'endevina endevinalla.... ¿Esto qué es?

Endevina endevinalla, això és una foto real sense manipular 'fotoxòpicament' i la pregunta és:

Qué és i com està feta?

Desde el departament de producció m'informen que la realitat és que no hi ha pressupost per a premis, ja m'agradaria regalar una cuina totalment equipada al guanyador!! Però com a molt tenim per a una capsa de llumins -de les decorades, heh!-  i nosaltres podem ser pobres però no cutres.
Així que farem veure que som flower-poweristes i direm que així a pèl... és més autèntic i divertit!!)

Va, feu un brainstorming!!  

A la nit la resposta...

de Punt de cocció Episodi 2. decuina.net a Radio l'Hospitalet

Al Punt de cocció de divendres 23/9/2011 hem parlat d'una forma diferent de mirar el vi, una forma que no és ni ha de ser mai la principal ja que el vi és en si mateix un producte extraordinari i amb tot el sentit. Però si que és una bona forma d'entendre una mica millor la visió del que s'anomena la cuina tecnoemocional.

A nivell personal (per a això és un blog no? :-P) us diré que tot i que considero que en aquesta segona entrega encara no es nota, progreso en la meva idea de millorar el domini del llenguatge radiofònic.
Per a la propera edició tinc pensat incorporar algunes novetats que li donin més ritme i un puntet més d'alegria i ben aviat arribaran les entrevistes. L'objectiu a llarg termini és que hi hagi diferència clara entre aquestes primeres entregues i les de final de temporada.

Us el podeu descarregar en mp3 clicant AQUÍ o anant a la pàgina de descàrrega de podcasts (clic a la imatge). També podeu escoltar-lo online clicant AQUÍ.
.

Com a il.lustració del tema principal, aqui teniu alguns videos on apareix el rotaval, aquest aparell desenvolupat a Can Roca que permet destil.lar a baixa temperatura i un altre video sobre la extracció de l'alcohol en el vi.

Rotaval

Vi sense alcohol.

Llibre El comidista 

També hem parlat del nou llibre de Mikel Iturriaga, també conegut com El comidista. Un dels blogs de referència a l'estat i que ara publica les seves receptes en format arbre mort:
http://blogs.elpais.com/el-comidista/2011/09/libro-las-recetas-de-el-comidista.html 

Sortida boletaire

I de la propera sortida  per recollir bolets a la zona de La Mussara organitzat per els blogs tiritinyam i pa de nous, encara sou a temps d'apuntar-vos!!>
http://tiritinyam.blogspot.com/2011/09/els-pixapins-van-al-bosc.html

Fires i festes

Finalment,  l'enllaç a la Festa del porc i la cervesa  a Manlleu 23 al 25 de Setembre > http://www.porcicervesa.cat/ 

La recepta dels llagostins farcits de Brie del Miquel i la Nuria (petitacuina)

http://lesreceptesdelmiquel.blogspot.com/2011/09/aperitivo-de-langostinos-y-brie.html 

I per acabar, el molt interessant article de Ferran Centelles sobre el mite de que obrir l'ampolla de vi dues hores abans serveix per a oxigenar-lo. VA A SER QUE NO
http://www.7canibales.com/?p=8247&cpage=1#comment-12289 


Us recordo que podeu participar amb nosaltres enviant receptes senzilles en 5 passes i també que si voleu escoltar les músiques que sempre posen la cirereta a la secció, ho podeu fer a través de la següent llista d'Spotify:

 

de cine gastronòmic: Star Wars, les jedi-verdures.

Tot cercant material per al proper Punt de Cocció em trobo amb aquesta petita joia dels internets.
Una versió reduida de Star Wars (la original) protagonitzada per les jedi-verdures de producció biologica enfrontades al que ells consideren l'imperi del mal: la producció industrial d'aliments.


Impagable la escena final, al lineal del supermercat on el carbassó Luke utilitza la força per a destruir 'el melón de la muerte'. Es que me desorino toa.

Per començar la setmana amb molta 'Força'!!

d'arròs caldós fiuu-fiuuuu (express, vaja)

En el repte de fer carmanyola diària durant cinc dies a la setmana sovint et trobes que t'agradaria poder portar a la feina un plat que sigui 'de cassola' i alhora que tingui una preparació ràpida i senzilla. De solucions n'hi ha varies, però avui us porto una que a mi personalment m'ha donat força bons resultats i que es pot fer amb una inversió de temps raonable. Posem mitja horeta total acumulada d'estada a la cuina. No està malament per a un plat de cassola, penso jo...

Avui una recepta d'arrós caldós de peix fet per la via ràpida (els politòlegs en dirien via d'urgència. M'agrada perque jo també la tramito sense fer cap referèndum. Per real decreto a la carmanyola de la reina del meu cor i de la meva xermaneta).
Us pot servir com a mi per a donar la benvinguda a la tardor. En aquest cas no es tractava de fer un gran arrós per al sopar de Nadal, així que he escurçat i reduit alguns dels procediments habituals (com per exemple fer el fumet) i he fet servir una barreja congelada de peix i marisc d'una certa qualitat -o com a mínim a mi m'ho sembla- que venen en un supermercat on hi van a comprar tant dones com homes.

Arròs caldòs de peix fiu-fiuuuuuuuuu (express)


Ingredients:

Un paquet de pebrot verd i vermell ja tallat i congelat
Mig paquet de ceba tallada i congelada
Un paquet de aprox 400 grs de preparat per a paella
Unes quantes anxoves de qualitat
Un bon grapat de fulls de espinac
Uns 300 grs. d'arrós
Oli d'oliva verge, sal i pebre


Procediment:

En una cassola posem una mica d'oli d'oliva i les verdures a daurar lentament. A foc suau

No hi afegirem sal de moment, les anxoves picadetes serveixen per aportar el punt de sal i més profunditat de sabor. Ja que no fem un fumet mirem de enriquir el plat amb petits elements que el facin una mica singular.

 Justament per a això, hi vaig afegir uns fulls d'espinac picats gruixudets. L'espinac a mi em sembla un vegetal que dona un fons interessant als brous, aquest gust fort que abans jo pensava que era del ferro fins que vaig descobrir que en realitat els espinacs tenen ferro però no gaire més que molts altres vegetals.

Quan tenim tota la verdura cuita, afegim el peix i el marisc. Com us dic jo vaig fer servir un paquet preparat però es clar que si el comprem fresc també serà tot igual de ràpid i encara més bó.

 

Hi donem uns tres o quatre minuts per a que començi a sortir tot el suquet del mar.
Afegim l'arrós, que en el meu cas era una bossa de Calasparra i li donarem una volteta per a que agafi el primer gustet del fondo.

I a partir d'aqui ja només ens queda afegir el liquid (que en el meu cas va ser aigua però també podria ser un fumet si ja el tenim congelat i continua sent tot molt express. Que recordem que és l'objectiu de la proposta: fer un plat de cassola en poc més de trenta minuts).
Tasteu i rectifiqueu de sal i afegiu un puntet de pebre. Probablement les anxoves soles no donin prou com per a que no faci falta un puntet de sal.

Al cap de 17 minuts l'arròs ja estava cuit i al puntet que a mi m'agrada. Com que el tenia allà m'he fet un plat en viu i en directe per que la gana no perdona. Cal recordar que s'ha de deixar molt caldòs per a que al dia següent a la carmanyola ho continui estant. De fet el que faig jo es separar el brou i portar-lo per separat en un altre tàper. Ho mesclo just abans de dinar i així puc gaudir d'un arròs caldòs en el break de la feina.

de distòpia alcohòlica

Veient a on ens ha portat el sistema productiu actual, amb una crisi que va camir de fagocitar-nos a tots. Un no té més remei que cercar alternatives dins del món gastronòmic (ehem, ehem. Aceptamos pulpo como animal de compañía):

I es que no em digueu que si en comptes d'aquestes maquinetes amb els 'garrafons' d'aigua i vasos de plàstic que trobem a les nostres 'productives' oficines del 2011, hagués triomfat la màquina expenedora de whisky en vas de plàstic del 1960 (concedeixo: seria literalment whisky de garrafón)...Potser tindriem una crisi igual però amb un 'on the rocks' a la ma.
I així presentat, l'assumpte de la crisi guanya molt de glamour. Posats a extingir-nos com a classe mitja el milor és fer-ho de la forma més decadent possible.

Jo només replantejo la idea del 1960, ara ja que algú reprogrami tota aquesta Matrix dels collons i de pas que porti canvi. Heh!

de-li-so-havia-de-dir

Ja fa un temps, molt de temps en una galaxia molt i molt llunyana  us vaig parlar d'un tipus particular que desde les brases roents d'un xiringuito a Sant Cugat es cuinava la vida en volta i volta. En una mena de contraencarnació de la mítica frase del holandes aberrante, en Dani (Panxeta) és un 'siempre positifo' amb cames. I fa poc que ha començat una nova aventura professional conduint 'The Cooking Space' de les tendes Delishop. És a dir, portant el timó de l'espai gastronòmic de les mateixes.

Amb això el que vull dir-vos és que el Dani és amic, ho comento per això del Código cocina o com se li vulgui anomenar al concepte de transparència informativa i bloguerisme verité. Tot el que digui sobre aquest canalla simpàtic és, per tant, esbiaxat i desde una mirada amb les ulleres de les lents fraterno-polaritzades.

Ahir vaig escapar-me per a fer-li una visita i que m'expliqués les seves sensacions i es clar, per xerrar i prendre un Nestea -la nit és jove i nosaltres uns gamberros molt canallescos, ja ho veieu-. La verita és que vem començar a quarts de vuit i vem acabar apropet de les onze. Moltes coses per explicar i compartir.


Delishop és un sarao  impresionant i també molt fisnet que des de fa quatre anys es dedica a subministrar material fungible de primera categoria als barcelonautes de morro fí.

Productes gastronòmics de tota procedència, però sempre amb carnet de pedigrí, conviuen a les estanteries organitzats en còmodes zones geogràfiques per a major facilitat del explorador gourmet.

Us haig de comfessar que un cop acabada la volta per les instal.lacions vaig haver de sortir Passeig de Sant Joan avall a recollir el ous que m'havien marxat rodolant. Allò és com fer una volta per la cuina de la nau Enterprise però sense necessitat de sortir de l'Eixample.
Els equipaments són un autèntic escàndol, i regna un perfecte ordre cartesià digne del més exigents jugadors de Tetris de la galaxia. Tot té un ordre i una posició: geomètric, estètic i ultramàtic.
Al revés que el meu despatx, vaja...

La relació amb el món dels blogs no s'acava amb la presència del Dani, sino que també en Francesc Chicón i en Xesco Bueno (mis restaurantes i gastromimix respectivament) exerceixen mestratge donant cursos. Com que els dos són xefs i alhora professors de cuina el paquetet és força potent.
També són amics, per suposat i també tenen la falca inclosa, per suposat altra vegada.
Està quedant un post xupapollista (es que ja estic sentint teclejar amb energia a un anònimo que yo me se! JUAS!) però també seria injust no dir les coses bones dels amics només per el fet de ser-ho.

En Francesc ofereix un Curs trimestral de cuina bàsica (12 sessions) que es fa els dimecres al vespre i que encara no ha començat, per tant molt probablement qui hi tingui interés. I en Xesco farà un monogràfic d'arrós aquest mateix dilluns i dedueixo que successius. Al loro: Arròs Verd (OUYEAH, tècnica cremós) Arròs de peus de porc i cigrons ( tècnica sec) i Arròs brut mallorquí (tècnica caldòs).
I per acabar el club de los poetas fogoneros en Sergio fa les classes de postres infantils els dissabtes al matí.
He hagut de cercar una foto on no surtis cap nen, per alló de la legalitat vigent...

Es per tant aquesta entrada una entrada que busca aportar una mica d'energia positiva per a una persona que dona la casualitat que és cuiner, que dona la casualitat que és blogger i que dona la causalitat que és un gran èsser humà.  Dani, me cisco en Loreal, ¡¡Tú si que lo vales!!

Per als que passeu per aquí i tingueu ganes de coneixer millor la oferta complerta:

Paseo de San Juan, 13
08010 Barcelona (Spain)
m: +34 637 456 812
t:   +34 938 029 288 ext 14
f:   +34 932 444 433
w: www.delishop.es

PD: la extensió 14 és la directa del Dani, que a partir d'ara i com que té extensió, digievoluciona i passa a ser oficialment conegut com Don Dani.

PD2: Actualització> En Dani ha penjat al facebook de Gastrobloc@ires una oferta amb 20% de descompte per als que vulguin anar a la propera classe d'arrossos de dilluns, només cal esmentar la oferta.
Cliqueu aquí per anar al mur de facebook i veure els detalls.

de la rubia con las tetas gordas: marketing intel.ligent. (II)

Li vaig fer dissabte l'acudit al Carles, expert en marketing:

-Ah, però tot això del marketing no és fer reunions per a decidir al final posar 'la rubia de las tetas gordas' a l'anunci?

Va somriure però sospito que en realitat no li feia cap gracia aquesta reducció de la seva feina.
Bé, no t'enfadis Carles, és només una mica d'humor (trillat, I admit) i els informàtics en tenim una pila d'aquestes brometes que ens estereotipen.

Ara que, ja em perdonaràs Carles, però aquesta entrada te la dedico:
Un bon exemple de com tirar la pedra i amagar la mà. O com anar de creatiu publicitari i fingir que critiques una cosa per acabar fent servir el vell truc de sempre: la rubia de las tetas gordas.  Fins i tot per vendre sucs de fruita.

La traducció aproximada d'aquest anunci de sucs sembla ser aquesta:

"El glamour es para las tontas. Las vitaminas son para el pueblo. Sovjós de Lenin. ¡La verdadera fresita!"

(en rus fresita és sinònim de porcada sersual)

Doncs molt bé senyor creatiu publicitari desconegut, a veure com ho millores per a la propera campanya.

Potser unes bessones?

Via microsiervos

d'un dissabte en que em vaig obrir una mica el cap

Aquest dissabte passat em vaig obrir el cap.

Bé, en el curs d'ètica periodistica igual no obtindria pas la matrícula Cum Laude amb aquest titular però el meu tiet Pere Jota etaría encantat.
El que vull dir és que aquest dissabte vaig descobrir alguns aspectes del que tant modernament s'anomena enoturisme i que tant de moda està en segons quins cercles gastronòmics.

Em van convidar (sí, per la patilla. El preu comercial de la experiència serà de 29 euros -visita + tast + dinar-  i si vols incloure la nit a l'hotel i esmorzar serà de 53 euros.). I la proposta consisteix en una visita per les instal.lacions de Mas Can Colomé, un tast de les seves sis referències, una votació de les mateixes i la tria dels tres vins guanyadors. Amb aquests, el restaurant de l'Hotel Kursaal de Calafell ens va realitzar un menú de maridatge. Es a dir, en un matí tens la visita, el tast i la jalamenta. Paquetito completo, paquetito Comansi.
I no ho dic casualment: era la pre-estrena d'aquest paquet que volen comercialitzar amb opció de cap de setmana a l'Hotel.

I quina és la raó per a que se m'obrís el cap?
Per primera vegada vaig poder intuir una mica com es plantejen aquestes coses desde el punt de vista de les persones que ho promouen, es mullen el cul, s'hi juguen la cara i ... sobretot els quartos. Com veureu en unes poques línies, es va parlar de marketing i creació d'experiències i per a mi això va ser excitant i divertit. Cadascú s'excita amb les coses que vol i pot, no?

Deixeu-me fer un petit resum de la jornada, començant amb la pinzellada inevitable i justa cap a la bellesa del Mas Can Colomé. Mentre pujàvem el turonet on està situada la masia, en un camí en espiral que rodeja tota la instal.lació... em sentia una mica com als crèdits de presentació de Falcon Crest.
Vull dir que realment alló ho tenen de postaleta. Preciós.

Durant la visita, vem poder gaudir de les explicacions de Pere Lluis Almirall (viticultor i enòleg de la casa) sobre com va començar la seva aventura vinicola, com estan fent proves de tractament biodinàmic de les vinyes (m'encantà quan en Pere va comentar que ell era molt escèptic amb el tema, però que semblava que UNA MICA sí que els hi funcionava. I encara m'encantà més quan per fí algú em va explicar alguna raó que no sigui telùrica sobre perque pot funcionar: sembla ser que el fet de treballar els cultius tenint en compte les fases de la lluna té a veure amb les variacions de pressió atmosfèrica, entre altres coses).

Un cop feta la visita, arriba el tast o 'la cata'. De les sis referències la votació va donar com a resultat que els nostres preferits eren el negre (Turó), el blanc més maduret (Turonet) i el Cava senyorial de la casa (Serenor).

Vem tenir dues conferències/ponència a càrrec de la Imma Pulido (el món del vi i la relació amb el 2.0) i en Carles Mera (expert en marketing que va fer una apassionada defensa del tractament audaç i creatiu per a posicionar i crear experiències enoturístiques atractives. Per a ell, els cellers han d'entendre que en realitat tenen dos negocis i que el negoci enoturistic ha de ser tractat com a tal).

Acte seguit, ens vem desplaçar fins al restaurant Resto & Lounge Lattitude 41 (per nom llarg que no quedi, heh!) on ens van oferir el menú de maridatge amb els vins de Mas Colomé.

 

El que més em va agradar va ser l'arrós i la vedella amb salsa de ceps. Els escamarlans serien de Vilanova però per a mi que parlàven en swahili: no em van dir res. Es clar que sobre gustos...

Per a la propera recomanaria una mica més de ritme entre plats: vem acabar passades les cinc de la tarda :)

El meu resum és que a banda de gaudir de la companyia i de tastar uns vins amb els el.laboradors al costat explicant com els fan i qué és el que cerquen... per primera vegada vaig tenir contacte amb  la construcció d'un concepte de enoturisme que si es gestiona bé hauria de ser un pol d'atracció d'afeccionats disposats a fidelitzar-se. En realitat com va dir en Carles a la ponència... l'enoturisme simplement... no existeix?

Sobre tot això ja profunditzaré perque les ponències per tema horari van ser necessàriament curtes i van quedar moltes preguntes 'on the air'... :)

Moltes gràcies a l'Albert, que em va convidar a la visita!!

de cursos online per aprendre a tastar vins

Imma Pulido és una periodista i blogger especialitzada en el món del vi. Hem coincidit alguna vegada en saraus de la zona del Penedes i el Garraf, sense anar més lluny aquest mateix cap de setmana ens va fer una ponència sobre el món del vi i la seva relació amb el famós 2.0. La visita enoturística completa us la explico en un proper post.

Dins de les coses que va comentar, em va interessar vivament que alguns dels celles més importants del Penedés i altres DO han realitzat esforços als seus llocs web per proveir al visitant amb eines amb les que aprendre sobre el vi i sobre com realitzar-ne un tast (a.k.a. una cata).
Per a tots aquells que no som gens experts són una bona ajuda i unes eines valuoses per a començar a tastar vins amb quatre normes bàsiques. El que s'anomena tenir un mínim de criteri. 
O dit de forma més prosaica: Ningú apren a cardar veient pelis porno, però no em direu que no s'agafen idees.

A la seva darrera entrada, la Imma ens ha posat al seu blog els enllaços a algunes d'aquestes eines i ha fet algunes reflexions interessants, feu-hi un cop d'ull si teniu temps. També recomano que seguiu el seu blog, ja que sovint té informacions molt de primera ma sobre el món del vi al Penedés.

Com que les he trobat unes eines tan interssants també us les poso aquí per suposat. Com més serem més riurem!

Grup Torres: Si el fas fins i tot t'envien un certificat acreditatiu.

Freixenet: Curs de cata

Codorniu: Curs de cata

Viñas del Vero: Diccionari de termes vinícoles.

Com que a la vida s'ha de ser agraït, primer agraïr a la Imma que hagi publicat aquest recull -torno a recomanar el seu blog- i en segón lloc agraïr també als cellers que hi posin una mica de carn a la graella. Espero que els hi retorni molt ROI o històries d'aquestes :-P

de food safety music

La educació és una gran cosa. Vull dir la educació com a concepte general, global... no pas les bones maneres o la etiqueta. Si estem dacord que la cultura és una base comú que compartim entre tots (alguns més que altres) i que cal transmetre-la d'una generació a una altra també podriem convenir que les formes, mètodes i maneres de realitzar aquesta transmissió poden ser diverses.

Si hi ha tants caps com tants barrets, o dit d'una altra manera, si cadascú de nosaltres faria una aliniació diferent per al següent partit del nostre equip de futbòl de l'ànima.... Aleshores també per a cada persona hi ha una forma més idònia de transmetre aquests coneixements, aquesta educació que acumulem al llarg dels segles.

I en el àmbit alimentari també, es clar. En general tots assumim que els adults sabem que cal rentar-se les mans abans de manipular aliments o asseure's a taula. I saber és aplicar, oi?
I un tendeix a pensar que les campanyes al voltant de la seguretat alimentaria són més o menys estàndards i sobretot adreçades al públic infantil. Al cap i a la fí, nosaltres ja ho sabem i per això quan arribem als restaurants tots anem ràpidament a fer cua per a rentar-nos les mans. Vaja, es que és típic típic típic.

La sorpresa me la trobo veient els videos d'educació alimentaria que penja el Dr. Carl Winter a internet (es clar que també té a la venda els CD, els DVD amb dibuixets i sospito que algun merchandising adicional, ehem...) 

Tot revisant el video els ulls m'han caigut de les orbites tot observant la edat mitjana dels assistents als seus concerts en directe. Concerts per cert on interpreta en viu aquestes poderoses versions musicals de grans èxits d'avui i de sempre. La kaña neng. 

Heu vist que el public no són escolars als que els han canviat la classe de mates d'avui per una sortida a l'aula de 'teiatru'? (min 5 en endavant)
No estem devant el típic dia patillero (pa-Ti-lle-ro) del institut en que no hi havia classe i anàves a relaxar-te tot mirant els melucs de les apreciades companyes. Els altres dies lectius també eren mes o menys, però amb el neguit de l'exàmen sorpresa. Que us haig d'explicar.

Això és un saló d'actes d'un hotel de la cadena Hilton! Aquí són tot dones de mitjana edat que piquen de mans tot seguint una canço sobre el mal d'estomac...(i perqué tot dones? :O)

O aquests americans tracten els seus adults com a canalla infantil o jo m'he perdut alguna cosa? No crec que sigui això perque al seu cine bé que es preocupen de no fer-ho.
Es clar que això aquí no fa falta, aquí ja sabem la importància de rentar-se les mans abans de dinar i per això hi ha cua al servei del restaurant ... oi?

Food Safety Music web

de uau, uis i ecss tot alhora... xocolatines de carbonita.

A grans escenes (Ok. No digui gran, digui mítica)...

Grans homenatges gastronòmics (Ok .No digui gran, digui ecsssss: no calia afegir-hi cansalada!!)

Perque en efecte, aquesta xocolata amb forma de Han Solo congelat en Carbonita per la obra i gràcia de Dart Vader és sexy des de el punt de vista geeky i totalment eixalabrada com ens agrada aquí a decuina.net.

Però lo de la cansalada no ho podem entendre, no calia fer-les incomestibles. Si no és pas que es tracti d'un homenatge al que més a procurat a casa nostra per la promoció d'aquest producte.

El adalid del bacó, SuperJan.

Via booturtle

descobrint nous estris que en realitat no fan falta...

Només els japonesos tenen aquesta capacitat de trancar paradigmes i crear nous i tecnològics estris que s'incorporen a la nostra vida diaria. Imprescindibles, impecablement concebuts, estris que canviaran el món.

 

Es clar que igual doncs tampoc és tan imprescindible tenir aquesta forquilla gaudiniana...però el concepte és ben curiós. Via Japan Trend Shop