La educació és una gran cosa. Vull dir la educació com a concepte general, global... no pas les bones maneres o la etiqueta. Si estem dacord que la cultura és una base comú que compartim entre tots (alguns més que altres) i que cal transmetre-la d'una generació a una altra també podriem convenir que les formes, mètodes i maneres de realitzar aquesta transmissió poden ser diverses.
Si hi ha tants caps com tants barrets, o dit d'una altra manera, si cadascú de nosaltres faria una aliniació diferent per al següent partit del nostre equip de futbòl de l'ànima.... Aleshores també per a cada persona hi ha una forma més idònia de transmetre aquests coneixements, aquesta educació que acumulem al llarg dels segles.
I en el àmbit alimentari també, es clar. En general tots assumim que els adults sabem que cal rentar-se les mans abans de manipular aliments o asseure's a taula. I saber és aplicar, oi?
I un tendeix a pensar que les campanyes al voltant de la seguretat alimentaria són més o menys estàndards i sobretot adreçades al públic infantil. Al cap i a la fí, nosaltres ja ho sabem i per això quan arribem als restaurants tots anem ràpidament a fer cua per a rentar-nos les mans. Vaja, es que és típic típic típic.
La sorpresa me la trobo veient els videos d'educació alimentaria que penja el Dr. Carl Winter a internet (es clar que també té a la venda els CD, els DVD amb dibuixets i sospito que algun merchandising adicional, ehem...)
Tot revisant el video els ulls m'han caigut de les orbites tot observant la edat mitjana dels assistents als seus concerts en directe. Concerts per cert on interpreta en viu aquestes poderoses versions musicals de grans èxits d'avui i de sempre. La kaña neng.
Heu vist que el public no són escolars als que els han canviat la classe de mates d'avui per una sortida a l'aula de 'teiatru'? (min 5 en endavant)
No estem devant el típic dia patillero (pa-Ti-lle-ro) del institut en que no hi havia classe i anàves a relaxar-te tot mirant els melucs de les apreciades companyes. Els altres dies lectius també eren mes o menys, però amb el neguit de l'exàmen sorpresa. Que us haig d'explicar.
No estem devant el típic dia patillero (pa-Ti-lle-ro) del institut en que no hi havia classe i anàves a relaxar-te tot mirant els melucs de les apreciades companyes. Els altres dies lectius també eren mes o menys, però amb el neguit de l'exàmen sorpresa. Que us haig d'explicar.
Això és un saló d'actes d'un hotel de la cadena Hilton! Aquí són tot dones de mitjana edat que piquen de mans tot seguint una canço sobre el mal d'estomac...(i perqué tot dones? :O)
O aquests americans tracten els seus adults com a canalla infantil o jo m'he perdut alguna cosa? No crec que sigui això perque al seu cine bé que es preocupen de no fer-ho.
Es clar que això aquí no fa falta, aquí ja sabem la importància de rentar-se les mans abans de dinar i per això hi ha cua al servei del restaurant ... oi?
Es clar que això aquí no fa falta, aquí ja sabem la importància de rentar-se les mans abans de dinar i per això hi ha cua al servei del restaurant ... oi?
Food Safety Music web
2 comentaris:
la verdad, no se de donde sacas esos vídeos y de como te enteras, pero los americanos son algo diferente a nosotros y no me extraña que sean mujeres las que van en lugar de niños,pero si es que casi no saben comer bien, la mayoría apenas salen de las hamburguesas y del fast food.
besos
Nova imatge! Guapa!!!
Publica un comentari a l'entrada