Fa ja molts mesos, la meva mala CPU em va portar a no agrair a la Margot i a la Cookiteca-Veritas el bon moment que ens van regalar a tots convidant-nos a un pic-nic urbà a les seves instal.lacions de Via Laietana.
Està clar que quan algú et convida a un sarau, el mínim que pots fer és donar-li les gràcies i demostrar educació. No us espanteu, en viu i en directe ho vaig fer, però em va quedar pendent fer-ho al blog, que per alguna cosa hi era allà: per ser blocaire.
Si a sobre t'ho passes la mar de bé i surts amb un somriure d'orella a orella perque la trobada ha estat un èxit com va ser el cas... la cosa esdevé més aviat un tema de justicia (en minúscules, que és una paraula molt grossa), però ja m'enteneu...
Per tant, serveixi aquesta entrada per a fer justa reivindicació de la trobada.
Us afegiré que recomano a tothom que pugui que s'apunti a la següent. Agrair-li a la Margot el seu esforç i dedicació i també felicitar a l'equip de Cookiteca que obriran en breu una tenda a Sant Cugat que m'agafa molt més aprop de casa, hehehe.
Us deixo unes fotos extretes del post de la mateixa Margot, amb menció especial al fabulós pastis de presència suprema que ens va portar la Margarida d'El món a la cuina.. ufff.
Aquest és el post original de la Margot amb tota la informació de primera mà!!
Com us deia, totes les imatges són de la Margot i si m'assabento d'on es
publicaran les entrevistes que ens van fer la gent d'Estil9 TV (Grup
Godó) ja ho penjaré també, que segur que sortim tots guapos!!
Gràcies per els somriures i la bona energia d'aquella trobada!!
Gracies maco, ja saps...
ResponEliminamas vale tarde que nunca.
Me lo pasé genial, gracias por venir.
Esperemos el próximo.
Tinc el vídeo ja.
Ja ho diuen: Más vale tarde que nunca.
ResponEliminaPetons.
fue un dia genial,y va bien volver a recordarlo je,je
ResponEliminabona setmana
miquel
Que alegría me acabas de dar con lo de que van a abrir una tienda en mi pueblo. Yupi!!!!!!
ResponEliminaQue tal el veranito? Espero que genial.
Anda que vaya quedadas que os marcáis, eh??? Que envidia!
Un beso,
Esther