Només els japonesos tenen aquesta capacitat de trancar paradigmes i crear nous i tecnològics estris que s'incorporen a la nostra vida diaria. Imprescindibles, impecablement concebuts, estris que canviaran el món.
Es clar que igual doncs tampoc és tan imprescindible tenir aquesta forquilla gaudiniana...però el concepte és ben curiós. Via
Japan Trend Shop
Parece una de las peinetas de María Isabel Quiñones Gutiérrez, la gran Martirio!
ResponEliminaDoncs no m'estranyaria gens que fóra un homenatge a Gaudí, atesa l'admiració que li tenen... Queda rar, tanmateix.
ResponEliminaAixò té un altre utilitat! quan jo era petita no venien els capdells de llana fets, els havies de "debanar" que deia la meva avia, així doncs ens posava a nosaltres amb les mans en paral·lel amb el dit gros separat per a poser-nos la "madeja" i ella anava fent el "ovillo". Vols dir l'inventillo aquest no prové d'aquells origens??? pensa que les avies japoneses haurien de fer el mateix!!
ResponEliminaPetonets
Caram, quin canvi d'imatge!
ResponEliminaM'agrada, de tant en tant aquestes coses s'ha de fer ;)
S'ha de reconeixer que et quedes amb els convidats si fiques aquesta forquilla a taula. Per retrartar-lis la cara.
ResponEliminaPetons.
Saps? prefereixo la teva nova imatge que aquesta forquilla que jo no faría servir gaire ja que els menjo amb forquilla i cullera, amb la de tota la vida ja em va be!!!Muaks!!!
ResponEliminaJa ho sé potser soc una mica friki, o un molt friki. Peró, noi, m'agrada la forquilla. Jo la compraria ho he de confesar.
ResponEliminaPetons,
Esther
No... no.... aquest estri si que no em tempta... I mira que soc capritxós, però aquest no.. :).
ResponEliminaLa seva utilització pot arribar a ser més hortera que demanar una cullera en un italià autentic.
Salut!.
Aquest no el tinc a casa (però tot arribarà) XD
ResponElimina