S'ha de tenir afició per a enrolar-se en aquestes missions amb el Setembre que ens està caient a sobre!!
Això sí, amb la cuina a 40 graus no recordo cap picada d'aquests fills de puta amb ales i cos atigrat que tan sovint deixen la tarja de visita les darreres setmanes.
Picantons amb peres i vermout.
Ingredients:
Quatre pollastres picantons
Un kilet de peres erculines (són dures i aguanten bé la cocció)
Dues cebes ben formoses
Dos o tres pebrots verds
Dues dents d'all
Unes cullerades de tomaquet doble concentrat
Vermout negre, en molta quantitat que hem de submergir les peres
Sal, oli, pebre.
Opcional, una mica de brou de pollastre.
Procediment:
Començem pelant les peres i posant-les en un cassó submergides en el vermout negre, una mica de sal i una mica de pebre.
Mentres es van fent, que trigaran una mitja horeta, posem en una paella la ceba tallada en brunesa amb una mica d'oli i sal. La posarem a foc mig fins que estigui translúcida i aleshores afegim el pebrot i els alls.
Continuem amb el sofregit fins que el pebrot es comença a estovar i aleshores afegirem el concentrat doble de tomaquet. També es pot posar una salsa de tomàquet però a mi m'agrada més el gust d'aquests tomàquets assecadets al sól.
El tindrem uns minuts i ja tindrem fet el sofregit de base per a la salsa. En aquest moment és probable que les peres ja estiguin fetes. Si és el cas, les retirem del vermout, les reservem i afegim el vermout al sofregit.
Ara ja tindrem la salsa complerta per a fer la cocció dels picantons.
Daurem els picantons abans de posar-los al forn.
I afegim la salsa. com podeu observar a la foto, tinc un 'pulso de cirujano' i la foto ha sortit enfocadíssima. Cose de abocar amb la esquerra i fer la foto amb la dreta, heh!
Finalment, al forn i al cap d'uns 25 mins de 180 graus ja tindrem el resultat desitjat. Jo li vaig donar la volta a mitja cocció i al final una mica més de temperatura per acabar de daurar. Els darrers cinc minuts hi afegim les peres per a que s'integrin al conjunt però que no es facin més, ja que quedarien massa flàccides.
Si veieu que us queda sec, podeu afegir-hi una miqueta de brou de pollastre.
Molta foto, però en realitat la recepta és ben senzilla. Un fons de cocció i una mica de forn en tenen la culpa... ah bé... i el vermout i les peres. De fet, porto una època en que cuino més amb vermout que amb vi... serà una fase, suposo.
Quin plat més guapo, això de cuinar amb vermut ho hauré de provar!
ResponEliminapicantons,vermout,peres i un bon fons de cocció,brutal de bo
ResponEliminaEn canvi jo no cuino mai amb Vermout...
ResponEliminaM'encanten els acompanyaments de fruita per les carns, és molt típic de casa nostra.
Em guardo la recepta per l'hivern, que a mi sí que em fa mandra encendre el forn amb la calor que fa. Està fent el pitjor mes de setembre que recordo :(
Has probado a hacerlo con bisolvon??
ResponEliminaVisc a la cuina, a mi m'ha encantat :)
ResponEliminaMiquel, es que només puc donar-te la raó :)
Gemma, no s'acava mai aquest setembre pordiosssssssss
Anónimo, yo es que el bisolvón y la metilcelulosa en mis platos pues no la uso... Heh!!
es un plato delicioso, por aquí no es facil encontrar los picantones, pero cuando los hay, los cojo casi siempre, te ha quedado estupendo.
ResponEliminaBesos
Jo també he cuinat amb vermut ultimament i el regustet que deixa a les carns es molt bo.
ResponEliminaAquests picantons tenen molt bona pinta.
Petons.
Uns picantons que han d’estar molt bons, nomes cal veure’ls
ResponEliminaUna abraçada
els picantons, esos grandes olvidados. sort que ajudes a dignificar-los amb aquestes receptes!
ResponEliminaJo els picantons, ja te'ls regalo... ara, repeteixo de peres ;-)
ResponElimina