Ho comento perque tinc la sort que tota una branca familiar viu i treballa a Extremadura. Es a dir, si exportem la definició JordiPujoliana són extremenys. I es clar, aixó m'ha permés coneixer d'aprop tota una forma diferent -o no tant diferent, que tot depen dels augments del microscopi- de viure i evidentment de cuinar.
I com a bola extra del pinball culinari, dona la casualitat que les terres extremenyes estan ben a tocar dels cosins lusitans. Amb el que de retruc també he pogut gaudir d'alguna manera d'una tercera forma de entendre la vida, i evidentment de cuinar. Partida extra, oiga.
Per això avui us porto un plat del que ja he parlat, però versionat en pas-a-pas per els meus benvolguts progenitors. Es a dir, inauguruo la secció de cuina viejuna parental que espero tingui en el futur més capítols per allò de que la familia que posteja unida engreixa unida i també perque no ens enganyem, son els redactors més barats que et pots tirar a la parpella. Becaris amb contracte indefinit.
La recepta segons la llibreteta dels pares,
Bacalao dorado
Ingredients:
bacalao -400 grs.-
patatas- 3-
huevos -4-
cebollas -2-
aceite de oliva, sal, pimienta
patatas- 3-
huevos -4-
cebollas -2-
aceite de oliva, sal, pimienta
Procediment:
Poner el bacalo para desalar y desmigar
Poner el bacalo para desalar y desmigar
Rallar la cebolla y sofreir en aceite de oliva, añadir el bacalao
Cortar las patatas con el elicoptero y freirlas. Si no se tienen ganas comprar una bolsa de patatas especificas para hacer bacalao dorado.
Mezclar el bacalo y la cebolla con las patatas y añadir los huevos batidos.
Cortar las patatas con el elicoptero y freirlas. Si no se tienen ganas comprar una bolsa de patatas especificas para hacer bacalao dorado.
Mezclar el bacalo y la cebolla con las patatas y añadir los huevos batidos.
Es como si fuera un revuelto. Mejor que quede crudito.
7 comentaris:
Bona iniciativa! De moment la primera aportació ja m'agrada i he de dir que no havia vist mai l'estri de ratllar patates.
Un estri mot curios, les ratllaré em un que tinc que també ho fa. La recepta: es un plato sencillo y extraordinario y me gusta mucho!!!
Sobre unes torrades i bon vi una delicatesen!!!Muaks
Uau! Quina delícia! Això ha de ser boníssim. Les patates i el bacallà casen molt bé, però amb aquest toc cruixent de les patates la cosa ha de ser molt millor. Gràcies per compartir-ho!
Quin recetón! ja m'agrada aquesta nova secció, sí, sí!!!!!
I que m'he enterat que no has fet mai magdalenes a casa? eso no se pué aguantá!!! ja trigues en agafar la recepta del Barriga, ehhhhhhhh? vinga, va. TE ORDENO, TE OBLIGO!!! i vull veure-la al blog, eh? ja veuràs, ja......... :-P
vaig tastar el bacallà daurat en la primera visita que vaig fer a lisboa i en vaig quedar enamorat, simple i deliciós alhora.
de fet, en tinc una versió feta esperant publicació, a veure si la penjo aviat perquè m'estranya que un plat tan bo es faci tan poc aquí.
a peu coix, els pares sempre triomfen perque sino ja no els poso :)
Silvia, és realment una delicatessen ben populachera a Portugal.
Marina, és boníssim. En dono fe.
locasita, vaaaaaale. Prometo que faré magdalenes i donaré comptes :)
M'ha agradat molt la definició de l'aparell: helicóptero. El clava a la perfecció.
Per cert, jo crec que m'estimaria més els ingredients per separat, aquestes patates soles i cruixents han d'estar d'escàndol!
Publica un comentari a l'entrada