dimecres, 19 d’octubre del 2011

de com en realitat es podria fer TOT d'una altra manera.

Emocionant.



:)
a

14 comentaris:

  1. Miquel19 d’octubre del 2011, a les 19:01

    si lo compartimos todo se acabarian la mayoria de problemas de la sociedad moderna,buena lección humana

    ResponElimina
  2. Chez Silvia19 d’octubre del 2011, a les 19:56

    M´encanta!!! i tant que és una lliçó!!els nens son així transparents, sincers...ela adults hauríem d´apendre d´aquest exemple a tots els nivells. Muaks

    ResponElimina
  3. josepccf@gmail.com19 d’octubre del 2011, a les 20:11

    Una vegada més, es demostra que els nens haurien de donar lliçons als més grans i no a l'inrevés.

    ResponElimina
  4. josep19 d’octubre del 2011, a les 20:12

    Una vegada més, es demostra que els nens haurien de donar lliçons als més grans i no a l'inrevés.

    ResponElimina
  5. A peu coix. N. Sagués19 d’octubre del 2011, a les 22:46

    Preciós!!!!

    ResponElimina
  6. mercè19 d’octubre del 2011, a les 23:16

    T'hi fixes que pràcticament no parlen?, tenen clar, sense pactes, el que s'ha de fer i punt. Alguna cosa "bona, molt bona" es perd en el camí cap a la vida adulta...quina llàstima...M'agraden aquests posts! Una abraçada Oscar!

    ResponElimina
  7. LA COCINERA DE BETULO20 d’octubre del 2011, a les 0:33

    Pot ser tindriem que aprendre una mica.
    Petons.

    ResponElimina
  8. Tapa't de tapes20 d’octubre del 2011, a les 8:40

    Molt tendre... tan de bo fos tan real!!!

    ResponElimina
  9. Anònim20 d’octubre del 2011, a les 12:07

    N'hem d'aprendre tant de "esos locs bajitos"... Jo he treballat anys amb nens i t'asseguro que cada dia em donaven una lliçó!

    ResponElimina
  10. Grupo Varela20 d’octubre del 2011, a les 13:27

    esperançador

    ResponElimina
  11. SUSANNA20 d’octubre del 2011, a les 17:34

    Hola Oscar, estimat i guapo tu

    i que maco es compartir, encara que ja veus " yo quiero ete",...i evidentment era el més gros...je,je

    Mira l´altre dia em va passar amb el meu llorito ( guacamayo, mal perit però simpatic), sorto de la cuina amb un donut i li dic al meu marit tot agafàn un trosset...vaig a veure si li agrada,...noi no se pas com o va fer..però en un plis plas, m´havia futut tot el donuts i jo amb cara de tonta nomès amb un petit bocí entre els dits...

    "yo quiero ete"...je,je..de tonto res

    mil petonets SUsanna

    ResponElimina
  12. Arantxa20 d’octubre del 2011, a les 18:04

    Clicaría "me gusta" tres millones de veces :-)

    ResponElimina
  13. las recetas de ella y el abanico20 d’octubre del 2011, a les 18:25

    Esperem que aquests nens, de grans, continuïn amb les mateixes idees clares!
    Petons

    ResponElimina
  14. Anna Hallado22 d’octubre del 2011, a les 8:23

    Preciós,
    se m'ocorren un munt d'idees a partir d'aquí.
    Una activitat d'aquest tipus pot arribar a dir tant de cadascú!

    Una abraçada, fletxa!

    ResponElimina