Soc fill del Vallés més industrial, criat entre rius de colors fúcsies inverosímils i carregats de densa escuma que flotava pastosa ofegant-ho tot. Però contra el meu pronòstic desconfiat, les depuradores van fer feina i avui per avui hi ha ànecs en uns rius que no són purs però sí que són vius.
I potser perque mai vaig creixer en un Vallés de natura exuberant mai no vaig considerar fer-ne pas una bandera de la meva terra menuda.
Afortunadament, un grapat de cuiners que viuen i cuinen en aquest racó de món fa cinc anys que van decidir arremangar-se i picar pedra de forma conjunta en una aventura anomenada 'Cuina Vallés'.
I a través dels ulls i esforç d'aquests cuiners he de reconeixer que ahir em vaig sentir content de les arrels vallesanes. Coses que de vegades passen, un regalet inesperat.
Ens van convidar aquest dilluns al sopar de celebració d'aquests cinc anys de feina.
Sopar que per motius de espai -tal i com ens va comentar el xef Albert Oltra- es va celebrar a Can Piqué de Montcada i Reixac. Les fotos parlen per sí mateixes: tenen cuina de tamany King-size. Perque atenció, ens vem poder donar la volteta del blocaire curiós un cop acabada la fase d'entaulament.
Per a celebrar aquests cinc anys, el colectiu havia dissenyat un menú ben abundant (potser massa i tot, cosa que ja és extranya en mi. Però 7 entrants, 4 plats i 2 postres és un peasso de menú kilomètric per a un dilluns a la nit). El que passa és que m'hi jugo un pèsol a que s'hi volien lluir i ens hi van posar una mica de tot allò que toquen i remenen tan bé a les seves cuines. Hi havia vegetals confitats, embotits aterrinats, bacallans apil-pilats, formatges cendrats i moltes altres delicies de les que mereixen una excursió sota la pluja -havia d'arribar precisament ahir? heh!-
Aquest menú ja justifica el subidón-subidón, i demostra la dedicació i defineix el model de cuina que aquest col.letiu impulsa (cuina del troç, passada per les actualitzacions que requereix la gastronomia moderna però definitivament local. I no puc deixar de dir-ho: de producte).
Però ja em direu com serà la vetllada si a la taula et toca seure amb els perpetradors d'alguns dels blogs que més estimo : gastromimix, olleta de verdures, mis restaurantes, la taula d'en Bernat i miblogdepintxos (que no estava a la mateixa taula però 'como si siriese')
Aquests són els restaurants que formen el col.lectiu Cuina Vallés:
9 de la borriana
Can Feu
Can Piqué
Can Vinyers
Capritx
El cel de les oques
Forrellat
Garbí
La terrassa del museu
Lossum
Ristol Viladecavalls
He de felicitar sincerament als cuiners per un gran sopar, ple de plats saborosos com podeu comprovar en les imatges. Cuinar bé per a 120 comensals no ha de ser una tasca senzilla. I si en voleu proves, podeu començar per revisar els els entrants (on el que menys em va agradar va ser la figa amb parmesà i pernil ibèric, cosa insòlita perque són tres dels meus ingredients preferits) i en canvi a l'altra banda de l'espectre hi vaig trobar els cigronets amb foia i rutabaga. Tots dins de la correcció, però evidentment uns agraden més que els altres.
Els plats, tots ben executats eren saborosos a part de vistosos. Quan vaig veure aquest rovell em va passar com a molts de la taula: ostiesssss! Una altra esferificació!! Però no, ni alginats ni calcinats ni res similar: rovell d'ou ecològic i xutant cap al paradís del paladar :)
El bacallà feia un goig impressionant amb aquest pil-pil de bolets i el color ver intens de la salsa. Sincerament, sóc un mega-ultra-fanboy del bacallà. I si arriba d'aquesta manera a taula estic molt a favor d'aixecar-me i fer la 'ola'. El que passa és que sol no mola gaire, algú que s'apunti per a la propera trobada?
La perdiu i els postres van arribar en un punt en que si bé es veritat que es menja per els ulls es mastega per la boqueta. I el meu aparell digestiu estava ja demanant clemència el molt cobardica. Vem aguantar com uns jabatos el meu aparell digestiu i jo. Però m'agradaria tastar aquests plats amb unes altres condicions: encara en gaudiria molt més!!
La vetllada va concloure amb la visita a la cuina acompanyats del xef amfitrió, l'Albert que ens va ensenyar una curiosíssima màquina de tallar fiambre que alhora apila el resultat d'una manera hipnòtica i atraient.
36 anys de màquina i semblava feta d'ahir: niqueladeta!!
Espero que hagi sabut transmetre en la entrada en primer lloc les gràcies al col.lectiu Cuina Vallés per la seva invitació. En segón lloc les gràcies per les delícies locals i de proximitat que ens van cuinar i en tercer lloc als blocaires militants: gràcies per obligar als somriures a surar a tort i a dret durant tota la vetllada.
11 comentaris:
Segur que algun dels plats estava fet per la xeff Nuri Perez del "9 de la Borriana", el restaurant que tinc publicat abans de l'actual al blog i que ja em vas comentar.
No conec la resta de cuiners, però amb la Nuri de mostra, ja és garantia.
Ricard, mira com són les coses de la vida que en tan pocs dies he pogut 'tastar' de forma indirecta la feina d'aquesta cuinera!! Siesque com diu en Massitet... que dura és la vida del blocaire!! :D
Masses actes al mateix moment... :). Jo mentre estava a Falset en un tast vertical organitzada pel Celler de l'Apic... Un lloc que m'agrada especialment i que aquest mes surt als cupons de la revista cuina.
Ep, aqui una del Valles!!!!!!!!!
Afirmo que aquest col·lectiu ha fet una feina molt ben feta, felicitats!!!!!
Segur que vau passar una magnifica vetllada amb bona teca i bona companyia.
Per cert, vaig fer tota la EGB amb el xef del restaurant Can Feu i erem veins de carrers... Llavors no m'imaginava que arribaria tan lluny :) Es un gran restaurant, per mi, el millor de Sabadell!
Joe qué envidia,ese bacalao con boletus y todo lo demás, y poder compartir con gente como Astrid.
Que interessant aquest post, i quina cuina!!! el menú molt variat i de la terra, he agafat idees molt bones!!! quina sort que et convidin, encara em queda molta feina per què em passin a mi aquestes coses tan xules!!Muaks
Quin tiberi! Que bé que us ho vau passar! La veritat és que fa goig gaudir d'aquest col·lectiu de cuiners. Tenim amistat amb el Carles Calsina, el president de Cuina Vallès i xef del restaurant Garbí de Castellar del Vallès i reafirmo la idea que fan una feina dura però necessària per a la nostra comarca.
Oscar poder degustar este fantastico menu,con cocineros de la comarca,productos de Km O y ademas le añadimos la compañia que tuvistes,mas la visita a la cocina,esto es de lo mejor que le puede poasar a uno
Fantastico todo
Molt bona crònica, i un autèntyic plaer haver compartit taula amb vosaltres!
Petons!
Anna
Quina pinta més deliciosa que tenen tots els plats, segur que vareu gaudir molt
Una abraçada
Gemma, doncs a veure si trobem la manera de fer una visita a Can Feu :)))
Miren, yo es que cuando veo las lascas del bacalao ya me vuelvo tó loco!!! jajaja
Silvia, doncs sí que és veritat: una gran sort que em convidèssin. :))
Marina, la veritat és que jo no soc gaire bon vallesà perque no li dono molta importància, però aquestes feines de treball de base m'hi fan sentir una mica més :))
Miquel, aunque yo lo del Km0 lo pongo un poco en la nevera como concepto lo cierto es que estos cocineros trabajan fino fino. Y eso es lo que cuenta :)
Anna, el plaer va ser nostre!!
Sion/Miquel, vem xalar d'allò més :DDD
Publica un comentari a l'entrada