dissabte, 8 d’octubre del 2011

de fuá, fuá i refuá

6 blocaires 6 li van posar al cuiner Fernando Feijoo per a torejar aquest dijous per la tarda 'en vivo y en directo'. La veritat és que ni jo soc tan burro com ho pugui ser un toro, ni en Fernando es podria descriure com un fino señorito en traje de luces.

I es que quan apareix un cuiner amb la jaqueteta blanca per una porta, escolti per a alguns com a un servidor ens sembla que hagi entrat un bisbe. Quicir, que sempre imposa i ho fa tant que fins i tot podem oblidar de dir-li en persona que els plats que ens van oferir estàven ben bons. Però no passa res, li reconec ara desde aquí.

Tot plegat en una reunió convocada per el restaurant La Brasserie du Gothique, que la veritat és que el nom és afrancesat de collons. Però tenen una disculpa: es dediquen a fer cuina d'estil francès i per tant els podrem dir afrancessats però no els podrem dir que no avisen.

I ben avisats que estàvem, ja que la invitació era per a degustar el menú que estan oferint fins al dia 16 completament basat en el foie, o potser hauria de posar-ho com a FOIE, en majúscules? Perque si hi ha un ingredient que simbolitzi la alta cuina bé que podria ser aquest. 



El Xef Feijoo ens va explicar l'origen del Foie (sobrealimentació espontània que van observar els egipcis en els ànecs just abans de començar les migracions) i com que som gent sensible vem passar de puntetes per els mètodes que es fan servir per a que als pobres plumífers els hi creixi el fetge com qui infla una pilota Nivea per al a platja.

Els plats són francament bons. Uns agraden més que altres, es clar. Jo em quedaría amb la excelsa crema de ceps i foie (amb chips de tubércles per a sofisticar la cosa) i el gelat del final (que tot i portar la reducció de balsàmic em va semblar al.lucinant). El primer i el darrer plat que va sortir de la cuina.




Una petita menció al liquid element fungible que vem degustar: la clàssica combinació també afrancesada de Sauternes amb foie. I es que la veritat, els gabachos li tenen molt ben agafat el punt al producte.




 Els altres plats també molt bons, potser els que més em van agradar van ser els canelons que trencàven una mica tota aquesta aureola de 'finneur' de la que que un no es pot desempallegar quan porta 6 plats seguits amb la presència del fetge gras de marres.




Us comfesso que quan vaig veure la omnipresent reducció de balsàmic en el gelat em vaig espantar una mica. Estic del balsàmic i el Pedro Ximenes una mica saturat. Però la veritat és que combinava tan meravellosament bé que em vaig deixar estar de tonteries i només em vaig dedicar a gaudir-ne la textura i sabor. Brutal.

Queda doncs només agrair a la Patricia, encarregada de fer les invitacions, la seva amabilitat. I a tot el personal de la 'brasserí' (mondieu!)  i al xef que ens va aguantar les petites brometes i el nostre tó desenfadat. Ni podem ni volem evitar-ho, diria jo... heh!

11 comentaris:

  1. Entiendo la crueldad con la que se crian esos patos, o ocas, pero es que es tan rico...lo malo el alto colesterol que tiene: mortal!!!

    y si, combinado con un buen sauterne, se convierte en una de las delicias más exquisitas, al menos para mi paladar.
    yo lo hago siempre, el mit-cuit, no lo compro nunca y varío entre unas 4 formas distintas de elaborarlo, pero todas son espectaculares y es que un buen foie fresco, ya que congelado pierde mucho, es de por si, una maravilla.
    Hay que recuerdos me has traído....
    besos

    ResponElimina
  2. Ostres, quin àpat!!!!! quina enveja!
    Petonets

    ResponElimina
  3. Cierto, nos han hecho aborrecer tanto el vinagre balsámico que cuando realmente se utiliza bien en un plato nos hacen dudar de él.
    Tremendo menú a base de foie, ¿no cansó tanto fuá? Mira que a mí me gusta pero es difícil confeccionar todo un menú con el mismo producto y que no canse.

    Saludines

    ResponElimina
  4. Sauternes, posvalemelobebo.

    Me quedo un tokaji 3 o 5 puttonyos.

    Y del fuá. Los buenos hígados se los quedan ellos, los franchutis, listos son. Aquí hay que consumir los vascos y los del Empordà. Carajo!

    Que dios guarde a usted su víscera sin hipertrofiar por muchos años.

    ResponElimina
  5. Quantes receptes amb foie. La crema em crida l'atenció i també els canelons.
    Petons.

    ResponElimina
  6. i requetefuá, que a mi no em cansa gens :-))

    ResponElimina
  7. que festival de foie,desde luego son magnificos todas las elaboraciones

    ResponElimina
  8. Elena, la verdad es que el colesterol flotaba en el ambiente, hehe.

    Mary Lou, jo també en tindria si no hi hagués anat :-P

    A peu coix, caram quin nom tan guapo!! hehehe. Merci per la visita i el comentari.

    Arantxi, es que se ha abusado muchísimo de algunas cosas :)

    Pantxeta, el Tokaji em va agradar més que el Sauternes. Alaloquehadicho...

    ResponElimina
  9. Fins i tot jo que no sóc de foie faria una excepció per tastar aquests plats!
    Ja veig que el dijous et vas perdre el concert del Pol per un motiu sensacional ;)

    ResponElimina
  10. Com acabo de comentar a cal Generós, jo i el fetge no som bons amics :-(

    No et miris el pas de la Sarah Wiener per una fàbrica d'ànecs (allò no es pot considerar una granja), o mai més en menjaràs...

    ResponElimina