de fuá, fuá i refuá

6 blocaires 6 li van posar al cuiner Fernando Feijoo per a torejar aquest dijous per la tarda 'en vivo y en directo'. La veritat és que ni jo soc tan burro com ho pugui ser un toro, ni en Fernando es podria descriure com un fino señorito en traje de luces.

I es que quan apareix un cuiner amb la jaqueteta blanca per una porta, escolti per a alguns com a un servidor ens sembla que hagi entrat un bisbe. Quicir, que sempre imposa i ho fa tant que fins i tot podem oblidar de dir-li en persona que els plats que ens van oferir estàven ben bons. Però no passa res, li reconec ara desde aquí.

Tot plegat en una reunió convocada per el restaurant La Brasserie du Gothique, que la veritat és que el nom és afrancesat de collons. Però tenen una disculpa: es dediquen a fer cuina d'estil francès i per tant els podrem dir afrancessats però no els podrem dir que no avisen.

I ben avisats que estàvem, ja que la invitació era per a degustar el menú que estan oferint fins al dia 16 completament basat en el foie, o potser hauria de posar-ho com a FOIE, en majúscules? Perque si hi ha un ingredient que simbolitzi la alta cuina bé que podria ser aquest. 

El Xef Feijoo ens va explicar l'origen del Foie (sobrealimentació espontània que van observar els egipcis en els ànecs just abans de començar les migracions) i com que som gent sensible vem passar de puntetes per els mètodes que es fan servir per a que als pobres plumífers els hi creixi el fetge com qui infla una pilota Nivea per al a platja.

Els plats són francament bons. Uns agraden més que altres, es clar. Jo em quedaría amb la excelsa crema de ceps i foie (amb chips de tubércles per a sofisticar la cosa) i el gelat del final (que tot i portar la reducció de balsàmic em va semblar al.lucinant). El primer i el darrer plat que va sortir de la cuina.

Una petita menció al liquid element fungible que vem degustar: la clàssica combinació també afrancesada de Sauternes amb foie. I es que la veritat, els gabachos li tenen molt ben agafat el punt al producte.

 Els altres plats també molt bons, potser els que més em van agradar van ser els canelons que trencàven una mica tota aquesta aureola de 'finneur' de la que que un no es pot desempallegar quan porta 6 plats seguits amb la presència del fetge gras de marres.

Us comfesso que quan vaig veure la omnipresent reducció de balsàmic en el gelat em vaig espantar una mica. Estic del balsàmic i el Pedro Ximenes una mica saturat. Però la veritat és que combinava tan meravellosament bé que em vaig deixar estar de tonteries i només em vaig dedicar a gaudir-ne la textura i sabor. Brutal.

Queda doncs només agrair a la Patricia, encarregada de fer les invitacions, la seva amabilitat. I a tot el personal de la 'brasserí' (mondieu!)  i al xef que ens va aguantar les petites brometes i el nostre tó desenfadat. Ni podem ni volem evitar-ho, diria jo... heh!