Per a aquells que sou de fora de l'àmbit on arriba TV3, o per als que no ho veu poder veure, o per als que com jo hi volgueu reincidir...
Personalment el que més m'agrada és veure el procés de construcció del postre versionant el Peche Melba d'Escoffier. S'enten molt bé que es tracta de reformular el plat amb els mateixos ingredients, no pas afegir ni treure'n coses. Aquesta és la part que a mi m'emociona.
M'hagués agradat que algú li preguntés al stagier que diu que ja era hora que s'acabés (assumeixo que l'stage i no pas elBulli, es clar) quins motius tenia per a sentir-se així. I també que algú difuminés el pastís del final de festa com fan al Sálvame amb la cara de la filla de Belén Esteban.
Horeta de bona televisió i alta cuina, amb emoció però sense sensibleria. Com us he dit, jo repeteixo plat.
elBulli
LastWaltz.
5 comentaris:
Crec que avui el que més he comentat amb amics i família ha estat el pinyol de préssec... impressionant!
I boníssim el comentari sobre el pastís... no hi podria estar més d'acord! jajaja
Un bon documental, interessant i en el qual es respira un ambient prou distès tot i els nervis i el sentiment latent. El pinyol és una de les estrelles del documental, sense dubte!. Tot i no ser amant d'una cuina que transforma tant els aliments, es va entendre que al Bulli vas més a "sorprendre't" i a jugar que a menjar...La col.laboració en aquest darrer àpat de tans boníssims cuiners considero que és una mostra importantíssima de "bon rotllo" en el món de la cuina que per a mi va ser potser el que més em va agradar. Un bon documental, si senyor.
Jo també repetiré com tu, em va agradar molt. I si trobes algú que pregunti al stagier, ja ens diràs la resposta, je je je...
Clar que fent memnòria, quan vaig acabar el meu stgae a Bubò també vaig pensar que ja tocava, estava baldada, je je je (i això que només va ser un mes!)... Això sí, al cap de dos dies em moria de ganes de tornar a Bubò :)
fogons, és veritat que el pinyol és un hit total :D
Mercè, jo crec que cal entendre quin era el joc del Bulli. I probablement el final de la partida sigui la cosa més sana que li hagi pogut passar.
Gemma, a la recerca del stagier perdut huassssss :)
El tinc gravat al TDT, encara no he tingut temps de mirar-lo, tot i tenir-ne moltes ganes... a veure si demà a la tarda mentre les nenes fan migdiada li dono una oportunitat :-)
Publica un comentari a l'entrada