Quan acabo estic lleugerament endut per una mena de eufòria etílica sense alcohol, doncs fa mesos que sento a parlar de les excel.lències del forn La Trinidad-panes creativos i per fí algú m'ha posat en el compromís d'aixecar el cul del meu teclat i fer-m'el portar fins a la Plaça Garrigó num 5 de Barecelona.
Bravo Astrid.
Plaça Garrigó 5 Barcelona (93 353 04 81)
Arribo justet a les 19h, que és la hora convinguda i la calor de l'obrador em fa envermellir les galtes, aquesta calor desferma les converses dels que no estem allà treballant i ens fa riure, cridar i viure el moment als blocaires (alguns il.lustres coneguts com Tiritinyam, Massitet, Marina,Manel) i altres als que tinc la sort de coneixer aquesta nit (Elisabet, Jordi)
En Dani Jordà està acabant la explicació del pannetone al grup anterior i jo em pasejo càmera en mà fent fotos als pans de tomàquet, de cervesa negra, les boles del pa de panceta que La Trinidad subministra al restaurant de Berasategui,...
I de cop i volta, quan per fi rebem les explicacions del mestre tot explota i tots aquests llevats que s'han anat acumul.lant fan pujar l'estorament blocaire fins a limits de pa de taronja i xocolata. En Dani és un estudiant de Belles Arts que no es pot conformar amb cap altra cosa que no sigui crear pans i quan n'ha creat dues dotzenes tornar-ne a crear dues dotzenes més.
Com ell mateix explica, la seva visió del negoci és tan heterodoxa que va decidir independitzar-se dels germans (també forners) per salvar 'el dia de Nadal en familia'.
En un obrador pràcticament manual, d'alguna manera que costa d'entendre (vaja ja us la dic jo la manera: entra a les 5h del matí i marxa a les 20:30 h de la nit) aconsegueix el.laborar desenes de varietats de pa que reparteix a una treintena de restaurans -la majoria dels quals li regatejen els marges d'una forma irrespectuosa-.
Anècdota En Dani ens explica sense donar cap nom una conversa amb el propietari d'un restaurant que es nega a pagar-li uns cèntims més per cada pa ja que al.lega 'no tenir marge'. Sabeu a quan li ven el pa? A 85 cèntims d'euro. I el restaurant el ven a quatre euros ben sencerets.
Com podeu veure, vem fruir de la combinació de pannetone, foie i d'aquest vi de taronja que agrada fins i tot els abstèmis com jo mateix, hehehe.
I allà el teniu, arribant el primer i marxant l'últim. Somrient quan li diem que així no es farà ric i potser ni pagarà les llentíes. Es gira i ens escandalitzem quan tracata de regalar-nos un pa de tomàquet. Ja ens ha donat pa de tres farines, pa de cervesa negra i el tast de pannetone. Es hora de passar per caixa, collons!!
I aquí estic, escribint aquesta crònica mentre pessigo el pa de panceta compulsivament, recordant el somriure d'aquest creador de pa currante despietat amb conversa de budista zen.
I recordant la flaireta de la massa mare que ens va deixar olorar ahir mateix. La flaireta de la bona gent.
Gràcies Astrid per convidar-me i gràcies Dani per convidar-nos. Una experiència magnífica que mereix tot el reconeixement possible. Molta sort i moltes fornades a La Trinidad!! Es que lo vostre 'es muy fuerte, nen' :D
