d'arròs amb llet en format crema

Quan és temps de panellets jo faig arròs amb llet. No es pas per una voluntat contestataria, sino com a resposta emocional devant el post sensacional que fa uns dies va penjar la Gemma a la cuina de casa.

I com ja li vaig dir, no volia fer l'arròs amb llet tradicional.
Tot i que el tradicional sigui tant o més bó que la variant que porto, a mi em venia de gust sobrecoure l'arròs fins al punt que el midó està completament traspassat a la llet i el que ens queda és tan sols el gèrmen de l'arrós, que descartarem.

D'aquesta manera el que tenim al final és un arròs amb llet amb  tot el seu gust de canyella i vainilla (si n'hi posem) però en format crema. Una crema que evidentment s'ha espessit per el mateix midó del cereal i amb la que podem jugar per a deixar-la en format sopa, sopa densa, crema o plastapuré inmenjable. A gustos!!

I no m'enrotllo més, aquí ve la recpepta.


Crema d'arros amb llet:


Ingredients:

Uns 250 grs d'arrós
dos litres de llet
Sis cullerades de sucre
Una branca de canyella i una branca de vainilla


Una mica de sucre al final per a cremar tipus crema catalana.


Procediment:

Posem en una cassola la llet (sense el sucre) amb la canyella i la vainilla que ens donarà l'aroma. Hi posem l'arros i a partir d'aquí l'anirem coent a foc ben lent i remenant tot sovint. Quan veiem que s'acava la llet li afegim més, però sempre a foc suau. Trigarà molt, jo de vegades he arribat a trigar una hora en coure perque per començar en llet sempre triga més que amb aigua i a sobre amb el foc tan suau la cosa s'allarga. 


Però ja ens interessa, volem el màxim de midó dissolt ja que sobrecourem l'arròs moltíssim, fins que només ens queda el germen del mateix. Un cop està fet una pasterada, hi posem el sucre i acabem de coure cinc minutets més.

Aleshores el passem per un colador, de forma que ens quedem només amb una crema fina amb un gust potent d'arròs amb llet. Jo per acabar d'assegurar la jugada li passo també el túrmix, ja que m'hi he passat tanta estona remenant no vull correr cap risc!!

El resultat ja l'havieu vist al començament de la entrada. M'agrada molt posar-hi una mica de sucre per sobre i amb el bufador (soplete) donar-hi el toc dolç i cruixent. Tot i que si ho feu us heu d'assegurar que la crema és prou espessa perque si la heu fet clareta el sucre cau al fons i ni bufareu, ni caramelitzareu ni res de res.

Així que avui, per fí!! he posat un postre. Que ja era hora, que sóc molt dropo per a cuinar les llepollíes!!!
I per celebrar-ho una cançó doooooooooooooolça que alhora em permet celebrar que un dels meus grups preferits i un dels grans (però grans dels de veritat, GRANS) han tret disc conjunt (loureedmetallica)