Quan acabo estic lleugerament endut per una mena de eufòria etílica sense alcohol, doncs fa mesos que sento a parlar de les excel.lències del forn La Trinidad-panes creativos i per fí algú m'ha posat en el compromís d'aixecar el cul del meu teclat i fer-m'el portar fins a la Plaça Garrigó num 5 de Barecelona.
Bravo Astrid.
Plaça Garrigó 5 Barcelona (93 353 04 81)
Arribo justet a les 19h, que és la hora convinguda i la calor de l'obrador em fa envermellir les galtes, aquesta calor desferma les converses dels que no estem allà treballant i ens fa riure, cridar i viure el moment als blocaires (alguns il.lustres coneguts com Tiritinyam, Massitet, Marina,Manel) i altres als que tinc la sort de coneixer aquesta nit (Elisabet, Jordi)
En Dani Jordà està acabant la explicació del pannetone al grup anterior i jo em pasejo càmera en mà fent fotos als pans de tomàquet, de cervesa negra, les boles del pa de panceta que La Trinidad subministra al restaurant de Berasategui,...
I de cop i volta, quan per fi rebem les explicacions del mestre tot explota i tots aquests llevats que s'han anat acumul.lant fan pujar l'estorament blocaire fins a limits de pa de taronja i xocolata. En Dani és un estudiant de Belles Arts que no es pot conformar amb cap altra cosa que no sigui crear pans i quan n'ha creat dues dotzenes tornar-ne a crear dues dotzenes més.
Com ell mateix explica, la seva visió del negoci és tan heterodoxa que va decidir independitzar-se dels germans (també forners) per salvar 'el dia de Nadal en familia'.
En un obrador pràcticament manual, d'alguna manera que costa d'entendre (vaja ja us la dic jo la manera: entra a les 5h del matí i marxa a les 20:30 h de la nit) aconsegueix el.laborar desenes de varietats de pa que reparteix a una treintena de restaurans -la majoria dels quals li regatejen els marges d'una forma irrespectuosa-.
Anècdota En Dani ens explica sense donar cap nom una conversa amb el propietari d'un restaurant que es nega a pagar-li uns cèntims més per cada pa ja que al.lega 'no tenir marge'. Sabeu a quan li ven el pa? A 85 cèntims d'euro. I el restaurant el ven a quatre euros ben sencerets.
Com podeu veure, vem fruir de la combinació de pannetone, foie i d'aquest vi de taronja que agrada fins i tot els abstèmis com jo mateix, hehehe.
I allà el teniu, arribant el primer i marxant l'últim. Somrient quan li diem que així no es farà ric i potser ni pagarà les llentíes. Es gira i ens escandalitzem quan tracata de regalar-nos un pa de tomàquet. Ja ens ha donat pa de tres farines, pa de cervesa negra i el tast de pannetone. Es hora de passar per caixa, collons!!
I aquí estic, escribint aquesta crònica mentre pessigo el pa de panceta compulsivament, recordant el somriure d'aquest creador de pa currante despietat amb conversa de budista zen.
I recordant la flaireta de la massa mare que ens va deixar olorar ahir mateix. La flaireta de la bona gent.
Gràcies Astrid per convidar-me i gràcies Dani per convidar-nos. Una experiència magnífica que mereix tot el reconeixement possible. Molta sort i moltes fornades a La Trinidad!! Es que lo vostre 'es muy fuerte, nen' :D
Bona crònica! A veure si torenem a trobar-nos ben aviat!
ResponEliminaOhhh, quina llàstima! m'hagués agradat molt venir, si us plau Oscar quan hi hagi sarao panarra em pots avisar?? gracie mile...
ResponEliminaQuina pinta que fan aquests pans, tinc pendent fer una visita al forn!!
MOlt bona la crònica!
Una abraçada
Anna
Llegint aquesta crònica es veu lo dur que és el treball de forner (quina cara fa el Dani) i lo poc que està reconegut. Està clar que no es poden comparar pans i pans, aquestes obres d'art amb el pa nostre de cada dia. Ja sé que tothom ha de mirar la seva butxaca, però que els dels restaurants apliquin aquesta gassiveria en els preus dels pans i que evidentment no la fan servir en el preu dels seus plats, no em sembla correcte. No senyor.
ResponEliminaAcabo de veure la crònica de la Marina i ja he vist que va ser una tarda profitosa. Quin forner més creatiu! Això del pa amb xocolata m'ha temptat i acompanyat d'aquest vinet de taronja... Fabulós!
ResponEliminaPetons!
Anna
Llevo oyendo cosas de este horno hace ya unos días! Y ver tus fotos y esos panes (¡rojos por dios!) me ha hecho que me diga a mí misma: No moriré sin visitar este horno! ;-)
ResponEliminaGenial que el pan de siempre y los hornos como dios manda vuelvan.
Aquest forn te coses molttttt interessants!!! anotat! Muaks
ResponEliminagracias oscar por la pequeña parte que me toca...jajajja. Aquí el grande es Daniel que yo, que le conozco ya un poquito, te puedo decir que es aún mejor persona que buenos son sus panes.
ResponEliminaTu crónica desprende eso que yo creo que consigue con sus panes y sus palabras. Euforia, alegría, incredulidad...buen rollo, como tu dices algo incluso zen.
me ha encantado leerte, tanto como me gusta escucharte en la radio! Tu si que eres un salao!
petonets a la cris
Pero bueno!!!.... com pot ser que no et veies?... jo acababa de sortir d'allá....
ResponEliminaMolt bona crónica... i un molt bon tast de panettone... el vi de categoria superior... es el que em va agradar a mi tb. i ames com que estaba fresquet mmmm.
Quina quantitat de pans, avia sentit a parlar d’ell, però desprès d’aquest post l’anirem a visitar i comprar diferents pans.
ResponEliminaUna abraçada
Ostres, no pares, eh? La barreja de belles arts i forner sona explosiva. Segur que va ser un gran taller, el pannetone es veu deliciós.
ResponEliminaMaravellosa cronica.... a sigut un dia de grans descobriment... inclos tu Starbase !!!!
ResponEliminaGràcies per l'enllaç, starbsase!
ResponElimina