de stroopwafels La Holandesa i com els fa la Jos a les fires catalanes

Benvinguts a la nave del misterio, amics.

Fa ja mesos que entre alguns blocaires sospitosos habituals fem la conyeta amb la Jos Oomens sobre el fet de que en realitat, tot el que sabem de ella ( que és holandesa, que fabrica unes galetes fantàstiques i que contesta amb assiduitat i simpatia totes les centrades que li puguis fer via facebook) ... doncs tot això no era més que una gran conspiració teixida amb mestratge i finura per en Manel.

En realitat la conyeta era només això, una conyeta. Però el dissabte de la passada setmana vaig tenir la sort de poder-ne fer broma amb la mateixa Jos en una visita que li vem fer mentre estava realitzant una demostració de les seves holandeses galetes en una tenda de té: Sa lluna a Caldes de Montbuí.

Aquestes galetes tradicionals, s'anomenn stroopwafels i van neixer a finals del segle XVIII o començament del XIX a la ciutat de Gouda (també coneguda per el seu formatge). Deixant a banda la resta de tonteries que pugui deixar anar com és habitual, si teniu ocasió de tastar aquest tipus de galeta no us la deixeu passar. Especialment si us agraden els dolços molt dolços.

Deu ser que els catalans no som gaire receptius a sortir de voluntaris per a fer les galetes en aquestes demostracions que va fent per la nostra geografia, perque la Jos no feia més que 'amenaçar-me' via mail i facebook que si volia galetes me les hauria de currar.

Els que passeu sovint per aquí ja sabeu que justament és el que jo volia!! visca!!

I com es fan les stroopwafels?

El procés de el.laboració no és pas complicat (bé, la massa ja estava feta així que no us puc dir si fer la massa és una cosa tremenda). Però lamentablement si no tenim un equipament especial no les podem fer a casa. Lamentablement per a nosaltres perque estan boníssimes, afortunadament per a la Jos que aleshores ens les pot vendre en còmodes paquetets i guanyar-se la vida.
El procediment vindria a ser un fer pelotilla, coure a la planxa, obrir per la meitat i posar-hi el caramel.

Aquest caramel és molt similar al toffee del tipus viuda de Solano. Molt dolç i enganxós, cremós i que no oblidi dir que és molt dolç. Jo em vaig posar dobledosi perque total només venia de una excursió gastronòmica per la Garrotxa que ja se sap que obre la gana...

Així doncs, queda esborrat per la meva banda qualsevol misteri o sospita de que en Manel ens la estava colant per la porta holandesa, i es clar, va ser un plaer coneixer a la Jos en persona!! No dubteu en tastar les seves galetes si us la trobeu en les fires de productes artesans de Catalunya, que és on normalment paseja les seves dolces creacions!!

La forma tradicional de menjar-les és deixant-les una estoneta tapant la tassa de llet o de té (o de café amb llet, el que sigui) de forma que la escalfor estova lleugerament el caramel interior. Us asseguro que l'esmorzar del diumenge va ser ben dolç!!

I ja per acabar, un video il.lustratiu en meravellós accent colombià. Ja sabeu que les rareses ens posen gastroburracos i ens fan somriure. Cosa que la veritat, no té preu.