Desconec si els enciams i les maduixes que en surten son molt diferenciables (per molt pitjors) dels cultivats amb el mètode tradicional: sembrar-los a terra.
El que tinc clar és que amb aquesta forma de cultivar el que és segur és que ens perdem el 'terroir' o sabor particular que un substrat concret aporta al vegetal final.
Ningú parla del particular sabor que el terra granític o de pissarra dona als enciams de tal o qual zona. Entre altres coses perque no es cultiven enciams en terres de licorella.
Però crec que ja m'enteneu: a nutrients pipèticament homogenis... sabors fotocòpicament repetitius.
Aborriment?
Es clar que també tenim la oportunitat de crear una recepta, un cóctel particular de nutrients concrets amb que alimentar els nostres enciams... i donar-los aquell toc especial que no té la competència hidropònica. Seria doncs com la fòrmula de la Coca-cola? Un secret a mantenir per a cada productor de enciams hidropònics?
En tot cas, el video no té desperdici, és espectacular, informatiu, clar i raonablement curt. O sigui, un hitasso en potència per al consumidor video-gourmet...
La veritat és que el sistema és molt espectacular i presenta alguns avantatges tècnics clars a nivell de evitar les plagues (i per tant no necessitar pesticides) tot i que també queda claríssim que es necessita un gran consum d'aigua i una inversió inicial molt forta. Per això no en veiem gaires per el Maresme, suposo.
Si els vegetals poguèssin parlar... dirieu que es senten igual que aquestes pobres gallines ponedores tancades en petites gàbies amb llum artificial 20 hores al dia per estimular la seva producció?.... hummmm
No té res a veure amb la teva entrada... ahir fent zaping vaig veure en Ferran Adrià a l'Hormiguero i van fer un experiment sobre les densitats dels líquids molt interessants. Ens el podries explicar??? PLease... :)
ResponEliminaJo sí que el conec, aquest sistema! Perquè el tinc a casa!!!! En el meu hort urbà ;-)
ResponEliminaOstres jo no ho sabia tot això!!! doncs no sé què dirien que prefereixen els vegetals, d'una banda tota la vida han estat de terra i de l'altra... és un sistema molt innovador! a veure com acaba tot això...! ho saps tot eh¿? :)
ResponEliminaNo el conec aquests sistema,però ha estat interessant:))
ResponEliminacomo esto funcione y sea rentable paises con muchas agua de Europa se van a poner las botas y los del sur ni agua.
ResponEliminaGemma, el busco a internet i ho miro. Si ho entenc ho faig :-P
ResponEliminaMarina, ostres... que moderna!!! :D
Bet, és interessant però planteja alguns dubtes sobre la diversitat i la excessiva estandarització.
Silvia, jo també ho penso :)
Miquel, es una de las incógnitas que planea sobre todo esto...
Genial :)
ResponEliminaS'entén de sobres, he pensat que sortint l'Adrià t'agradaria ;)
Perdone usté el retraso, que no están los tiempos para coñas y uno anda liado peleando con el cobrador del frac. Por otra parte la noticia de la aparición conjunta del rey del verbo fluído (futuro molt honorable) y el gnomo zumbón y pizpireto haciendo experimentos sobre densidades me ha llevado al borde del colapso.
ResponEliminaPero vayamos al grano: necesito urgente ampliación sobre eso de que el cultivo hidropónico no tiene plagas (y por tanto no necesita pesticidas), más que nada porque, de ser eso verdad, lo mismo le plagio y opto al nobel.
Ah, olvidaba comentar que el cultivo hidropónico lleva en el mercado como 15 o 20 años (lo digo por lo de lo novedoso y tal), y mismamente la gran mayoría de los tomates eusko label tienen ese origen. Esos, y muchos de los que ustedes comen, verbigratia esos tan chulos (e insípidos) de origen belga. Dos cosiñas: uno, que el que no tenga agua que la compre, o que venda sol, y dos, que hidropónico caca.
ResponEliminaNomés d'imaginar-me un enciam cultivat en terres de licorella, ja pensava en la societat protectora d'enciams...:).
ResponEliminaSempre seria pitjor que els hidropònics... :)