Amanida de nadal, les receptes d'aquest nadal 2011

Avui ha començat el Nadal a la nostra familia.
I es que la reina galega del meu cor, la meva super-xermaneta i jo mateix tenim l'honor de disparar cada temporada el tret de sortida a les festes amb el dinar nadalenc avançat. Com que hem de fer tandes perque sóm diverses cases, a nosaltres ens va tocar ser els primers i obrim temporada.

Aquest és un evident avantatge ja que sempre ens trobem a la tropa fresca i amb moltes ganes de batalla de forquilla i ganivet.

Començo doncs la sèrie on aniré posant les diferents receptes del que hem servit avui (quasi totes elles de Xesco Bueno, amic, xef  i blogger al que hem volgut retre un sincer homenatge i al que hem d'agrair els consells i la paciència amb els dubtes que li hem transmés), que inclourà la quallada de foie, el capuccino de ceps, la prueba de cerdo -inevitable referència als origens extremenys de bona part de la tribu-, la cua de bou, la sorra terràquia, els coulants de turró i per suposant l'amanida fantàstica d'escarola, seitons i taronja amb dues vinagretes.

Que és justament el que us porto avui.

Amanida d'escarola, taronja i seitons a les dues vinagretes.


Ingredients:


Escarola
Seitons en vinagre suaus
Dues taronges
Un grapat d'anous


Vinagreta de plàtan:

Dos platans
El suc de tres llimes o dues llimones
Sal, oli d'oliva verge
Pebre


Vinagreta d'olivada:
Dues o tres cullerades d'olivada negra
Sal, oli, vinagre de xerés i pebre.

Procediment:

Netejem i tallem la escarola a bocins còmodes per a portar a la boca. Ens assegurem que està ben seca i la disposem de base.
A sobre repartim els seitons en vinagre intercaladament amb grills de taronja pelada 'en viu', es a dir, sense ni restre de la  pell blanca i amb els grills separats sense la membrana. Per entre la escarola hi podem posar unes quantes anous pelades i partides a bocins que li quedaran molt bé.


Per a fer les vinagretes, pelem i aixafem un plàtan o dos, al que afegirem un bon raig de suc de llimona o de llima, un punt de sal generós i finalment un bon raig d'oli. Com que el plàtan tendeix a espessir-se jo de vegades li afegeixo just abans de portar a taula un rajolí d'aigua i ho torno a barrejar per a que sigui més fluid. Si el platan no és tal, i és banana sense gaire dolçor es pot afegir una culleradeta de sucre glace o sucre impalpable. Aquesta vinagreta és fantàstica per que és agre, és salada i és dolça. Tot alhora.


Per a la vinagreta d'olivada, o triturem nosaltres mateixos un bon grapat d'olives negres d'aragò -sense pinyol- i afegim aquest puré a una vinagreta clàssica de oli, vinagre de xerés i sal... o comprem el puré d'olives fet i repetim la operació.

Nosaltres hem servit la amanida sense amanir (valga la rebuznancia contradictoria) i cadascú s'ha posat la combinació de vinagretes que més l'ha seduit... jo comfesso que la de plàtan és una cosa que me vuelve loco que me vuelve loco....