de la importància de tenir el botifarró ben ferm.

Una de rapideta per al tàper, que fem tard. Aquí el principal tema és que jo encara tenia al congelador unes fabas de Bergantiños, que venen a ser com unes 'pochas', es a dir, mongeta collida quan encara verdeja i per tant amb un temps de cocció breu i una dolçor i finura sensacionals.

La barreja tradicional de casa seria fer unes mongetes amb botifarra crua o botifarra negra, així que vaig voler fer la prova amb botifarrons (a.k.a. morsilles). De botifarrons n'hi ha molts tipus, a mi els que m'agraden més són de ceba però amb cós, fortets. Sense que al primer cop de calor ,es desfacin com el prestigi dels handbolaires de vasca hidalguía embraguetats regiament.

Oi que hi havia el llibre de 'La importancia de llamarse Ernesto'? Doncs també té la seva importancia tenir un botifarró ben ferm sempre que sigui possible!... Heh, això sona prou hardcore? Era la intenció.

La recepta no pot ser més senzilla, però us asseguro que vosaltres dinareu bé i saborós... mentre perfumeu l'ambient del menjador de la feina. Perque on hi hagi un botifarró que es tregui el Eau de Rochas. Podem dir que es fa notar a l'ambient.


Fabas amb botifarró i porro.


Ingredients:

Mig kilo de fabas, pochas o mongeta cuita.
Dos botifarrons de ceba ferms.
Un porro
Dues dents d'all
Sal, oli, pebre.


Procediment:


Fa vergonya escriure'l i tot de lo simple que és hehehe


Tallem els porros en rodanxes i els saltem a la paella amb una mica d'oli. També afegim els alls.
Quan estan estovats afegim els botifarrons tallats en rodanxa per a que es rostin lleugerament per l'exterior.
Finalment, afegim les fabas i salpebrem al gust.


Admet gotet de vi, xarrupet de vinagre suau, goteta de picant,... en fi.. variacions al gust.