dijous, 29 de desembre del 2011

de pica-pica factor 1.000.000 escala pitcher

Quan en Pantxeta em va advertir que la cosa era picant -i per una vegada no estàvem parlant d'explicar acudits sino de pasta de curry vermell-  no vaig pensar pas que en realitat aquella mena de pasta estava feta amb sang d'Alien de la Nostromo.


Picar és poc. Estic al 95% segur que al Senyor de los Anillos, en Gandalf  va obrir les portes de Moria amb un pinzellet i un pot d'aquesta pasta.
Això ho esmorza Belcebú.





La recepta? Mes tard. Ara estic pendent que arribi l'helicopter del Seprona amb el diposit d'aigua.
a

11 comentaris:

  1. Pantxeta29 de desembre del 2011, a les 12:49

    JAJAJA, de hecho, la chef Tan me dijo que iba a contratar un seguro extra para los cursos de cocina Thai por si algún cliente cascaba con el picante de curry ;-)

    ResponElimina
  2. No tot són postres29 de desembre del 2011, a les 13:23

    Però d'on ho has tret això???


    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  3. Tiriti29 de desembre del 2011, a les 14:53

    La Tan em va explicar que el curry thailandes te tres nivells de "pantalla", verd, vermell i groc, el curry groc es el menys picant. El problema el tindràs que aquests pots de pasta de curry duren molt i molt, son massa picants pel nostre gust. Tot i això el proper cop que ens veiem et passaré un chili hindú que encara es mes fort que aquest curry.

    Dolça, al super xines Dong Fang del carrer Balmes amb Ronda de BCN, el venen, també en d'altres supers xinesos de la ciutat. Es millor comprar un altre curry que venen en sobrets, te la quantitat justa.

    Feliç 2mil12.

    ResponElimina
  4. Francesc29 de desembre del 2011, a les 15:31

    Ha ha ha ha!!! A mi m'agrada molt el coent, però no sé si podria amb aquest curri!! Salutacions i que siga lleu ;D

    ResponElimina
  5. Teresa29 de desembre del 2011, a les 20:55

    Uf! m'agrada el picant, però tant... ! després s'ha d'apagar el foc!!!

    ResponElimina
  6. A peu coix. N. Sagués29 de desembre del 2011, a les 21:14

    Culleres quina imatge d'entrada! Caram com déu picar

    ResponElimina
  7. Tapa't de tapes29 de desembre del 2011, a les 21:44

    Jajajaja! Esperaré la recepta amb ànsia... m'agrada el picant, i jo vull saber dee què parles...

    ResponElimina
  8. Fem un mos30 de desembre del 2011, a les 8:15

    També m’agrada el picant, però m’agradaria saber de que va tanta picantor
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Anna - Betes i Clicks1 de gener del 2012, a les 22:23

    jo l'he provat! pica prrò mmmmmmmmm

    ResponElimina
  10. el taller de cuina2 de gener del 2012, a les 20:43

    Una vegada vaig tastar uns noodles que vaig pensar que estaven fets amb la fel de Belcebú, potser portaven aquesta pasta...

    ResponElimina
  11. Ruben24 de gener del 2012, a les 22:41

    Jejeje, a casa hem batejat tot el que cuinem amb aquesta pasta com a plat inferno. Has de cuinar-ho fent servir coses àcides, com llima, i també amb llet de coco, això mata una mica la infernalització.
    De totes maneres, acabes acostumant-t'hi. Jo prefereixo, sens dubte, la pasta verda :-)

    ResponElimina