dimecres, 14 de desembre del 2011

de ungletes per la vida. Hi ha d'haver de tot.

Això de menjar-se les ungles no es pas un fet gaire gastronòmic, la veritat. Però si les decores adecuadament, les ungles poden ser al.legories sobre menjars i begudes. Al.legories cutres majoritariament, no parlem d'alta poesia visual... però al.legories al cap i a la fi.

Encara no se si em fan venir gana o em fan 'venir ganes'. Yatusabes.



No se si em fan venir ganes de res que no sigui marxar ràpidament (fast run)


Algunes em fan venir ganes de seure en una butaca, caríssima però butaca.

Vist a http://www.tumblr.com/liked/by/pienspolish/page/2

I  finalment el millor pot ser que et vinguin unes ganes terribles de beber para olvidar segons quines coses que veig per els internets...


Heh!

6 comentaris:

las recetas de ella y el abanico ha dit...

Jo no me les pinto, però he de reconèixer que algunes d'aquestes que ens ensenyes no estan gens malament! Però d'altres... per començar a córrer i no parar!!!!

Bet ha dit...

No pot ser possible!! XD realment la gent fa cada cosa... imaginació al poder!! i molta traça, que algun cop que me les he pintat ha estat una mica desastrós! :P

Arantxa ha dit...

uix quin fastic

puajjjjj

:-)

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

No m'he menjat mai les ungles, però aquestes encara menys, igual paguen bé per fer d'ungles-anunci.
Petons.

Tapa't de tapes ha dit...

Hi ha gent que està fatal... he he no nem bé, no nem bé... molt maques, aquestes ungles. Poc pràctiques per cuinar, eh? Petons

Ruben ha dit...

Quina paciència... jo a vegades pinto les de les nenes i amb un sol color ja m'hi passo una estona per morir-se...