dimarts, 20 de desembre del 2011

d'entrants de Nadal 2011 (2): Terra o aperitiu de sorra saborosa

Un nou entrant per a aquest nadal que hem aprés de la ma del xef Xesco Bueno.
En aquest cas una divertida manera de presentar un gotet que recorda aquells experiments que feiem a l'escola on posàvem a germinar una mongeta o una llentía en un gotet de iogurt.


En aquest cas el llit no és un cotonet humit, sino una simulació de sorra formada per una picada de fruits secs torrats, ceba fregida cruixent i carquinyolis.
Es clar que les proporcions i ingredients particulars poden canviar segons el moment i les ganes. Aquesta llibertat és el que podriem anomenar el nostre particular efecte Terroir?

Per sobre d'aquesta sorra saborosa s'hi distribueixen germinats variats i amb remolatxa cuita podem tallar uns filets de forma que simulem tenir fins i tot uns cuquets donant voltes per el nostre jardí.


Us asseguro que l'efecte saborós de agafar una culleradeta d'aquesta sorra amb els germinats és fantàstica perque hi trobem els cruixents, els salats i els dolços (del carquinyoli)



Terra:


Ingredients:
Uns 200 grs de ametlla torrada i salada
Uns 200 grs d'avellana torrada (ganxetes, si és de Reus millor, oi?)
Uns 100 grs. d'anous pelades.
Cinc carquinyolis (es pot posar una altra galeta torrada i cruixent)
Uns 300 grs de ceba fregida cruixent (abans només la trovaba a Ikea i ara també als Mercadona)
Un paquetet de germinats variats
Un parell de remolatxes cuites


Procediment:

Posem els fruits secs, els carquinyolis i la ceba en el vas americà i ho triturem tot fins que està finet i sembla sorra. Disposem la sorra en el fons dels gotets i a sobre hi posem els germinats i les tires de remolatxa.
NO CAL AMANIR AMB RES, els olis dels fruits secs s'encarreguen de que tot quedi saboròs, suau i 'humit'. Sembla mentida la sensació tan agradable que dona mastegar aquesta sorra a la boca!!

9 comentaris:

  1. muy buenos estos entrantes que estas haciendo,muy buena clase la del Xesco y tu ya lo bordas
    Bon Nadal i Bony Any Nou Oscar

    ResponElimina
  2. La classe genial ja ho he vist! I els resultats perfectes!!!
    I si són vellanes de Reus millor!!
    Ptnts i Bones Festes!

    ResponElimina
  3. M'encanta que tot sigui comestible...!! Bé, deixaria el got. Tot i que l'altre dia vaig veure un reality de gent que es menja els testos... i la cendra!!! En fi, hi ha gent per tot. Petonet!

    ResponElimina
  4. Uix más de uno no se lo comería por miedo a que fuera tierra de verdad ;-)

    ResponElimina
  5. Imaginació, originalitat i espectacularitat, tot en un.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Estooooooo.... una pregunta.... se toma con pajita?

    ResponElimina
  7. Miquel, en la clase que compartimos ya vimos que eran sencillos pero deliciosos: una apuesta segura :)

    Marta, sempre si pot ser de Reus millor (de fet el vermout era Yzaguirre hehehe)

    Marina, aquests gots no es poden menjar hahahaha pero vaja que sí que tot el demés va cap a dins :D

    Arantxi, lo cierto es que visualmente impacta y la textura es muy terrosa pero buenísima también :)

    Josep, sí que és original sí :D

    eSedidió, estuve tentado de tomarlo como un chupito en lo que aquí llamamos un 'Sant Hilari' o sea de un trago y filldeputa qui no se l'acabi. Pero no tuve valor y lo comí con cucharita, me hago mayor... XD

    ResponElimina
  8. Un plat molt original. M'ha recordat la terra volcànica que vam menjar a Les cols, però aquell és en versió dolça (xocolata, sucre, etc.).
    Tinc uns pots de iogurt de vidre esperant això jejejeje...

    ResponElimina