dimecres, 14 de desembre del 2011

d'un més un igual a dos (metres)

Alguns habituals coneixeu la meva passió per Ca Massita. Jo sóc massitista, perque em sembla que un sac de farina és un bon lloc per a situar unes coordenades a partir de les quals començar a desciure el món i la vida. Com a físic se que no hi ha un sistema de referència universal, però també se que n'hi ha de privilegiats per sobre d'altres.

I aquesta familia de forners de Vinarós han compartit amb tots nosaltres aquest video èpic, amb música de Carles Santos -tot i que en alguns moments inicials he pensat que sortirien els Sith a atonyinar Jedis amb els seus tubs fluorescents de colors-.
En el video trobareu com es fa una farinà de dos metres de llarg, aquest dolç tradicional d'aprofitament on la farina del centre, sense amassar, cou fins a formar una mena de massapà al.lucinant.


Trobareu més info i documentació a la entrada dels olleta de verdures, o sigui el Massitet i la Susanna.
#loflipo  #nen
a

4 comentaris:

  1. Gemma14 de desembre del 2011, a les 8:07

    Genial el vídeo, he patit amb l'un, dos, tres, el moment més delicat de tots.
    Però m'he quedat amb les ganes de veure el resultat sortint del forn... hi haurà segona part? :)

    ResponElimina
  2. Massitet14 de desembre del 2011, a les 11:55

    Mestre, moltes gràcies! Nosaltres també t'estimem!!! :-)

    Gemma, no ho havia pensat: pot haver una segona part. No estava prevista, però la pot haver! :-)

    ResponElimina
  3. locasita14 de desembre del 2011, a les 12:34

    Me ha encantao!!! qué ganitas de probar esta farinada!!! y sabes? te confieso..... no sabes lo que me gusta ver una mano de hombre amasando, con la alianza puesta. Llámame tonta-chocha o lo que quieras... pero es asín!!!!
    Algún día debería escribir sobre ello..... jajajajajaja

    ResponElimina
  4. Miquel14 de desembre del 2011, a les 23:19

    ostras que artistas que son

    ResponElimina