de música i paraules. Bon any 2012

Tanquem any i per tant toca fraccionar mentalment alló que és continuitat. Ho faré com ja ha esdevingut tradició personal: amb una mica de música per a desitjar-vos el millor any 2012 possible i algunes reflexions sobre la meva trajectoria blocaire.
Sento donar la xapa, però fins a nova ordre això continua sent un dietari personal i de tant en tant aquestes coses passen.



A partir de demà començo a participar en un projecte de photoblog col.lectiu anomenat 365cities, dono ja les gràcies per endavant a Nacho i la gent de La Salsera per haver-me proposat participar (tinc assignat els dissabtes del 365bcn #oleyo).

Aixó torna a demostrar que haurè d'acceptar la realitat:els fets continuen desmentint aquella autoimatge residual que jo mateix havia construit de blog iconoclasta, raruno i condemnat a l'ostracisme. Raruno s'accepta, la resta de coses deberán abandonar la casa. Gracias por haber participado.

També continuem amb força i ganes el projecte de Trobades Gastrobloc@ires amb en Xesco, en Dani, en Francesc i en Serjo.
El proper dia 21 tenim un sarao convocat que potser sigui el que més il.lusió em faci dels que hem muntat -deixant a banda la emoció adolescent del primer per motius obvis-. Martí de 365mm i Apunts de cuina ens farà un taller sobre la fotografia gastronòmica per a bloggers. Ja en som 35 apuntats però Ca l'Esteve és gran i si tens ganes també t'hi pots afegir. Clica Aquí.

I ja per acabar, el 2011 va veure el neixement de Punt de cocció, la nostra vessant radiofònica a Radio l'Hospitalet. El neixement i la mort prematura -Crisis, What Crisis?-
Però com proclament els anglesos... el Rey a muerto!! Viva el Rey!!
El  2012 tornarem a navegar per les hertzianes, tenim la confirmació i ja us avisaré quan sigui inminent.

I això es tot, després de la xapa... la música per a acomiadar l'any. I per donar el toc gastronòmic a la entrada... UNA DECONSTRUCCIÓ!! Si si, Gene Kelly deconstruit per Jamie Cullum. Brutal.

I dues perles pop, que avui em sento de colors.

Un cant a la llibertat personal i creativa. Amaral colpejant als ous a la famosa industria discogràfica, muntant xiringuito independent amb boicot de les radiofòrmules inclós.
Hacia lo salvaje sempre!!



I al final color, color de vida i per molts més anys que la poguem compartir. Yellow en aquest cas, que és un color ben alegre!! O no? MOLT BON ANY 2012.

de pica-pica factor 1.000.000 escala pitcher

Quan en Pantxeta em va advertir que la cosa era picant -i per una vegada no estàvem parlant d'explicar acudits sino de pasta de curry vermell-  no vaig pensar pas que en realitat aquella mena de pasta estava feta amb sang d'Alien de la Nostromo.

Picar és poc. Estic al 95% segur que al Senyor de los Anillos, en Gandalf  va obrir les portes de Moria amb un pinzellet i un pot d'aquesta pasta.
Això ho esmorza Belcebú.

La recepta? Mes tard. Ara estic pendent que arribi l'helicopter del Seprona amb el diposit d'aigua.

de Flan Yerno el Mangarín, Royal Iñaki's Edition.

Els clàssics a la cuina, que sempre estan de moda.

Feliç dia dels Innocents...

PD: la caricatura completa original és de El Jueves i la caixa... doncs és la original del Flan Chino Mandarín :-P

definitivament potser el millor anunci de vins... o no, es clar.

Inicialment tenia pensat fer servir aquesta paròdia d'anunci de vi per al dia 28, sants innocents i víctimes com sóm del marketing papanates.
Però com que m'ha sorgit una idea propia a la que li tinc 'carinyu' doncs avanço una mica aquesta entrada per a deixar espai a la parida pròpia.

Amb vostés, els vins Winfield Farms. Amb grans de raim veremats a mà un a un per autèntics nens mexicans....(kkabrons XD)

Via microsiervos

de pasteis de bacalhau. Fado meu Fado.

Creixem, amb col.laboracions internacionals incloses!!
Aquesta és una recepta lusitana que aprofita la gran qualitat del bacallà dels nostres cosins portuguesos. Sincerament, he comprat bacallà en supermercats "Dia" de Portugal amb una qualitat excel.lent i a uns preus irrisoris. Una pixadeta a la boca del bacallà dels nostres linials (altra cosa és aquesta meravella d'establiment que trobem per les nostres terres: la bacallaneria. Dessalat al punt i amb anys d'experiència!! Em trec el barret).

Nosaltres com a ens familiar, quan ens acostem a Portugal via Badajoz no anem pas a cercar les proverbials peces de tovallola i fines estovalles de fil, nosaltres a Portugal hi anem a buscar bacallà, mantega i de tant en tant alguna ampolleta de vinho verde per a refrescar l'estiu.

En tot cas, i tractant de retornar cap a temes gastronomics, us porto avui la recepta d'uns pastissets de bacallà que visualment em recorden molt a unes croquetes o fins i tot als repápalos dels seus veins extremenys.
Torrats i saborosos, aquests pastissets són una bona alternativa per a menjar la proverbial mòmia marina i saborosa que tant ens agrada a casa.

A més la recepta la poso en portugués, que és una llengua que m'agrada per la seva sonoritat i que s'enten perfectíssimament -a banda de disposar del traductor de google just aquí a la columna de l'esquerra-. Però de debó no fa ni falta.
A més, és com ens la ha fet arribar la Paki, comentarista habitual en lusitana llengua al nostre blog. I per tant, tal com comenta és tal i com apareix la seva recepta. Un copia-pega de llibre.
Això sí, ells no tenen costum de cridar. Són un poble gens sorollós i per això encara els estimo més. Cal doncs, llegir-ho baixet baixet....

Pasteis de Bacalhau.


Ingredients:

• 600g de bacalhau demolhado (bacallà esqueixat)
• 800g de batata (patates)
• Entre 3 a 4 ovos (ous)
• 1 cebola bem picada (ceba)
• 2 dentes de alho picados (all)
• 1 dl de azeite
• Salsa picada q.b.  (julivert/perejil)
  
• Pimenta q.b.
• Noz-moscada q.b.
• Sal grosso q.b.
• Azeite q.b.
• Óleo para fritar
  
  Preparação: 
  
  1. Coza as batatas em água temperada com sal durante 30 minutos.
  
  2. Numa outra panela com água, coloque o bacalhau a cozer durante 10 minutos.
  Depois do bacalhau cozido, retire-o para um prato e deixe arrefecer.
  Depois de frio, limpe o bacalhau de espinhas e peles e desfie-o.
  
  3. Numa frigideira, leve ao lume o azeite a cebola e os alhos.
  Deixe refogar ligeiramente, apenas para alourar sem queimar.
  Passado 10 minutos, já com a cebola refogada, junte o bacalhau e deixe refogar lentamente, até o bacalhau ficar totalmente desfiado.
  Mexa de vez em quando, para ajudar o bacalhau a desfiar.
  Passado 5 minutos, com o bacalhau refogado e desfeito, apague o lume.
  
  4. Depois de cozidas, retire as batatas e faça puré das batatas.
  Junte o bacalhau e a salsa ao puré.
  Tempere com pimenta e com noz-moscada e misture tudo muito bem.
  Junte um ovo de cada vez ao bacalhau e mexa tudo muito bem.
  Esta massa deve ficar bem ligada e consistente para que os pastéis não fiquem moles.
  
  5. Passe 2 colheres por azeite e retire uma colher de massa.
  Passe a massa de colher em colher até ficar no formato do pastel de bacalhau.
  
  6. Frite em óleo bem quente.
  Vire os pastéis para fritar de ambos os lados.
  Depois de fritos, coloque num prato com papel absorvente e estão prontos a servir.

de real soylent green... però si està fet amb espinacs!!!

O sigui, ho podria haver deixat per al dia 28 però es que #nopuedornopuedornopuedor resistir-me.

Aqui teniu un enllaç on està explicat qué és originalment Soylent Green, 'made of people' es a dir menjar fabricat amb gent de la pel.lícula 'Cuando el destino nos alcance'. Guasons els fabricants que posen el segell 'people food' (menjar de gent), juasssss.

A la venda a Thinkgeeks per 8.99 dollars

de avances en gastronomia de la chuche: hamburlacasito

Avances en gastronomia de la chuche. La hamburlacasito.

Una foto trobada a internet prou idiota com per a fer-me somriure. A que mola?

desitjos de bon Nadal per a tothom i el recull de receptes

Tot està molt més conectat del que sembla. Com a mostra, un video d'esperit amable (i en certa manera, Nadalenc).

MOLT BON NADAL A TOTHOM!!!
FELIZ NAVIDAD A TODOS!! 
BO NADAL PARA TODOS!!!

Aqui teniu els links a les receptes del nostre Nadal del 2.011

Espirals cruixents

Terra

Capuccino de ceps

Amanida de Nadal

Cua de bou

Coulant de torró

decuina.net a la radio. Punt de cocció episodi 14 (i final)

Darrer Punt de cocció gràcies a les retallades de l'Ajuntament de l'Hospitalet sobre els seus mitjans de comunicació públics.En el programa ja rajem adeqüadament (i moderada) sobre el tema.

Avui fem el nostre speech particular (petit) sobre com ens ho hem passat de bé a la ràdio, donem les gràcies als companys (sobretot a la Laura Alsina i al Crístian) i parlem de tres temes que teniem pensats per a diferents seccions:

- Els formatges amb 'inquilins' (+ info a gominolasdepetroleo)
- La màgia de les crispetes (+ info aquí a decuina.net)
- Un menú de la Saturnalia Romana (+ info a derecoquinaria-sagunt)

També donem la recepta de la cua de bou de Xesco Bueno amb la guarnició incorporada i fusionem el feo y el malo en uns malos malíssimos als que si poguèssim els donariem amb la gunmachine virtual... gràcies a Gordon Ramsay per donar la darrera frase i tancar la porta al sortir (però darrera darrera, al final de tot de tot)

Aquí podeu descarregar l'Audio del darrer Punt de cocció (en uns anys valdrà una pasta!!)

Un enorme plaer que espero que pugui tenir continuitat en altres emisores, i en això estem treballant...

de postres de Nadal: Coulant de torró de Xixona

I acabem la sèrie de receptes de cara a aquest Nadal del 2011 amb els postres que vem preparar per a la familia: Coulant de torró de Xixona.

La gran majoria ja sabeu que el coulant és una creació de Michel Bras a qui se li va acudir crear un pa de pessic cuit al punt en que per fora està cuallat i en canvi en el centre la mateixa massa encara està en estat liquid.
I es clar, la gràcia és que es tracta de la mateixa massa i no pas un farcit. Es a dir, canvia la textura de sòlida a líquida però el sabor és exàctament el mateix.
En aquesta ocasió i aprofitant la proposta de l'Alfonso i el seu blog derechupete vem pensar que per al Nadal el millor és canviar la formulació clàssica de xocolata per una de torró de xixona.

La recepta la he modificat una mica, ja que li he posat menys crema de llet per a que el sabor de torró sigui més intens ja que la nata tendia a enmascarar-lo una mica per al meu gust. I aquest és el resultat del nostre

Coulant de torró de Xixona.


Ingredients:


300 grs de Torró de Xixona
6 ous de tamany mitjà
Mitja cullerada de canyella
50 grs. de sucre glass
100 grs de farina
Una mica de sal
100 ml de crema de llet
Mantega per als motllos


Procediment:


Pintem els motllos (he fet servir els de flam del Mercadona) amb mantega i hi espolsem farina. L'objectiu és que al acabar els coulants surtin fàcilment.


Separem les clares i les muntem a punt de neu, podem posar una mica de sal per a facilitar el muntatge.
Batem els rovells amb el sucre glass, afegim la canyella i un puntet de sal.


Afegim la farina tamissada als rovells fins a formar una crema untuosa. Hi afegim les clares a punt de neu barrejant amb una llengua de forma suau, envolvent i de baix cap a dalt. L'objectiu és barrejar bé però que no es perdi l'aire capturat dins les clares.


Esmicolem el torró i el desfem amb la crema de llet en un cassó, ho barrejem tot plegat en el bol i omplirem els motllos anteriors.


Aqui podem escollir congelar-los o bé fer-los inmediatament. El temps de fornejat canvia ja que en el meu forn i a 190 graus els congelats triguen uns 15 minuts i els que no ho estan aprox uns 10 mins.
En tot cas, heu de fer proves amb el vostre forn fins a trobar el punt en que les parets estan cuites i l'interior encara liquid.


Nosaltres el vem prendre amb una bola de gelat de llet merengada, el contrast calent del coulant i el fred del gelat és una passada.

BON NADAL A TOTHOM I MOLT BONES FESTES!!

de gastroregal que no et deixarà indiferent.

Busques un gastroregal especial per a la persona que estimes? Aquí tens la solució!!

Arriba el picnic 2.0, perque s'ha acabat aquestes incòmodes cistelletes de mimbre amb les estovalles a quadres per anar a prendre un entrepa rodejat de pseudonatura. S'han acabat aquestes maleides taules portàtils per a portar fins a la pseudonatura i que pesen com un fiambre i mai no calçen ni la meitat de bé del que calça la meitat de la població de casa nostra.
S'han acabat les cues i caravanes en diumenges estiuencs amb els nens, els nebots, el parent i la sogra tot tornant de fer una volta i un picnic a la pseudonatura.

ARA ET PORTEM LA PSEUDONATURA A CASA!!

NETA

PULIDA

INSTALABLE AL MENJADOR

I 100% GARANTIDA SENSE FORMIGUES.

LA TAULA PICNIC 2.0, LA TAULA DEFINITIVA!!

 

Via iNewIdea

I de regal.... unes estovalles!!!

de pica-pica/aperitiu del Nadal 2011: espirals inflades

Uns snacks que no es que siguin especialment nadalencs, perque són per a tota ocasió però que nosaltres ens vem divertir preparant per aquest Nadal 2011: pasta inflada. De la de tota la vida, espirals en aquest cas però obviament es pot fer amb qualsevol pasta o també amb arrós (i obtenir així uns bonics grans d'arrós inflat que permeten fer divertimentos saborosos com aquesta paella cruixent).

El procediment és molt i molt senzill

El procediment és molt i molt senzill, simplement cal sobrecoure la pasta -al dente no val, no- i aleshores escòrre-la i assecar-la al forn molt suau (30-40 graus) fins que torna a quedar com quan la vem comprar. Seca i eixuta, la passarem per oli ben calent -atenció, si no està prou calent no s'inflarà-.

En el següent video podeu veure com s'infla:

Un cop inflada, se li poden afegir els sabors que es vulguin. En el nostre cas, curry, pimentón de la vera i unes 'tradicionals' de sal i pebre. No en va quedar ni una!!
Per cert, aquesta és una més de les receptes i tècniques que hem aprés amb Xesco Bueno durant el 2011. To er mundo é güeno!!

de plats i receptes de Nadal > Cua de bou amb la guarnició incorporada

I arribem a la recepta del plat principal d'aquest Nadal, la cua de bou o rabo de buey que tots sabem que en realitat de bou en té ben poc perque els bous són avis raríssimes en el nostre ecosistema gastronòmic. Cua de vaca i vas que te matas, tens sort si no és cua de vedella.

En tot cas, vivim temps dificils per a la lírica i per a les carns de bitxo envellit així que cuinem amb els materials que tenim que en aquesta ocasió han estat excel.lents (ja s'ho val, ens va costar tot un matí de voltes per els mercats fins a trobar les cues que ens agradàven).

La recepta com ja he vingut explicant en la resta d'entrades dels plats del menú Nadal 2011 és del xef Xesco Bueno perque aquest any li hem volgut retre just homenatge. Jo només m'he permés fer alguns canvis en el puré de carbassa i també donar la brassa telefònica i per mail amb dubtes i preguntes que el Xesco ha contestat amb paciència infinita.
La gran idea, la gràcia d'aquesta cua no és només que està presentada sense ossos i en format terrina... la gràcia és que la guarnició està a dins i són uns macarrons amb salsa de carbassa!!

Cua de bou by Xesco Bueno (aquí la recepta original):

Estofado de buey

3kg de rabo de buey cortado en trozos de tres centímetros

3 litros de caldo oscuro de buey

Aceite, sal y pimienta

Freír el rabo de buey poco a poco en una sartén hasta que coja color. Salpimentar y poner en una cacerola cubierto de caldo oscuro.  Cocer hasta que esté muy tierno.  Colar.  Reservar el jugo.  Deshuesar el rabo y desmenuzar la carne.

Puré de calabaza

1kg calabaza

50gr mantequilla

Sal, pimienta y nuez moscada

8gr azúcar

200gr agua de vichy

(Jo he fet una bresa de fons amb ceba, all i porro abans)

Macarrones

125gr de macarrones hervidos a la inglesa y refrescados

Montaje

En un molde adecuado disponer una capa de carne desmenuzada de rabo y mezclada con un poco de jugo (poco).  Después poner una capa de puré mezclado con macarrones y acabar con otra capa de carne.  Dejar reposar en frío.

Acabados

Una porción de pastel de rabo, macarrones y calabaza

Un poco de puré

Un poco de salsa reservada y reducida

Unos pocos macarrones

 

Calentar en una sartén o en horno el trozo de pastel.  Calentar el puré.  Calentar los macarrones con un poco de salsa reducida.  Poner en el plato el puré, después la carne y acabar con unos macarrones.

d'entrants de Nadal 2011 (2): Terra o aperitiu de sorra saborosa

Un nou entrant per a aquest nadal que hem aprés de la ma del xef Xesco Bueno.
En aquest cas una divertida manera de presentar un gotet que recorda aquells experiments que feiem a l'escola on posàvem a germinar una mongeta o una llentía en un gotet de iogurt.


En aquest cas el llit no és un cotonet humit, sino una simulació de sorra formada per una picada de fruits secs torrats, ceba fregida cruixent i carquinyolis.
Es clar que les proporcions i ingredients particulars poden canviar segons el moment i les ganes. Aquesta llibertat és el que podriem anomenar el nostre particular efecte Terroir?

Per sobre d'aquesta sorra saborosa s'hi distribueixen germinats variats i amb remolatxa cuita podem tallar uns filets de forma que simulem tenir fins i tot uns cuquets donant voltes per el nostre jardí.

Us asseguro que l'efecte saborós de agafar una culleradeta d'aquesta sorra amb els germinats és fantàstica perque hi trobem els cruixents, els salats i els dolços (del carquinyoli)



Terra:


Ingredients:
Uns 200 grs de ametlla torrada i salada
Uns 200 grs d'avellana torrada (ganxetes, si és de Reus millor, oi?)
Uns 100 grs. d'anous pelades.
Cinc carquinyolis (es pot posar una altra galeta torrada i cruixent)
Uns 300 grs de ceba fregida cruixent (abans només la trovaba a Ikea i ara també als Mercadona)
Un paquetet de germinats variats
Un parell de remolatxes cuites


Procediment:

Posem els fruits secs, els carquinyolis i la ceba en el vas americà i ho triturem tot fins que està finet i sembla sorra. Disposem la sorra en el fons dels gotets i a sobre hi posem els germinats i les tires de remolatxa.
NO CAL AMANIR AMB RES, els olis dels fruits secs s'encarreguen de que tot quedi saboròs, suau i 'humit'. Sembla mentida la sensació tan agradable que dona mastegar aquesta sorra a la boca!!

d'entrants de Nadal 2011 (1): capuccino de ceps i trompetes de la mort

Us presento avui una més de les receptes del dinar de Nadal del passat dissabte. Suposo, dedueixo, penso i sospito que la feina frenètica de cuinar per a 15 persones que estimes et manté en una tensió competitiva (que diria en Guardiola) i tot i tenir-ho al cap no et deixa meditar sobre aquella persona a la que estimes, enyores i que va maxar durant aquest any.

D'aquí la cançó que encapçala la entrada. Viva la vida.
Avui sí que he tingut temps per enyorar i per a fer-ho amb tranquilitat. Sorbito a sorbito en una tarda de diumenge profunda i plena de records. Igual que també és profund i dens aquest capuccino de bolets on el brou porta el gust de les trompetes i la crema porta el perfum i la intensitat dels ceps (boletus edulis)

Capuccino de bolets.

Ingredients:


El millor brou o caldo que puguis trobar (més endavant dono alternatives)
30 grs de ceps secs
30 grs de trompetes de la mort
Mig litre de crema de llet (nata líquida)

Procediment:


Jo he fet servir una part del brou de carn que he obtingut de tenir estofant 3.5 kg de cua de bou en un caldo fosc de carn, ja només amb això us juro que el caldet feia levitar. Però hi ha alternatives diverses per als que no puguin o vulguin complicar-se tant la vida: Un bon brou de carn o de pollastre (en aquest cas el pots enriquir amb unes cullerades de Bovril que és un concentrat de carn amb força qualitat).


Personalment trobo que el millor és un brou o caldo de procedència animal, tot i que un brou vegetal també serviria es clar.


Portem el caldo fins a la ebullició i el treiem del foc, hi aboquem les trompetes de la mort que contribuiran a enfosquirlo encara més (com més fosc, més similar al café, no?). Reservem


Posem la crema de llet en un cassó i la escalfem sense que arribi a la ebullició, també la retirem i hi infusionem els ceps. La deixem refredar i la colem. 
La tindrem a la nevera fins que estigui ben freda i aleshores la muntem. Aquesta serà la 'crema' del nostre capuccino.


Finalment i com a divertimento, nosaltres hem servit el capuccino en un d'aquests termos en que has de pressionar el tap per a posar-te el café. La nata perfumada a part la agafava cadascú amb una cullareta.

Amanida de nadal, les receptes d'aquest nadal 2011

Avui ha començat el Nadal a la nostra familia.
I es que la reina galega del meu cor, la meva super-xermaneta i jo mateix tenim l'honor de disparar cada temporada el tret de sortida a les festes amb el dinar nadalenc avançat. Com que hem de fer tandes perque sóm diverses cases, a nosaltres ens va tocar ser els primers i obrim temporada.

Aquest és un evident avantatge ja que sempre ens trobem a la tropa fresca i amb moltes ganes de batalla de forquilla i ganivet.

Començo doncs la sèrie on aniré posant les diferents receptes del que hem servit avui (quasi totes elles de Xesco Bueno, amic, xef  i blogger al que hem volgut retre un sincer homenatge i al que hem d'agrair els consells i la paciència amb els dubtes que li hem transmés), que inclourà la quallada de foie, el capuccino de ceps, la prueba de cerdo -inevitable referència als origens extremenys de bona part de la tribu-, la cua de bou, la sorra terràquia, els coulants de turró i per suposant l'amanida fantàstica d'escarola, seitons i taronja amb dues vinagretes.

Que és justament el que us porto avui.

Amanida d'escarola, taronja i seitons a les dues vinagretes.


Ingredients:


Escarola
Seitons en vinagre suaus
Dues taronges
Un grapat d'anous


Vinagreta de plàtan:

Dos platans
El suc de tres llimes o dues llimones
Sal, oli d'oliva verge
Pebre


Vinagreta d'olivada:
Dues o tres cullerades d'olivada negra
Sal, oli, vinagre de xerés i pebre.

Procediment:

Netejem i tallem la escarola a bocins còmodes per a portar a la boca. Ens assegurem que està ben seca i la disposem de base.
A sobre repartim els seitons en vinagre intercaladament amb grills de taronja pelada 'en viu', es a dir, sense ni restre de la  pell blanca i amb els grills separats sense la membrana. Per entre la escarola hi podem posar unes quantes anous pelades i partides a bocins que li quedaran molt bé.


Per a fer les vinagretes, pelem i aixafem un plàtan o dos, al que afegirem un bon raig de suc de llimona o de llima, un punt de sal generós i finalment un bon raig d'oli. Com que el plàtan tendeix a espessir-se jo de vegades li afegeixo just abans de portar a taula un rajolí d'aigua i ho torno a barrejar per a que sigui més fluid. Si el platan no és tal, i és banana sense gaire dolçor es pot afegir una culleradeta de sucre glace o sucre impalpable. Aquesta vinagreta és fantàstica per que és agre, és salada i és dolça. Tot alhora.


Per a la vinagreta d'olivada, o triturem nosaltres mateixos un bon grapat d'olives negres d'aragò -sense pinyol- i afegim aquest puré a una vinagreta clàssica de oli, vinagre de xerés i sal... o comprem el puré d'olives fet i repetim la operació.

Nosaltres hem servit la amanida sense amanir (valga la rebuznancia contradictoria) i cadascú s'ha posat la combinació de vinagretes que més l'ha seduit... jo comfesso que la de plàtan és una cosa que me vuelve loco que me vuelve loco....

de 'va con todo' y no lo adivinas que ya te lo he dicho.

L'imperi Romà va caure entre altres coses per la 'molície' i les panxes mitxel.líniques i decadents. Els ianquis cauran també per la cansalada, perque estan francament malalts...

Xiclets de bacon, gominoles de bacon i pastilles de menta amb bacon. ¿Como te quedas?

decuina.net a la radio. Punt de cocció ep. 13

Punt de cocció de divendres 16 de Desembre, on a part de les notícies, opinions i recepta (gentilment cedida per surfzone) tenim la preciosa historia del temps en que Berlin va ser bombardejada.... amb caramels.

I aquí el corresponent podcast per a qui tingui ganes de sentir-lo. Per acabar... Primer prendrem Manhattan i després ho farem amb Berlin.

Clica AQUÍ per a fer el download del programa.

de café café. Portugal 1 - España 0

A proposit de l'interessant article que publicava Paco Nadal al seu blog sobre la cultura del café a Portugal (quin pais tan maco) i la diferència amb el maltracte que sovint es dona al café a les nostres terres, vaig intercanviar mails amb la nostra lectora titular lusitanofalante. Tambe s'ha de dir que mica en mica la cosa va canviant i poden trovar bons baristes també a casa nostra, però encara és inhabitual.

I m'ha enviat una llista dels noms amb que els cosins peninsulars anomenen els seus cafés, i es que em resulta tan maco i musical aquest idioma!! I a sobre quan entres a un bar portugués la gent no crida, ja ho he dit molts cops : adoro i admiro aquest poble que als restaurants parla en tó moderat i té la paraula obrigado tatuada als llavis.

 

bica--café tomado em chávena própria. -expresso- Em Porto usa-se o termo cimbalino
galão--café com leite servido em copo alto.
carioca--café enfraquecido com água fervente.
café cheio--café feito com muita água.
bica escaldada o café curto ou italiana
café abatanado com mais água, servido numa chávena maior

o garoto  leite em chávena pequena com um pingo de café

 a meia de leite café com leite servido numa  chávena grande.

o nescafé saquete de café solúvel e água a ferver à parte, para o cliente misturar.

Nota, Chávena = Tassa. 

I jo que fa anys pensava que Portugal era territori del café excessivament torrefactat i resulta que ens passen la ma per la cara amb aquest tema!!

de (soprenents?) rovellons de desembre (níscalos)

Per a mentalitats poc avesades a la recolecció boletaire com la meva, no deixa de sorprendre que en les darreres dues setmanes hi hagi força personal recollint rovellons als boscos de Catalunya. Ho se perque m'ho han dit i perque els he vist dins de la cistella, o sigui que no es pas cap llegenda urbana de un amic que te un cosi que n'ha vist a un que....
Que no haviem sentit que aquest any rien de rien i que ja s'havia acabat i que havia estat un desastre la temporada de bolets? Em reconec força ignorant en tots els temes de la caçera de bolets.

Si us doneu una volta per els mercats en trobareu força a les parades (tot i que obviament molt ens arriba de fora, de ben lluny). I tot plegat amb una baixada de preu considerable respecte a fa aproximadament un mes. No es pas que em queixi, però sí que em sorpren.

Espero que disculpeu l'estat de la vitro de la foto, que està feta en plena batalla i sense preparació de cap tipus. Sempre podria haver-li passat el drapet com ho va fer en Sergi i vigilar que no hi hagués cap contrallum xivato. Es clar que jo no soc pufessional i ells sí.

Arrós cremós de rovellons

Ingredients:

Un bon arrós (gràcies Manel i Miquel per avisar hahaha)
Un bon grapat de rovellons (níscalos)
Dos porros
Quatre o cinc salsitxes de pollastre
Una ceba
Tres dents d'all
Una mica de farigola (tomillo)
Brou suau de pollastre
Sal, oli, pebre


Procediment:


Tallem la ceba, el porro i els alls en bocins petits i els posem a sofregir suaument en una mica d'oli a la cassola. Quan els tenim ben estovats, afegim els rovellons tallats  i els saltejem per a que perfumin una mica l'oli. Finalment les salsitxes tallades petites i amb tot aixó ja tenim el fondo (no teniu salsitxes? Doncs poseu daus de pernil, de cansalada,...).

Perfumem amb la farigola i el pebre i posem l'arrós uns segons abans d'afegir definitivament el caldo. Jo he anat afegint el caldo mica en mica -una mica com un risotto- per a tenir el control de com volia que em quedés de caldós al final.

Però vaja, també podeu posar una mica més del doble de caldo que d'arrós desde el principi i esperar els 18 mins aprox de cocció que té l'arrós de mitjana.

Jo no se que té la farigola i els bolets que em tornen boig. Ara bé, reconec que m'hagués agradat que fes una mica més de fred, per a tenir aquella sensació tan maca de confort mentre a fora plou i glaça i tu et fots amb la xermaneta i la reina del teu cor un bon arrós amb bolets :)

de ungletes per la vida. Hi ha d'haver de tot.

Això de menjar-se les ungles no es pas un fet gaire gastronòmic, la veritat. Però si les decores adecuadament, les ungles poden ser al.legories sobre menjars i begudes. Al.legories cutres majoritariament, no parlem d'alta poesia visual... però al.legories al cap i a la fi.

Encara no se si em fan venir gana o em fan 'venir ganes'. Yatusabes.

 

Vist a http://pienspolish.tumblr.com/

No se si em fan venir ganes de res que no sigui marxar ràpidament (fast run)

Vist a http://thisisnailporn.tumblr.com/post/14064840133/fast-food-nation

Algunes em fan venir ganes de seure en una butaca, caríssima però butaca.

Vist a http://www.tumblr.com/liked/by/pienspolish/page/2

I  finalment el millor pot ser que et vinguin unes ganes terribles de beber para olvidar segons quines coses que veig per els internets...

Vist a http://pienspolish.tumblr.com/

Heh!

d'un més un igual a dos (metres)

Alguns habituals coneixeu la meva passió per Ca Massita. Jo sóc massitista, perque em sembla que un sac de farina és un bon lloc per a situar unes coordenades a partir de les quals començar a desciure el món i la vida. Com a físic se que no hi ha un sistema de referència universal, però també se que n'hi ha de privilegiats per sobre d'altres.

I aquesta familia de forners de Vinarós han compartit amb tots nosaltres aquest video èpic, amb música de Carles Santos -tot i que en alguns moments inicials he pensat que sortirien els Sith a atonyinar Jedis amb els seus tubs fluorescents de colors-.
En el video trobareu com es fa una farinà de dos metres de llarg, aquest dolç tradicional d'aprofitament on la farina del centre, sense amassar, cou fins a formar una mena de massapà al.lucinant.

Trobareu més info i documentació a la entrada dels olleta de verdures, o sigui el Massitet i la Susanna.
#loflipo  #nen

demential Physical Coca-cola Automotive

El video és pilladament gastronòmic, però... qui té ganes de somriure una mica?
La explicació del fenómen de la Coca-Cola i els Mentos (Físic, que no pas químic) ja la vem donar aquí.

I ja que aquest riu de cola passa per Antequera, aprofito per assenyalar que aquest experiment és una bona manera de visualtzar la tercera llei de Newton 'a tota acció li succeeix una reacció de igual força i sentit invers'. Es a dir, la força amb que s'empeny cap endarrere la coca cola desfermada en aquest cas és la mateixa que rep 'el cotxe' per anar cap endavant.

Via Microsiervos

de la importància de tenir el botifarró ben ferm.

Una de rapideta per al tàper, que fem tard. Aquí el principal tema és que jo encara tenia al congelador unes fabas de Bergantiños, que venen a ser com unes 'pochas', es a dir, mongeta collida quan encara verdeja i per tant amb un temps de cocció breu i una dolçor i finura sensacionals.

La barreja tradicional de casa seria fer unes mongetes amb botifarra crua o botifarra negra, així que vaig voler fer la prova amb botifarrons (a.k.a. morsilles). De botifarrons n'hi ha molts tipus, a mi els que m'agraden més són de ceba però amb cós, fortets. Sense que al primer cop de calor ,es desfacin com el prestigi dels handbolaires de vasca hidalguía embraguetats regiament.

Oi que hi havia el llibre de 'La importancia de llamarse Ernesto'? Doncs també té la seva importancia tenir un botifarró ben ferm sempre que sigui possible!... Heh, això sona prou hardcore? Era la intenció.

La recepta no pot ser més senzilla, però us asseguro que vosaltres dinareu bé i saborós... mentre perfumeu l'ambient del menjador de la feina. Perque on hi hagi un botifarró que es tregui el Eau de Rochas. Podem dir que es fa notar a l'ambient.


Fabas amb botifarró i porro.


Ingredients:

Mig kilo de fabas, pochas o mongeta cuita.
Dos botifarrons de ceba ferms.
Un porro
Dues dents d'all
Sal, oli, pebre.


Procediment:


Fa vergonya escriure'l i tot de lo simple que és hehehe


Tallem els porros en rodanxes i els saltem a la paella amb una mica d'oli. També afegim els alls.
Quan estan estovats afegim els botifarrons tallats en rodanxa per a que es rostin lleugerament per l'exterior.
Finalment, afegim les fabas i salpebrem al gust.


Admet gotet de vi, xarrupet de vinagre suau, goteta de picant,... en fi.. variacions al gust.

de Savoy Truffles, notes que enganxen by The Beatles

Enganxadíssim a la cançó 'Savoy Truflle' dels Beatles, però molt eh!!

On gran part de la lletra son els bombons continguts dins d'una caixa de la marca Mackintosh Good News (un dels quals es deia Savoy truffle) i que George Harrison va dedicar al seu amic Eric Clapton. Un ionqui de la xocolata.

Cream tangerine and montelimar, 

A ginger sling with a pineapple heart, 

A coffee dessert, yes you know it’s good news, 

But you’ll have to have them all pulled out after the savoy truffle. 

Cool cherry cream and nice apple tart, I feel your taste all the time we’re apart, 

Coconut fudge really blows down those blues, 

But you’ll have to have them all pulled out after the savoy truffle. 

Brutal, dame más trufas!! Dame más!!

de risotto de salmó amb lo nostre arrós

Una de les coses que salvo del saló degusta va ser retrobar-me amb la Eva i en Jordi (lo nostre arrós), als que habia conegut en el sopar del colectiu de restauració Tarrgona Essència.
Amb ells vaig poder xerrar una estona en el seu stand dins de l'espai Prodeca on presentaven la seva nova cervesa d'arrós. Aprofitant el seu coneixement de la terra (ells són d'Amposta) els vaig interrogar una mica sobre la seva visió del món cooperatiu -justament aquell dissabte estava en plena ebullició la polèmica explosió del cas de la cooperativa arrossera de l'Aldea- i en general sobre el sector.

Ells van per lliure, així que està clar que tot i no manifestar cap objecció concreta al món cooperatiu (són ben prudents i assenyats, que els bloggers després ho xerrem tot! heh!) ells van decidir... doncs aixó, anar per lliure.

Em van obsequiar amb un paquet del seu arrós bomba i un altre de carnaroli. Respectivament adeqüats per a arrossos secs tipus paella i tipus risotto. Unes joietes.

Vaig decidir començar per un risotto.

Vaig decidir incorporar el salmó a troços ben grans, que s'hi trobi. És curiós perque abans tenia tendència a esmicolar ben petit tot alló que afegia com a saboritzant al risotto. Per a que dominés la textura cremosa del arrós sobre un amarat global del sabor en corresponent.
Però darrerament -com podreu veure també en el proper arrós de rovellons- em diverteix més fer-ho amb bocins grans i trobar-hi els elements. Si no és divertit, no mola així que faig segons em diverteixi.

Arrós cremós de salmó / risotto de salmó.


Ingredients:



Mig kilet d'arrós arboreo.
Uns 700 grs. de salmó fresc (que n'hi hagi pordió!)
Dues cebes grans
Unes dents d'all
Brou suau de pollastre (o aigua si no en teniu)
Mig gotet de vi blanc
Sal, mantega i pebre


Procediment:


El procediment base del risotto ja és famosíssim però el tornarem a posar per alló de la completitud que ens explicaven a les classes de matemàtica a 'la facu'. Heh.


Començem daurant en mantega la ceba i l'all tallats a troços petits. Daurar no és la paraula, han de quedar tous i translúcids però sense agafar color. Alerta amb la mantega que si posem foc massa fort la cremem.
Un cop tenim això, hi afegim el gotet de vi blanc i evaporem l'alcohol. Fins aquí la preparació base de tot risotto.


Mentrestant jo he anat daurant a la paella els talls de salmó, perque volia afegir no  només el gust del mateix a l'arrós sino que tingués aquest regustet del daurat de planxa. Reacció de Maillard en diuen.

 

Posarem l'arrós a la cassola per a anacarar-lo, es a dir, fregir-lo lleugerament sense torrar fins que es torna blanc i comença a absorvir el gust de la mantega perfumada amb la ceba i l'all. Aquesta operació serveix per a que al final ens quedi més 'suelto' tot i ser un arrós cremós.

Afegirem el brou mica en mica, tornant a afegir quan l'arrós el vagi bebent, i quan porti deu o dotze mins de cocció li afegim els troços de salmó (es que jo crec que si el poso desde el principi el salmó es desfarà... y eso no!!)

 

Anirem removent, però quan ja tenim el salmó jo no li dono gaires voltes més, per alló de la integritat estructural. Al final en aquesta ocasió jo no li vaig afegir l'extra de mantega (mantecare) perque ja em semblava que la dieta anava al límit. Aixó sí, uns musclets al final també hi van caure per a contribuir a donar més color.

I bé, aquí teniu el resultat, que per cert estava ben bó i la veritat, quan tenim un arrós de qualitat com el del jordi i l'Eva val la pena cuidar-lo una mica perque et respon moltíssim: la estructura final del plat era fantàstica amb un arrós tendre però ferm. Bravo!