de sopa de peix i un esnobisme. Recepta per cap d'any.

Entre tanta càrrega al galope dels batallons de la caloria ligera que aquests dies assalta la trinxera de la nostra cintura està bé trobar alguns plats que siguin saborosos, senzills de fer i alhora aportin aquest factor desengreixant que tant necessitem durant els àpats nadalencs.

Aquesta sopa de gambes ens la va preparar la nostra tieta Mari al seu meravellós sopar de Nadal, i jo en aquell moment i sota un atac agut d'esnobisme vaig exclamar que una sopa tan potent i alhora amb un caldo tan fí em recordaba una mica als brous orientals. Ja veus estimat lector, com si ara resultés que qualsevol brou fí, clarificat, potent i definit és un producte de les influències orientals a les nostres cuines. Quina pena de comentari!

Obviament fa segles que el consomé està inventat, definit i clarificat en aquesta zona del món. De fet els estimadíssims i mai prou ben lloats cosins del nord dels Pirineus segur que podran mostrar amb orgull llibres dels seus mestres decimonònics al respecte. R-E-S-P-E-C-T.
Així que més enllà de la ocurrència snob de la nit la idea que em queda és la d'aprofitar aquesta sopa de sabor nítid per a la propera nit de cap d'any. Per cert, posem-nos una mica reivindicatius....Qué passa amb els pobres abstèmis que no tenim l'atenuant de portar el puntet posat quan diem les notres tonteries? #volemjusticia #excusesperatothom



Sopa de peix amb mandonguilla de gambes
4 personas:
 
Ingredientes:

1 cabeza rape (yo compré cuas congeladas)
1 cebolla, 1 puerro, 1 zanahoria, 4 tomates medianos, 2 dientes ajo,
Aceite, 1 copita de brandy, 1 vaso vino blanco.
 
Para las albondigas:
300 gr. gambas picadas, 1 huevo, perejil picado, 1/2 cebolla picada, pan rallado, 1 diente ajo.
 
Preparación:

Poner todos los ingredientes (verduras) en un recipiente con el aceite y rehogar unos minutos. Añadir el pescado y las caparazones de las gambas, agregar la copa de brandy, el vino y 2 litros de agua.
Dejar hervir unos 45 minutos. Ir espumando para quitar impurezas.

Las albondigas normal, todo junto, y amasar bien para mezclar y hacer las albondigas. Se puede sustituir el pan rallado por pan de molde sin corteza mojado en leche y desmenuzado.

Luego triturar el caldo de pescado y colar. Poner el caldo en un recipiente y añadir las albondigas y calentar unos minutos antes de servir.

de en ocasiones veo ajos.

Passejant per el costat gastro-friky de la vida... bon matí de diumenge!!

Del dissenyador Anton Naselevets
Via Yankodesign

de recomanació sabatina: K-soleta a Pla dels Àngels

Darrera recomanació del 365bcn i ens marquem un bonic joc de paraules al restaurant Pla dels Àngels. Una "K" (llegir k-soleta) d'ou i patates per a celebrar la vida!! :Podeu clicar aquí o a les imatges per llegir la recomanació complerta :)

Pla dels Àngels
Calle de Ferlandina, 23. Barcelona  [MAPA] | ☏ 93 319 40 47
http://www.semproniana.net/

de regal de Nadal: reomplidor de càpsules de café

Un dels meus regals d'aquest Nadal, una sorpresa total: el reomplidor de càpsules de café per a que no ens frungeixin més amb els preus estratosfèrics del café originalment encapsulat. I es que es pot fer servir amb les càpsules originals i així posar-hi el café que t'agrada a preus humans.
Fantàstic! Gràcies al Àlex -el meu amic poc invisible je- !!!

Ho sento Georgeeeeeeeee!!!

de Nadal 2012 (3). Entrants: seitons amb pinya o melmelada

Uns entrants espectacularment bons, que vem descobrir aquest estiu al Restaurant Ca l'Esteve. A sobre de boníssims, són molt fàcils de fer. Ho tenen tot!!

Es tracta de preparar (o comprar, es clar!) unes melmelades de pebrot del piquillo (en el nostre cas amb reducció de Pedro Ximenez), una altra melmelada de tomàquet i un puré de pinya natural.
Amb aquetes preparacions, o altres si us venen de gust (poma? pera? taronja?..) us busqueu una bona llauna de seitons (boquerones) en vinagre: Es tracta d'enrotllar-los deixant un espai al interior per a farcir amb les melmelades i purés dolços.

Un consell: vem provar de fer la variant posant una mica de sal i pebre a la pinya per allò de fer experiments. La pinya està bona però el conjunt baixa la nota perque aleshores perd una part del contrast dolç-salat amb el seitò.

Amb la family va triomfar sobretot el de tomàquet, per cert.

de corbata bebible. Existe amijos, existe...

¡Oiga ,amijo! ¿Es usté un encorbatado y sediento ejecutivo agresivo?
¿Nesecita recuperar fuersas para destruí los argumentos de sus enemigos en maratonianas reuniones bajo la atenta mirada de su jefe?
¿Se le queda la boca seca como esprato de tanto machacar a sus inútiles y peresosos subordinados?
¡No se preocupe amigo, aquí tiene la solución! La CORBATA CANTIMPLORA.

Escójala, vístala, bébala.

ViaGizmodo

d'escudella 2012. Pas a pas a temps real

En bonitas fotos a todo color, la escudella i carn d'olla 2012 edition
a mesura que es va el.laborant aniran pujant les imatges. Que no tinc altra feina que estar fent un post en viu i en directe? Doncs mira... No. :P

de Nadal 2012 (2). Entrants: Ravioli d'esqueixada i sopa de pastanaga.

Un entrant deliciós de nassos (vaja, deliciós de collons però queda políticament incorrecte si ho dic així. I més en unes festes tan cuquis com els dies de Nadal. El lector no tendrá en cuenta la expresión para su juicio final de la entrada. Bórrese del acta.). Un petit bagul de bacallà encapsula els ingredients canònics d'una esqueixada. El ravioli que ha d'estar fresc de la nevera posat en un petit mar de sopa de pastanaga tèbia... no ho puc evitar: deliciós de collons.

Per al muntantge cal picar el més finament possible pebrot verd, pebrot vermell, ceba tendra i oliva negra. Ho barrejet tot i ho amanim amb una mica de sal i oli. Reservem.

Comprem un bacallà que per comoditat jo vaig adquirir congelat. La idea és aprofitar que quan s'està descongelant hi ha un moment que es pot tallar però alhora encara aguanta molt bé la estructura. Aixo facilita molt el moment de tallar tant fi com sigui possible.

Utilitzant un motllo de fer glaçons, posem a les parets oli i les làmines de bacallà. Farcim amb la barreja que acompanya normalment la esqueixada i posem a la nevera per a que agafi consistència. Mentrestant farem una crema de pastanaga tot bullint pastanaga amb cebes. Quan estan toves les triturem i passem per el colador per deixar la sopa molt fina. Salpebrem i només ens quedarà posar la sopa amb el ravioli al mig...

de Nadal 2012 (1). Entrants: Steak Fuet

Una idea símple per als entrants o pica-pica de les festes de Nadal. I i que amb el toc de la vinagreta correcta es converteix de boníssima en espectacular. Tallar un fuet i mig (el millor que trobis, per cert. Si és fuet i vols enamorar busca el millor fuet possible que puguis abastar) i tallar-lo tan petit com puguis.
Es necessita temps, però val la pena.

Ho barrejes amb tomàquet també tallat tant petit com el fuet per a que no es distingeixi i ja tens el teu tartar de fuet base. Aquí has de posar a treballar la imaginació i fer una vinagreta molona que marqui el teu perfil. Nosaltres li hem posat una vinagreta amb una cullaradeta de mostassa (a la antiga no, l'altre per a que no es vegin les llavors), oli i  suc de llimona.

Aquesta idea la vaig aprendre en un taller de la ma del xef (i amic) Xesco Bueno. Ell l'havia aprés també d'un amic (actualització: la idea li va arribar de @pantumaca)  i així anem fent cadena. Compartir és estimar i seguim cursis en mode nadalenc....

de Menú Nadalenc (Gastronosfera)

Avui nova entrada a Gastronosfera.
Un completet menú de Nadal amb entrants, amanides, plat principal i postre. Per a aquells que encara esteu buscant idees amb les que acariciar l'ànima dels que estimeu a través del fogó (aaaaaaahg, el Nadal em torna cursi!!!!)
Si us agrada la proposta de menú Nadalenc de l'article (allà, no aquí ;P), please, podeu fer un 'me gusta' i un Retweet al article. I si hi deixeu un comentari em fareu encara més feliç!!

de la fí del món (tal i com el coneixem)

No ho he pogut evitar i passo de revisar si hi ha alguna cohartada gastronòmica en la lletra d'aquest fotut himne... és la fi del món tal i com el coneixem. I estem ben contents!

¡Corran! ¡Húyan! ¡Salven sus cocinas!!!

Foto: worth1000

de FormatJazz

Jazz i formatges, o FormatJazz com molt afortunadament han batejat aquesta iniciativa on pots acaronar-te les orelles i la gola amb jazz i formatge respectivament. Sincereament quan menjo formatges no és pas el jazz la música que crec que em vindria al caparró, però això és probablement perque jo soc un ionqui del rock and Roll. Avui a la Nova Jazz Cava de Terrassa: sopar amb nou tipus de formatge i concert per 22 euros. 

Es degustaran formatges "Bauma" tot escoltant el músic barceloní Jordi Rabascall. Si sou del Vallés i teniu el vespre lliure ja teniu una bona proposta amb la que donar la benvinguda al cap de setmana!!

de los quesos, el poema

En Josep Pedrals recitant 'El poema de los quesos' de Nico Roig.
Servit en còmode piulada per aquell que és el justament que jo voldria ser quan sigui gran: Martí 365mm.

"... Cuando te conocí eras una tierna Moza-rella llena de García, me sacabas de mis Cabrales(...)
Así que ¿Tu te Caserío conmigo? Por queso es lo que yo quesería(...)
Aquella cosa Torta del Casar-se (...)

Pero como yo soy más quesero y a tí te va la Fetta...
te fuiste..."

de fideus a la cassola 5.0

Un amic ha descobert que darrerament penjo moltes receptes de fideus a la cassola, i m'ha preguntat si aquesta d'avui és la versió 5.0 refinitiva... home... doncs la veritat és que un dia a la setmana al tàper cauen uns fideus i un altre dia a la setmana hi cau un arròs. It's a fact, la crisis, que es muy mala :D

En tot cas, i per allò del dietari personal que també és i vol ser aquest blog, el cert és que n'he pujat bastants darrerament. I aviso, sembla que continuaré pujant receptes de fideus. Al cap i a la fí, cada setmana 'invento' una combinació i en algun lloc les he de guardar :P

Anem per la recepta:

Fideus amb botifarra esparracada.

Ingredients:
400 g de botifarra sense pell
Tres pastanagues
100 g de cansalada fumada
Una dent d'all
Sal, oli, pebre

Per als fideus:
300 g de fideus gruixuts
5 cullerades de doble concentrat de tomàquet
Dos gots d'aigua i un got de brou de pollastre
sal, oli, pebre

Procediment:

A la cassola posem una mica d'oli en el que sofregirem suaument la pastanaga tallada ben fineta, fins que estigui tova però sense que es desfaci. En aquest moment afegim l'all picadet i la cansalada, que saltarem també una mica fins que la cansalada s'estovi. Finalment, hi aboquem la botifarra esparracada en troços generosos. Daurem la carn, salpebrem i reservem.

A la mateixa cassola, hi posem els fideus i una mica d'oli. Els fregim un parell de minuts per enrossir-los i que així al final quedin sueltos. Afegim el doble concentrat de tomàquet i li donem unes voltes.
Finalment afegim el brou i l'aigua i coem els fideus. Com que van al tàper jo els deixo ben al dente ja que sempre s'estoven una mica més durant les hores de nevera.

La raó de posar el tomàquet 'a part' i no fer-lo sofregir a la salsa és que d'aquesta manera els fideus en tenen el sabor però la carn no. Això no és ni millor ni pitjor que la forma tradicional de fer la salsa però de tant en tant està bé fer variacions i a mi m'agrada ficar-me el troç de buti i que tingui un sabor molt nítid. Raruno que soy.

d'all i oli eau de fragance

Si Pizza Hut pot crear el seu propi perfum amb aroma de caixa de pizza acabada d'obrir (literal) jo estic pensant en llençar una nova linia molt més agresiva de perfums i colònies.
Nostrada, potent i per a mascles molt i molt Alfa:
All i oli heat...¿Te atreves a probarlo?

de 41º (Albert Adrià). Avance Nitropiña

Trailer del post 41º Albert Adrià en la #CenaInedit

Cachaça, vainilla, piña, mantequilla, licor de naranja y un poquito de fresa.
Ah! y un poco de Nitro...

de International Banana Museum

Quan tinguis un d'aquells dies en que et sents un 'bicho raro', et faci això sentir orgullosament diferent o perillosament exclós...pensa que no tens motius per sentir-te malament o excessivament protagonista.

Fred Garbutt, president el Museu Internacional de la banana.  

Estimat lector o estimada lectora,
ets fotudament convencional. Ho sento.

Cool Hunting Video Presents: The International Banana Museum from Cool Hunting on Vimeo.

Via cool hunting

de recomanació sabatina: Mercat del Pi

Avui al 365.com recomano firar-se i passejar en aquests dies previs al Nadal. A mi m'ha quedat alguna cosa pendent des de la infancia perque em recomforta l'ànima d'una manera molt especial passejar-me per el Barri Gòtic de Barcelona, i si fa fred encara millor!!

Podeu consultar la recomanació complerta clicant a les següents imatges... :)

  

Si la semana pasada movíamos el pandero por Portal de l’Àngel para comprar turrón, hoy seguimos de garbeo navideño y nos acercamos hasta la vecina Plaça del Pí. Donde bajo la mirada del pórtico barroco un mercadillo de fin de semana nos ofrece productos artesanos. Quesos, mermeladas, miel con su trozo de panal incluido y otras delicias que durante el año son algo hippies pero en Navidad ganan diez puntos en el marcador de entrañable.
Si hace frio, aún mejor…

Mercadillo de la Plaça del Pi
Plaça de Santa Maria del Pi. Barcelona  [MAPA]

de Bolets Petràs mushroom's Hunter Experience

El meu professor de redacció m'ha dit que sempre funciona bé el començar amb una bona metàfora, i si no tens el talent com per a brillar com a mínim has de parir una comparació decent.
Que Bolets Petràs et convidi a collir bolets amb ells deu ser equivalent a que la Duquesa de Alba et convidi a viure una jornada d'aristocràcia decadent: lo más de lo más. O sigui, gama alta full equip en coneixement del sector i la materia primera. Entrar por la puerta grande a la plaza.

 ¿No serà un camagroc, senyora duquesa?

No sé que pensarà l'equip de Petràs de la meva comparació (en el fons espero que s'entengui que parlo que son uns Grandes de España del món boletaire), però el meu profe de redacció m'ha posat un 6,5!! He pensat portar-li un cistellet quan vagi a la revisió d'examen.

I és que com podeu veure, no només ens van saber portar a troç de muntanya on fins i tot neòfits com jo mateix vem saber trobar algun bolet... es que ens van preparar d'entrada un esmorzar de pa amb tomàquet, embotit, refrescos i café amb llet que ja valia la pena la excursió per els somriures que va despertar. Tants somriures com el kit d'emergència boletaire 'mushroom's hunter' amb unes secallones, uns pans i una mica de formatge que ens van donar...'per si us perdeu'. Grandes!!

Foto: Cuinetes (Nuni)

Després ens van conduir per el bosc aconseguint que cap de nosaltres s'hi perdés de tant mirar a terra buscant i rebuscant el desitjat rovelló. Que us dic una cosa, la muntanya està plena de uns bolets que s'anomenen rovellons de cabra que són un fotut FAKE de campionat. Es poden distingir perque al trencar-los deixen anar un liquid blanc sospitòs. N'hi havia centenars, i a sobre els cabrons són molt i molt macos!! No quantes desenes de vegades vem preguntar al Jordi -peacho guía de paciència proverbial- si 'aquest és bó, Jordi?'... i no ho era.

I per acabar, ja que començavem amb menció a la Casa de Alba...ens van mutar una carpa per a que ens sentissim com a aristòcrates en una caçera de cochinos jabalins amb el xef Xesco Bueno al comandament dels fogons. El mestre, fidel a la seva linia habitual ens va fer treballar i cadascú es va fer el seu papillote de bolets amb rostit (cada papillote signat amb el nom per a evitar baralles que ja sabem com som els blocaires... heh!). I per acabar el dinar un arrós de ceps i calamars que quita el sentío. Ja m'he comprat un equip complert de espionatge Mission Impossible per a entrar a la cambra cuirassada secreta on el Xeco en guarda la recepta.

El millor serà que ens veieu la carona de gaudi en aquesta peliculeta de tres minuts. Jo crec que parla per sí sola. Gran sortida, gran jornada i moltes gràcies a Petràs per haver-nos convidat.

Foto: Cuinetes (Nuni)

de Nadal en crisi: Cuando la pobreza entra por la puerta el foie salta por la ventana

Primer Nadal de la dècada on no farem cap entrant amb foie. Aquesta puta crisi està fent tornar els clàssics dels 80.

Cuando la pobreza entra por la puerta, el foie salta por la ventana.

Això sí, amor i somriures no faltaran al menú. #aporellos

 

de canelons de galera i tonyina: Una alternativa per al Nadal?

La recepta d'avui és un autèntic cop de puny en sabor, i tot perque està feta amb un dels crustàcis més saborosos que neden per els nostres mars i oceans. Es cert que la galera és magre i de carn escadussera però ho compensa de sobres amb aquest sabor tan intens que produeix un dels meus brous de mar preferits. El caldo de galeres i el caldo de musclos. Corazón partío.

Jo volia aprofitar i fer un plat que fes una mica de festa, i en això és dificil guanyar a uns canelons si es tracta de donar a la festa un caire casolà i familiar. En el meu cas, uns canelons de tonyina i galeres que no seran part del menú de Nadal d'aquest any però que podrien haver-ho estat per mèrits pròpis. Gran sabor.

Recepta: Canelons de tonyina i galeres

Ingredients:

Una dotzena de galeres
300 grs de tonyina en conserva de qualitat
tres ous
Una ceba
Quatre cullerades de salsa de tomàquet
Opcional: surimi o palitos de mar de qualitat
Plaques de canelons


Procediment:

Posem les galeres a saltar en oli calent dins una cassola. Jo personalment no he posat cap altra verdura ni bresa de cocció perque volia un brou pur de galera. Intensíssim. Quan estan daurades afegim aigua i les coem per un màxim de 20 minuts.

Al acabar les pelem i treiem la carn per als canelons. Amb les closques jo el que faig és posar-les a un colador xinés per apretar-les bé i extreure tota la substància possible.

Amb el brou de les galeres prepararem una velouté, es a dir, una bechamel que no porta llet sino que està feta amb el mateix brou. Posem a la cassola una mica de mantega i afegim farina que daurarem durant un minut o dos. Aleshores afegim el brou i coem fins que començi a espesseïr. A mi per als canelons m'agrada que la salsa estigui líquida, sino em sembla que queda una plasta inmenjable.

A partir d'aqui ens falta preparar el farcit tot picant la tonyina, afegint també picats els ous durs i la ceba ben cuita i caramelitzada en una paella. Si li volem posar palitos de mar per a que ens doni més de sí es pot fer i també queda bó. Finalment afegim la carn de les galeres i la salsa de tomàquet per a donar el punt al farcit.

Cuinem les plaques de canelons i els farcim.

La resta és història: capa de velouté, canelons, capa de velouté i formatge per gratinar. Si li posem una mica de mantega al formatge quedarà més daurat i més gustós.

Al forn a gratinar i ja ho tindrem llest.

de Panes Creativos, llibre + pans = qualitat de vida

Avui parlaré d'un llibre però parlant poc del llibre.Deixant a banda que molts de vosaltres ja coneixeu aquest magnific llibre...Qui necessita parlar d'un llibre quan pot explicar fets i persones?
Us parlaré doncs en primera persona, del dia que vaig cuinar una recepta del seu llibre Panes Creativos... amb ell i al seu obrador. Espero que l'estimat lector sàpiga perdonar-me la deriva personalista, és la millor manera que tinc per expressar el que sento i el que em passa per el cor.

Aquest passat divendres, una dona gran del barri va entrar a la botiga-obrador de Panes Creativos del mestre Daniel Jordà. Va comprar el seu pa habitual i en veu baixa i farcida d'emoció li va dir al forner 'des de que has obert el teu forn i has portat els teus pans, ha augmentat la meva qualitat de vida'.
Real como la vida misma, está pasando, es lo que hay.

I com deien als anys vuitanta puc prometre i prometo: desde que el barbudo panadero zen va apareixer al meu timeline vital, també ha augmentat la meva qualitat de vida. I no només per gaudir emocionadament a la solitud de la meva cuina de les llesques del pa de nous i panses. També i sobretot perque el paio té obert el seu obrador a la visita i mirada curiosa de tots aquells que estimen el pa. Quantes vegades no l'he trobat atenent visites, mostrant el seu treball i els seus mètodes a desenes de curiosos i enamorats d'aquest racó de la farina...

Un d'aquells moments que recordaré fins que les neurones em barrufin, és el dia que juntament a la reina del meu cor ens vem plantar per sorpresa al obrador creatiu per a compartir unes patates amb all-i-oli amb el mestre. Li haviem promés fer un vermout de diumenge. I els diumenges nosaltres no, però els vermouts promesos van a missa.

Mentre preníem una patata, xerràvem del món fariner i blocaire, ens cagàvem en la calavera dels poderosos i demès activitats habituals del vermutaire dominical... per a la meva sorpresa i felicitat en Jordà va començar a encarregar-me feines com qui no vol la cosa: neteja i engreixa aquestes caixes, pesa'm dos kilos de nous i un de panses,... a la chita callando em vaig trobar mano a mano preparant amb ell el meu pa preferit de tota la seva gama de sabors, colors i textures.

Regalasso, no? I el pa de debó, el que es va posar a la venda el dilluns següent (ho sé perque hi vaig anar jo mateix a buscar-lo al sortir de la feina). En Jordà em va dir que havia sortit particularment bó... los cojones putuchef... el que passa és que ets un zalamero.

La recepta que vem fer és exàctament la que apareix al llibre, amb les correponents proporcions per a fer-ne kilos i kilos. I us asseguro que va ser un dels millors diumenges dels darrers anys. Aquí teniu la recepta tal i com apareix al llibre:

Pan de nueces y pasas.

Ingredientes:

500 g de harina de fuerza
10g de sal
20 g de mantequilla o aceite
300 g de agua
10g de levadura
100g de nueces
150 g de pasas

Procedimiento:

Amasar bien todos los ingredientes e incorporar la mantequilla una vez la masa se vea homogénea.
El agua como siempre, conviene reservar una parte para el final para acabar de ajustar durante el amasado hasta que tenga la consistencia elástica conveniente.

Cuando esté casi elástica, añadir las nueces y las pasas.

Si resulta dificil, conviene realizar un plegado e ir incluyendo las nueces y pasas con paciencia. Tras un reposo de 45 minutos, formar piezas de 300 g y bolear (o dejar una sola pieza)


Dejar un tiempo aparte hasta que doble su volumen. Cocer en horno (210 ºC) durante 15-20 minutos (o el tiempo necesario hasta que se forme una costra por fuera).

Tenemos dos opciones de presentación ( para hacer antes de llevar al horno). Más rústico: darle la vuelta. Más sofisticado: pintar con huevo rebajado con agua y practicar algún corte con unas tijeras o un cuchillo.
El resultat un cop feta la cocció:

Actualització:
Les noticies sobre aquest llibre no s'aturen: Divendres van llençar la segona edició a cavalcar les estanteries i ahir mateix llegiem al putuFacebook ultra actiu que el llibre és finalista dels premis World Gourmand Awards... #nohasefaltadisirnadamás!!

Panes Creativos
Daniel Jordà y Álvaro Castro
Editorial Everest
160 pàgines ISBN 978-84-441-21-40-6

de xocolata ganxeta a la Cerdanya!!

Fa uns díes vem poder aprofitar un d'aquests packs de 'La vida es bella' que ens va regalar la nostra tieta Mari. Ens vem decidir per refugiar-nos a La Cerdanya per alló d'anar ben lluny, ben fred i en el cas del nostre país... amb bons peatges.

Puigcerdà és ben bonic, i si te l'ensenya una ganxeta Pro com és la Glòria encara més. Vem poder convocar d'urgència la trobada de gastroblocaires de la Cerdanya amb gran èxit d'assistència (un 100%) i ho vem celebrar tot prenent una xocolata ben calenta amb ella i el seu marit. Mentrestant, a fora, sota zero.
Vem gaudir de la visita a la explotació Molí de Ger, al mercat de Llívia, dinaret de pizza de peus de porc a banda de la companyia reusenca.
Queda pendent la crònica de la visita formatgera, amb molt de suc i dades interessants. Sembla mentida com un productor et pot dedicar tanta estona només per a explicar quina és la seva feina/vida.

La crònica purament gastronòmica de la jornada la podeu llegir en aquest article que he publicat a Gastronosfera. Tot i que aquí he posat la part humana (el millor dels blocs són els blocaires!!!) us agrairé si us passeu per gastronosfera i si us agrada la recomanació li cliqueu al 'me gusta' o al twitter o deixeu un comentari :)

Moltes gràcies Glòria per ensenyar-nos Puigcerdà, el seu llac gelat i la costum fantàstica de prendre xocolata calenta que em sembla que ha vingut per a quedar-se .... fins al quaranta de maig¿? :P