Doncs vet aquí la resposta de
la pregunta d'ahir sobre què recoi significava tota aquella fòrmula matemàtica tan recargolada i extensa:
I la resposta -
alerta que me la jugo- quasi ens la va donar l'Antonella de
La pasta per als catalans. I dic quasi perque tinc clar que coneix l'origen de la expresió matemàtica i -
aquí és on me la jugo: portant la contrària en tema de pasta a una italiana- on ella veu un temps de cocció jo hi veig una descripció matemàtica de la superficie de la pasta en questió.
Anem a pams, ja que me la jugo, m'explico.
Aquest passat 2011 ha aparegut un meravellós llibre que desitjo, diria que pecaminosa i fins i tot luxuriosament:
Pasta by design de George L. Legendre Ed. Thames & Hudson.
En el mateix llibre, i segons la descripció que apareix en la
pagina del editor, per a quasi un centenar de tipus de pasta diferent s'ha realitzat una classificació en families per la seva relació a nivell de forma i per a cada tipus una fitxa on explica els seus origens, etimologia i forma de fabricació.
Així com també una equació amb la seva corresponent representació gràfica que dona com a resultat una corva complexa de gran similitud amb la pasta.
Each spread is devoted to a single pasta, and explains its
geographical origin, its process of manufacture and its etymology –
alongside suggestions for minute-perfect preparation.
Next the
shape is rendered as an equation and as a diagram that shows every
distinctive scrunch, ridge and crimp with loving precision. Superb
photographs by Stefano Graziani show all the elegant contours.
Es a dir, les equacions són complexes expresions matemàtiques per descriure cada pasta diferent. I d'aquí que la nostra pregunta inicial sigui com bé deia l'Antonella un galleti (és com els nostres galets però amb una cresta punky!!).
El que jo trobo tan bonic del tema no es estrictament gastronòmic, concedeixo. Es pot menjar i gaudir de la pasta igualment sense delectar-se amb una ullada a aquest llibre meravellós que en bona part és un exercici estètic. Però com deia MakiNavaja, en un mundo sin ética, a las buenas personas solo nos queda la estética i en algunes ocasions convé fer una pasejada per els barris alts de la mateixa.
I aquest exercici de descripció matemàtica de corbes tridimensionals que es correponen a formes reals de pastes complicades, arrugades, plenes de crestes i valls... les trobo meravelloses.
Aquí podeu veure unes quantes representacions més en un article del New York Times (cliqueu a la imatge inferior)
Es tracta en definitiva, d'un nou llibre que m'ha sorprés per la seva originalitat i per la seva evident relació amb la ciència i la cuina, cosa que molts sabeu que a mi em posa especialment tendre. Digui-li tendre, digui-li burraco.
