de churros, cherous, xurros i reggaetón.

Fa uns dies va sortir la notícia sobre un diari Xilé que habia de indemnitzar alguns dels seus lectors per una recepta en que si es seguien les instruccions pas a pas, al introduir uns xurros que estàven al voltant dels 22 graus en un oli a 250 graus es produien unes explosions tremendes. Veure les fotografies de les cremades que van patir les víctimes m'ha fet desistir de la meva intenció inicial de fer alguns 'txascarrillos' sobre els xurros explosius.

Però documentant-me per al tema, he trobat una altra joia multimèdia ben escaient, on unes amables gringues en un descomunal exercici d'integració amb els seus veins mexicans del sud ens preparen una cosa similar a un cagalló que elles anomenen 'cheros' i que metafòricament són en efecte... un xurro.

Al loro amb els ingredients exòtics com la 'járina' o el 'aceite de vegetable muchou' que penso anar a buscar al super de productes 'latinos' més proper. Cal destacar l'encomiable esperit de conya amb el que adornen la dramaturgia. Tot circulant en segón pla o simulant caigudes i crits absurds fora de càmera.
Sincerament entendridor.

Que no us espanti la longitud del video, els últims quatre minuts només tenen audio regaetón que és exàctament el que li escau a aquests 'cherous'