divendres, 20 de gener del 2012

de menú homenatge a Santiago Rusiñol a l'Ateneu Barcelonès (1893)



Banquet que a principis de l'any 1893 es dona en homenatge a Santiago Rusiñol i Prats, amb motiu de la conferència que aquest donà en el Ateneu Barcelonés. Menú redactat per Pompeu Gener en català mitjeval.

"Gran àpat lemosí que alquns ciutadans onrats e gays fadrins de la comtal Ciutat de Barcelona donen al Gran Ferroveilaire e Pintor prehuat Mestre Jaume Russinyol ab motiu daver feyt forta xerradiça e rahonament de gran pes [...] en latheneu de la ciutat nostra lo xxi iorn del mes de Janer del ayn de la nativitat del Senyor Deus Sanct Jesus Christ 1893.


ACO ES LA FARTANERA


Anroures, raures, apit i oliuetes, langoniça de Vich e altres...
----------

Arroc de peixos, cipies, pops, petrines e tomaquet e ayls e talerines,
caragols cuyts a la peterreylada e muscles per aicels qui acó no agrade.
Lom de porch e salsitges ab fesols per fer un sostre mort als caragols.
----------
Ametles, figues seques, pets de monja, formatges, pances, nous e alcuna tronja.
----------
Vin negre daiceyl fort del Priorat,
e vin francés ab qus agafe el gat.
Café ab rom e tabachs e bon profit
E Deus sia lohat e benehit.

AMEN."

Extret del llibre 'El libro de la cocina española. Gastronomía e historia' de Nestor Luján i Joan Perucho.

Aquests muyayos no s'hi posaven per poc i tenen el detall de fer uns musclets per als que no siguin gaire fans dels 'caragols'. Oui c'est moi.
I que m'en dieu de la descripció del vi  fort del Priorat??? Recordo que quan jo era petit el vi del Priorat estava molt lluny de la seva consideració actual.
En tot cas una perla meravellosa aquest menú redactat en aquest català antic que s'enten i alhora a mi em resulta en certa manera entranyable. No puc acabar el post de cap altra manera...

E Deus sia lohat e benhit. 

5 comentaris:

  1. Quin menú més esplèndit! quina gràcia lo de "alcuna tronja" la fruita debia ser un bé escàs , de luxe.El català antic sona molt bé!Bona setmana!

    ResponElimina
  2. Hola Oscar guapo tu

    gràcies per compartir aquesta part de la nostre historia, m´encanta

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  3. Fantàstic post i molt nostrat. Visca la langoniça de Vich! :)

    ResponElimina
  4. Doncs jo prefereixo els caragols que els musclets!!
    Un post molt nostrat, jeje

    ResponElimina
  5. Quant s'hi possaven, ho feien be. Avui li ensenyaré a la meva peque el text, fliparà.

    Muas!

    ResponElimina