dijous, 12 de gener del 2012

de porrusalda way of life...

Aprofitem que hem superat ja les 1.000 entrades a decuina.net per a fer homenatge a tres ítems importants a la nostra vida -cadascún en el seu àmbit i amb importància diferent, es clar-.



El primer homenatge...al tàper, o carmanyola o com li vulguis dir, que m'acompanya cinc dies a la setmana i a voltes és el petit espai de gaudiment en díes laboralment dificils i altres vegades és un petit espai de maldecap sempre barrinant qué fer  que sigui diferent, saborós i ràpid. Val a dir que quasi sempre ho aconsegueixo.

El segón homenatge, a la mòmia del mar, el bacallà. Ingredient fetitx de la familia. Però molt fetitx, lo nostre és un delit genètic... o algo similar.

I finalment (last but not least, obviusly) a la figura paterna, que va ser la primera que ens va preparar a mi i a la meva xermaneta una porrusalda amb bacallà. Vull imaginar que en una nit freda d'hivert que és com a mi més m'agrada aquest plat. M'ha quedat el record del gust intens i la sorpresa d'aquell plat de nom extrany i 'exòtic'. Porrusalda.



Porrusalda de bacallà.


Ingredients:

Més senzill impossible:
Bacallà dessalat i esqueixat en bocins grans (sino al coure es desfà i no el trobarem)
Uns quants alls porros
Unes quantes patates
Sal, oli, pebre.

Procediment:


Començem posant el porro a la cassola i sofregint-lo suaument amb una mica d'oli. Al tanto que el porro es crema força facilment.


Quan el tenim estovat, afegim les patates trencades en bocins (trencades, no tallades. Per a que surtin els midons i ajudin a espessir el caldo).


També hi afegim el bacalla esqueixat i omplim amb aigua fins a cobrir-ho tot. Ha de bullir suaument (no volem que el bacallà es desfaci) fins que les patate estiguin cuites. Normalment no cal afegir-hi sal, ja que el bacallà en porta de sobres. Jo al final hi poso un punt de pebre molt.


I quan ja la tenim cuita... al tàper i bon profit!!

9 comentaris:

  1. Sóc una altra adicta del bacallà. Però escolta, això de porrusalda vol dir alguna cosa al diccionari? O és un terme sui generis de la vostra family...? Ho dic perquè m'ha agradat molt, i potser puc incorporar-la al meu vocabulari de paraules... petonet i felicitats per les 1.000!

    ResponElimina
  2. Per moltes i moltes entrades sucoses i inspirades!!!

    ResponElimina
  3. felicitats pels 1000, per la porrusalda i per tot el que vulguis que et felicitem!!

    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  4. Ha d'estar molt bo! jo que també sóc de tapers, trobo que és una molt bona opció pensar tot el matí que t'espera una porrusalda com aquesta!! 1000 entrades són moltes, eh??? n'esperem més! T'he de dir que cada matí el primer que faig quan arribo a la feina és, mirar correus, DOGC, premsa i decuina.net... ja, ja!
    1000 abraçades!

    ResponElimina
  5. Felicitats per a tu, tot, tothom. O com va dir la Cospedal, per a totolom :-)

    Jo m'apunto a la secta del bacallà també. Maleeixo el dia en què va intercanviar papers amb el pollastre entre menjar de luxe i menjar dels pobres XD

    ResponElimina
  6. felicitats 1000 es un numero muy grande ya,pero seguro que seguiras aumentandolo.Y la porrusalda de bacalao es facil pero muy buena y ademas ideal para el tapper
    semanal.

    ResponElimina
  7. Felicitats! Ets un crac :)
    A mi el bacallà no m'entusiasma (tot iq ue amb la pinta que fa el plat me'l menjaria molt de gust!), però comparteixo amb tu l'homenatge al tàper i a la cuina de casa.

    ResponElimina