I es que a Espanña es vivia en una dictadura i les il.lustracions originals es van publicar al ABC i La Vanguardia, diaris que no són precisament trencagels llibertaris en la punta de llança dels canvis socials. Dibuixades per Emilio Boix formen part d'una sèrie publicitaria de la Escola Radio Maymó que tractava de captar alumnes convencent al personal de la importància futura de la electrònica.
Hi ha altres exemples curiosos i no gastronòmics, on els homes teniem la deferència de no sortir de casa deixant soles a les dones fent 'les seves feines (labores?)' No hi ha res millor que un Salvamé de luxe per a mantenir als mascles lligats a la pota de la cadira.
En definitiva, que afortunadament hem canviat més en lo social que en lo alimentari. O com a minim això em vull imaginar, per que veníem de molt abaix.
I mireu com s'imaginaven la distribució de notícies al 1950: còmodament asseguts a casa rebent les noticies de tot el món!! Quina bogeria, oi? :-P
Podeu consultar al sèrie completa a el blog ausente, on hi vaig arribar desde microsiervos
Ai que bo!! sempre m'ha fet molta gràcia veure com s'imaginaven la vida del futur... Fins i tot de vegades m'imagino a mi mateixa explicant al meu besavi les coses que tenim ara i per què serveixen... digue'm friki però ni jo sé per què ho faig! :)
ResponEliminaBet, friki... i t'ho diu un que ha imaginat també explicar-ho i que li exliquin en uns anys... o sigui un altre friki :)
ResponElimina